Lingüística, economia i egos
He trobat una ponència que m'ha semblat molt i molt interessant. 1
Entre el que ja venia pensant i la ponència, arribo a la conclusió que el problema lingüístic, en realitat, és un problema econòmic i d'egos humans.
Per què aprenem idiomes?
Crec que podríem dir que hi ha dos motius principals:
El primer és cultural, és a dir, que tenim familiars o amics que el parlen i si l'aprenem ens hi podrem comunicar millor. També pot passar que ens enamorem d'una cultura i, és clar, si això passa voldrem conèixer el seu idioma perquè una llengua és la màxima expressió d'una cultura.
El segon motiu és econòmic. Aprenem una llengua per tenir més oportunitats laborals i, per tant, per guanyar més diners.
Supremacisme lingüístic
Cada cop que alguna cultura s'imposa econòmicament també imposa el seu idioma. I si avui és l'anglès, podem tirar enrere i veurem que abans era el francès i, abans el llatí. I així, imposant, s'estableixen vincles entre calers, violència i idiomes.
Si avui dia es parla de llatino-amèrica no és per casualitat sinó per imposició. Arribar i moldre. I per això penso que no és cap orgull que a tants llocs es parli espanyol. Massa sang vessada. Ara bé, va ser tota una batalla cultural i, per això, quan els conqueridors espanyols es van fer amb Filipines, els frares van passar olímpicament d'intentar ensenyar-los l'idioma. Però la documentació es feia en espanyol i, fa uns anys, vaig saber que hi havia ajuntaments que tenen documents en espanyol però com hi ha molt poca gent que en sàpiga, doncs els costa llegir la seva pròpia història.
El català tampoc s'escapa... Quan érem els reis de la Mediterrània vam arribar fins a Grècia i vam fer molts estralls. I és molt penós això que diuen que, en algunes regions de Grècia, l'home del sac és català. En fi, que en termes de llengües "naturals" imposades que no se salva ni l'apuntador...
Idiomes que creixen als arbres
Això de les llengües naturals i artificials crec que és insostenible. Aviam, quin és l'arbre del català que dóna aquests fruits? Natural vol dir que prové de la natura. I un idioma, qualsevol, no creix als arbres, és una construcció social. I, per tant, és un artifici, una creació humana que de natural no té res.
Estic molt d'acord amb l'afirmació d'un esperantista de qui desconec el nom i que diu a la ponència:
Anstataŭ diri "naturaj lingvoj" kaj "artefaritaj lingvoj" mi preferas diri "etnajn lingvojn" kaj "planlingvoj" ĉar por mi ĉiu lingvo estas artefarita. Ankaŭ mi ne diras "naciaj lingvoj" ĉar kompreneble la lingvaj limoj ne korespondas kun tiuj de la nacioj. Do por mi "etnaj lingvoj" estas pli prava.
(Enlloc de dir "llengües naturals" i "llengües artificials" prefereixo dir "llengües ètniques" i "llengües planificades" perquè, per mi, totes les llengües són artificials. Tampoc dic "llengües nacionals" perquè, evidentment, els límits de les llengües no es corresponen amb els de les nacions. Així que, per mi, "llengües ètniques" és més encertat.)
Artificialitat i eficiència
Segons comenta en Jaume Grau Casas a la introducció del seu "Curs complet de la llengua internacional Esperanto" (1934):
L'artificialitat de l'Esperanto amb relació a les llengües nacionals, ve a ésser com l'artificialitat del sistema mètric decimal amb relació als antics sistemes de pesos i mesures: pot dir-se que els peus i les polzades son elements més naturals que el metre? Ací l'artificialitat suposa major claredat, simplicitat i precisió, per bé que menys tradició, i cap home progressiu no pot fer-li'n retret.
El més natural és que els torrents baixessin de la muntanya per arribar al mar. I, natural o no, la gent hi tirava de tot. Però al final, per millorar la salubritat, tota rambla és avui un passeig i les ciutats tenen altres maneres d'evaquar les seves despulles. En termes d'eficiència, tal es com planifica una infraestructura urbana o un pantà, també es pot planificar la infraestructura lingüística, com s'ha fet amb l'Esperanto.
Desconeixement i confusió
S'han dit i escrit moltes burrades sobre l'Esperanto. I el pitjor de tot, és que qui les diu o escriu no sap del que parla però té certa autoritat perquè escriu a un diari o és catedràtic d'alguna mandanga. A mi el que em sembla més increíble és que tenir un títol universitari et permeti l'autoritat de dir bajanades sense investigació i estudi previ, és a dir, amb coneixement de causa, per mètode científic, fent hipòtesis i contrastant dades. I no només especulant amb el que a tu millor et sembla. Però la ignorància és molt atrevida i el mateix passa amb la Fedi, que no vegis el desconeixement i la confusió que causen alguns articles cada cop que hi ha una onada.
Em sembla completament delirant que hi hagi lingüistes que encara avui afirmin que l'Esperanto no té parlants nadius ni literatura original. Doncs que sapigueu que no cal rascar gaire per trobar que la primera nadiua coneguda era de Saragossa i es deia Emilia Gastón Burillo. 2
Respecte a la literatura original, és que n'hi ha tanta que no sé per on començar. Mitja vida necessitaries per llegir tot el que s'ha publicat en cent anys i potser em quedo curta. I si això ho sé jo que sóc un ésser molt bàsic, per què no ho saben els lingüistes? Per definició, i segons la Viquipèdia, la lingüística és una ciència que estudia les llengües naturals. Per això penso que, si un lingüista no estudia les "artificials" doncs que tampoc opini perquè només crea confusió. Millor que escolti a qui sap del tema.
Egos personals
Hi ha senyors que tenen una reputació i una manera particular de veure les coses. A mi em dóna la sensació que tenen discursos tipus ChatGPT, que semblen creïbles i estan ben filats però patinen. La cosa és que l'autoritat i la reputació precedeixen les paraules. I això és el que passa en una entrevista, que la entrevistadora no enten un borrall del que diu en Chomsky, però com ell és l'autoritat doncs que digui el que vulgui:
Fascinating. I'm not sure I understand all of that but it was really good. 3
(Fascinant. No estic segura que ho hagi entès tot però ha estat molt bé.)
Total, que aquest senyor diu i repeteix que l'Esperanto no és una llengua fins que Louis v. Wunsch-Rolshoven li escriu dient-li que l'Esperanto té nadius i l'home reconeix que val, que és una llengua, però només pels de naixement. 4
Segons comenten, es veu que en Chomsky té dues cares: la del contrapoder ianqui i la d'una mena de lingüística naturalitzada, que no és pas social sinó individual i que es veu que tenim com per art de màgia. Deu ser que els anys i la reputació li han pujat al terrat... Si en Chomsky reconeix que l'Esperanto és un llengua o que tota llengua és una construcció social, se li desmunta el xiringuito. Deu ser qüestió d'ego, que el força a ignorar la realitat.
Un llibre i un apartat
A mi l'Esperanto em sembla una meravella de protocol lingüístic. Per això, estic escrivint un llibre en castellà sobre l'Esperanto i la seva cultura. Ah! I tinc un apartat d'esperantistades :)