Blog a gamifi.cat

Un inesperat test de Turing

2026-02-16T00:00:00Z

Tu programa que nosaltres netegem el codi

Aquest any s'ha incrementat molt l'ús de pseudoIntel·ligències i qui ho està notant amb escreix són les persones que creen o mantenen programari o infraestructures lliures.

De fet, hi ha projectes de programari que han decidit només acceptar contribucions humanes perquè després han de netejar el codi que creen les psedoIntel·ligències. I així, en aquesta distopia digital imperant, les màquines creen i les humanes netejen.

Gir de guió

Fa poc vaig estar llegint sobre una situació d'aquelles on la realitat supera la ficció: en un fil d'una forja de codi, algú proposava insultar al contribuidor per saber si era humà. I si "a priori" sembla una bajanada de mal gust, avui dia, en segons quins contextos, té molt sentit.

Les pseudoIntel·ligències estan programades per ser amables i no et poden insultar (almenys, de moment). Així que si algú t'insulta és una persona humana. Qué fort, no? Quin gir... Ara els insults prenen una altra dimensió, convertint-se en un nou test de Turing.

Quin món més absurd el del turboCapitalisme...

Per això és tant important donar suport a la cultura lliure. Hi ha molta gent fent coses que sí valen la pena. Que no ens desanimi la jungla digital!

Donacions i comptes fantasma

2025-10-25T00:00:00Z

Passen unes coses...

Intencions i pràctiques

Resulta que un noi ha trobat un vídeo d'una organització local sense ànim de lucre que explica que a la plataforma de donacions GoFundMe hi ha una pàgina a nom seu que recull diners sense el seu consentiment. I es veu que no és l'única. Segons una notícia de abc7News 1 i una altra de Non Profit News Feed, 2 l'empresa GoFundMe ha creat 1,4 milions de pàgines públiques per organitzacions sense ànim de lucre.

És més, promocionen fer donacions a aquests comptes de forma activa amb descomptes, usant els seus logotips i la seva informació pública. Però, en alguns casos, la informació no és correcta i, per exemple, enllacen a una pàgina web que no correspon al projecte. En altres casos, són organitzacions privades amb pressupost propi que no requereixen donacions. Al peu de cadascun d'aquests comptes fantasma de la plataforma, hi ha un botó per reclamar els diners. Per fer-ho, s'ha de crear un compte d'organització sense ànim de lucre i seguir alguns passos.

Poc després de la noticia, GoFundMe va publicar a Linkedin que ja ho havien anunciat a conferències i, mica en mica, cada cop més organitzacions descobreixen que els hi han creat un compte fantasma sense el seu consentiment.

Per prendre mesures, s'aconsellen coses com enviar un correu a l'empresa per temes de protecció de dades o reclamar el compte, canviar la informació errònia i posar la pàgina privada perquè no sigui indexable a cercadors, que només s'hi pugui accedir si tens compte a la plataforma.

Altres maneres de fer

Es veu que Facebook també ho fa o feia això de reclamar diners per algú altre. Però ho feia diferent: hi havia una persona que deia obertament que volia recollir donacions per algú altre i tot passava privadament.

També ho fa altrament Liberapay 3. Allà, només arribar, llegim el següent:

Liberapay permet que us comprometeu en fer donatius a persones que encara no s'han unit al lloc web. No es recapten diners per als compromisos, només seran donatius si els destinataris s'hi uneixin. Òbviament, enviarem una notificació als donants si això succeeix.

No envieu missatges a les persones i projectes llistats tot seguit invitant-los a unir-se a Liberapay o demanant-los per què no s'hi han unit.

Quines ganes que Liberapay comenci a usar Taler 4 ;)

Font

M'he assabentat de la notícia per un compte fediversal, @anne@toot.cat 5.

Kalendaro 2026

2025-10-04T00:00:00Z

Lee esto en español

Mi kreis kalendaron kun ilustraĵoj de David Revoy, franca artisto kiu mi tre ŝatas kaj respektas.

Detaloj kaj prototipo

Jen A3 kalendaro farita per libera programaro, precipe Debian kaj Scribus. Scribus havas funkcion por aŭtomate krei kalendaron sed ĝi aspektas iom malbela. Mi nur reuzis la tagnumeran kradon ĉar estas tro peza krei mane ĉiun tagon. Por literoj mi uzis belan OFL-n tiparon kiu nomiĝas Libre Baskerville. Monatoj kaj semajntagoj estas en esperanto.

Mi imagas ĝin simpla, vertikala kun spiralo kaj ero por pendi ĝin. Kaj mi uzis Inkscape por desegni tiun prototipon.

Bildoj

Logike mi elektis dekdu ilustraĵojn:

Ekobitoj

Kiam mi konvertis la fontokodon (561,2 kB) al podofo mi rimarkis ke la dosiero estis tre peza (372,9 MB). Logike, bildoj multe pezas kaj la kalendaro estas granda. Mi uzis ghostscript por malaltigi pezon sed mi maltrafis. Finfine mi decidis kundividi la fontokodon ĉi tie kaj la podofon ĉe Anartist. Se vi volas presi ĝin, elŝutu la podofon. Se vi volas modifi ĝin, elŝutu la fontokodon.

La fontokodo estas simpla dosiero kiu ne enhavas bildojn. Ili tro pezas kaj jam estas elŝuteblaj en la retpaĝo de David. Se vi volas la samajn mi devos elŝuti ilin. Ankaŭ vi povas uzi aliajn bildojn. La stampbildo pri libera kulturo estas elŝutebla ĉe Komunikilo.

Stampbildoj pri libera kulturo

Permesilo kaj dosieroj

Oni rajtas kundividi, presi kaj adapti tiun kalendaron se oni respektas permesilon CC BY-SA 4.0.

Gxuu kaj kundividu

Mi tre ĝuis kreante tiun kalendaron. La venonta eble mi inkludos lunfazojn. Kaj mi ŝatus presi kelkajn ekzemplerojn. Mi estas kurioza por vidi ĝin fizike. Mi timas kolorojn mem se mi korektis ilin per Scribus. Ni vidos kion okazos!

Se vi volas komenti pri ĝi aŭ vi adaptas ĝin kaj volas kundividi vian rekreaĵon, uzu kradvorton #Kalendaro2026 ĉe Federujo kaj/aŭ menciu @titi@bcn.fedi.cat

Feliĉan presadon kaj rekreadon!

Gxistatigo 6a januaro 2026

Mi finfine kreis duan version kun lunfazoj :) Ĝi ankaux multe pezas sed amiko sendis al mi komandon por malgrandigi ĝin. Se ĝi funkcias, mi ĝistatigos denove. Feliĉan novan kaj liberan jaron!

Malkovru aliajn esperantistaĵojn.

Notícies de GNU Taler

2025-09-05T00:00:00Z

Aquesta és la tercera publicació que faig sobre GNU Taler.

La primera es titulava GNU Taler: transaccions sense blockchain i la segona, Implementant GNU Taler a Europa.

Avui torno a escriure sobre el tema perquè, per fi, s'intentarà implementar GnuTaler a Liberapay. I a més, hi ha altres novetats interessants.

Sobre Liberapay

Liberapay és un programari lliure per apreciar econòmicament les contribucions de personetes, col·lectius i projectes. I jo crec que encaixaria en aquest perfil, però si no ho faig servir és per dos motius: el primer és que em fa vergonyeta demanar donacions, i el segon, és que sóc al·lèrgica al programari privatiu i, per molt lliure que sigui Liberapay, usa passarel·les privatives com Stripe i PayPal. Em sembla que també es pot fer servir SEPA però no ho he investigat a fons pel primer motiu.

Total, que m'emociona que s'hagi finançat la implementació de GnuTaler a Liberapay. Si funciona, m'encantaria provar-ho ni que sigui per demostrar que es poden fer transaccions digitals "respectuoses" amb moneda FIAT. Ho poso entre cometes perquè el respecte seria exclusivament digital i no monetari: l'euro, com qualsevol moneda FIAT, és un mitjà d'intercanvi que, algun dia, voldria poder evitar completament. Ja no per la moneda en sí, sinó per la desigualtat que perpetua en la seva creació i distribució.

Avenços amb GnuTaler

Com explicava al capítol anterior, al sarau Taler hi estan implicades onze entitats de vuit països diferents que formen un consorci. I fins al 2026 hi ha pressupost per anar desenvolupant i implementant el programari.

Doncs bé, abans de Liberapay, ja es va proposar i acceptar una proposta d'implentació a Odoo. I sembla que el projecte progressa adequadament :)

A més, si tens un compte i telèfon suïssos, ja pots operar amb Taler. Quina ironia pensar que els reis de les espanyes podrien usar-lo i jo no... En fi, aviam si algun dia, algun banc espanyol ho implementa i ho puc fer servir. Però al nivell que estan les infraestructures digitals per aquí, potser sí que és veritat això de que Europa comença als Pirineus...

En fi, molt interessant la cosa. Aviam quines sorpreses més ens depara Taler!

El malson de Heidi

2025-08-28T00:00:00Z

Documental de 53 minuts. Títol original: Heidis Alptraum. Dirigit per Anita Hugi al 2022. Visualitzat a arte.tv l'agost de 2025.

Introducció

L'obra de Heidi tracta de la història d'una nena òrfena que és confiada al seu avi, un ancià solitari que viu a les muntanyes dels Alps suïssos.

Amb 50 milions d'exemplars venuts a tot el món i innumerables adaptacions a petita i gran pantalla, Heidi s'ha convertit en l'aparador de Suïssa. Però, qui s'amaga rere aquest inoblidable personatge? Aquesta icona de la literatura infantil va néixer a finals del segle XIX de la ploma de Johanna Spyri (1827-1901) i en aquest documental es recorda la vida i obra de la desconeguda escriptora suïssa.

L'autora

Tenim poca informació de Johanna Spyri. D'ella es conserva la seva obra, la seva ploma, un tinter buit i algunes fotografies i cartes. En una d'elles, del 15 de maig de 1881, explica amb desconcert que hi ha una persona d'Hamburg que li insisteix perquè accedeixi a fer la seva biografia però ella se sorprèn d'aquest interès i declina l'oferta. I la persona persisteix perquè vol incloure-la al seu recull de biografies d'escriptores contemporànies i només falta la seva per concloure l'obra.

Se sap que el seu pare era cirurgià i psiquiatra, i que la seva mare, Meta Heusser, era poetessa de textos religiosos i va estar bastant absent. Al seu poble natal, Hirzel, la mare de Johanna és igual o més coneguda que la seva filla.

Nascuda com a Johanna Louise Heusser al 1827, corre pels prats de Hirzel amb els seus cinc germans i germanes. Quan es casa amb un clàssic burgès de l'època, adopta el cognom del seu marit, amb qui té un fill malaltís que morí als 29 anys. Poc després de perdre el fill, perd també el marit. Potser per això, a la seva obra, hi trobem personatges malalts, com l'amiga de Heidi, Clara.

Provinent d'un entorn rural, conservador i religiós, un cop casada i instal·lada a Zúric, no troba el seu lloc i no és feliç. La literatura, per Spyri, esdevindrà un refugi des d'on parlar també d'enfermetat i mort, de la pobresa que veia en els pacients del seu pare: cosidores i altres treballadores del tèxtil, obrers en general. Una cosa que es podria considerar exòtica per l'època és el fet d'encaixar en una obra infantil i de forma realista les desigualtats socials del moment.

En aquells temps, a Zúric, les dones podien estudiar però estava mal vist. Al 1885 la neboda de l'autora, Emilie Kempin-Spyri, començarà els estudis de dret i esdevindrà la primera advocada d'Europa. Deu anys més tard, es crearà la primera associació suïssa pel drets de les dones. Si bé a l'època una dona no tenia molta opció, Johanna Spyri va poder triar el retir, el silenci i l'escriptura com a refugi de cos i esperit.

L'obra

La novel·la d'Spyri va ser un èxit des de la seva aparició al 1880. L'obra original, escrita en alemany, portava per títol Heidis Lehr- und Wanderjahre (Anys d'aprenentatge i de rodar pel món de la Heidi), una picada d'ullet a Anys d'aprenentatge de Wilhem Meister, de Goethe. Al 1882 es publicà la traducció al francès, que va ser realitzada per la traductora i amiga d'Spyri Camille Vidart. La primera edició anglesa va sortir al 1884. I hi ha edicions en una cinquantena d'idiomes: indonesi, finès, àrab, mandarí, etc. En poc temps, l'obra va passar a formar part del cànon de literatura infantil.

Poc després de publicar l'obra, un altre editor alemany demana a Spyri una segona part que apareixeria al 1881 i que duria per títol Heidi kann brauchen, was es gelernt hat (Heidi pot posar en pràctica el que va aprendre). En aquesta nova obra, el pare de Heidi s'instal·la al poble i ella es fa gran i es normalitza. L'esperit lliure de la primera novel·la queda ofuscat.

A l'obra d'Spyri trobem personatges lliures i alegres sovint femenins, com Heidi, però també hi trobem la seva antítesi personificada en personatges (institutriu, tiet) que intenten domesticar aquests esperits lliures i bondadosos, i aporten tristesa, duresa i aspror a la història. Al relat topem amb la realitat de l'època, on els orfes no eren ben tractats i, fins i tot, eren venuts i posats a servir. En paraules d'Anita Hugi, directora del documental, es podria comparar al tràfic d'esclaus. En versions posteriors a 1950 es comença a donar més pes a la idealització rural que a parts més obscures relacionades amb el maltracte i l'explotació infantil.

La protagonista

La imatge que tenim de Heidi és la d'una nena amb els cabells curts, despentinada, riallera, d'ulls vius i cor dolç. Envoltada de natura, Heidi corre per les valls descalça, saltant i rient. Si bé es percep com una història positiva, el relat també mostra desigualtats i tristors de l'autora i la seva època. És un personatge amb qui tothom es pot identificar i en ell veiem el vincle amb el territori, la solidaritat, la honradesa, el respecte a la natura.

La Heidi d'Spyri reflecteix també les vivències de l'autora: el contacte amb la natura l'allibera, la fa feliç. En una ocasió escrigué a una amiga:

Estimada Betsy. Sento que sóc una veritable filla de la terra. Em nodreixo de la terra.

Però a l'entorn urbà se sent atrapada i trista. I per aixó, un cop a ciutat, quan Heidi puja al campanar de l'església no veu muntanyes ni prats verds sinó teulades de cases apinyades i la grisor de les xemeneies fumejant. A través del personatge, l'autora escapa d'una època on les dones no tenien dret al seu propi cos. Tota experiència sensorial, tot allò que fos físic, era vetat i demonitzat: el menjar, la sexualitat, tot moviment o dansa. Gràcies a Heidi, Johanna gaudeix de la natura fins que l'envaeix la tristor de la vida urbana.

Adaptacions

Les majestuoses muntanyes i valls dels Alps suïssos són l'escenari de la novel·la i les seves nombroses adaptacions. Avui dia, Heidi ha esdevingut una vitrina comercial i, a més d'innombrables productes, també hi ha un parc d'atraccions i nombrosos visitants de tot el món visiten aquestes i altres instal·lacions relacionades amb el personatge d'Spyri.

Seqüeles franceses

Si bé l'autora va escriure només dues novel·les sobre el personatge de Heidi, altres editors i autors van veure el potencial comercial de l'obra i en van crear obres derivades.

Charles Tritten, per exemple, torna a traduir l'obra, que ja havia estat perfectament traduïda per Vidart al francès. En aquesta nova traducció, treu i afegeix el que li sembla, i prepara l'edició per noves seqüeles. D'aquesta versió de Tritten hi ha sis volums i veiem Heidi com es fa gran i té una nova vida. Va a l'orfelinat, té fills, etc. Fins i tot, es fa una edició on, de cop i volta, Heidi és rossa, convertint-se en un clixé de noia bonica rossa suïssa que permeabilitzarà en futures publicitats i al cinema.

Un altre autor, de pseudònim Rea, crea al 1946 una adaptació titulada Heidi Grand'mère (Iaia Heidi), on el personatge esdevé àvia i el context de guerra fa que l'obra tingui un to patriòtic. Segons l'autor i crític literari Jean-Michel Wissmer, totes aquestes adaptacions són una heretgia que no hauria fet cap gràcia a l'autora: hi ha dos volums lícits d'Spyri i la resta és màrqueting.

Animació japonesa

Curiosament, va ser l'adaptació japonesa de 1974 la que va retornar el significat de l'obra original. Avui dia, la imatge de la Heidi japonesa és una icona reconeguda per tot el món. Isao Takahata, Hayao Miyazaki i Yôichi Kotabe van ser els artífexs d'aquesta adaptació. El director Isao Takahata va ser contactat per la productora Zuiyo Animation per crear una sèrie de 52 capítols. I el director va contactar Miyazaki i Kotabe per realitzar junts el projecte.

Després d'un inspirador viatge als Alps, van crear una de les versions més fidels de l'obra original. Segons testimoni de Kotabe, Miyazaki era l'encarregat dels decorats però no va fer cap esbós durant tot el viatge. Es dedicava observar detalls amb deteniment com la disposició de les bigues de fusta o la manera com estaven muntades les portes.

Kotabe explica que ell sí que va fer molts esbossos abans de trobar com representar el personatge de Heidi. Quan va anar a demanar consell a Takahata, aquest li va dir que, quan Heidi conegués el seu avi, el pla seria frontal, mostrant tota la cara i no el perfil. I així, es faria evident la fortalesa del caràcter del personatge. La conversa va acabar d'inspirar Kotabe i, de retruc, va buscar una expressió característica de cada personatge per crear un univers autèntic, amb personatges plens de profunditat.

El dibuixant també comenta com primer va fer un esbós on Heidi portava dues trenetes i, al parlar amb la conservadora de l'arxiu de Johanna Spyri, aquesta li va recordar que Heidi només tenia cinc anys i que difícilment es podria fer les trenes sola. A més, hi havia poques possibilitats que fos el seu avi qui li fes les trenes cada matí. I així, Kotabe va decidir tallar-li les trenes i deixar-li els cabells curtets i desmanegats.

També comenta Kotabe que la conservadora de l'arxiu els va regalar un llibre il·lustrat que va ser una gran inspiració. Contenia petites vinyetes plenes de detall i tot el que havien trobat als Alps es trobava en aquelles pàgines.

I d'aquí, la nostra imatge mental d'una Heidi animada japonesa d'origen literari alemany.

I vet aquí una matryoshka

M'acabo d'adonar que sóc una dona escrivint sobre el documental d'una directora que tracta sobre l'obra d'una escriptora que protagonitza una nena. A més, la primera traducció de l'obra, va ser realitzada també per una dona. Més rodó, impossible!

Infra pública: més val tard que mai

2025-06-16T00:00:00Z

Bones notícies! A l'estat alemany de Schleswig-Holstein han decidit desfer-se de Microsoft: primer treuran Teams i després Windows. D'aquí a tres mesos, ja gairebé no quedarà ningú a l'administració pública que utilitzi aquests serveis de Microsoft. Enlloc de promoure tecnologies de gegants americans capitalistes, es començarà a donar suport a programari lliure com Libre Office per temes d'ofimàtica i algun sistema operatiu lliure que estaria basat en Linux tot i que no s'especifica quin.

Ja van començar l'any passat i sembla que és un camí que altres volen seguir degut a les tensions geopolítiques entre Estats Units i Europa. El ministre de digitalització, Dirk Schroedter, comenta que han rebut moltes peticions de consultoria. I com el programari s'ha d'instal·lar en servidors, enlloc de dependre d'infraestructures digitals d'una empresa americana, es tindran infraestructures públiques del govern alemany. Per fi una mica de coherència!

Jo, a això d'instal·lar programari lliure en servidors de proximitat, li dic "Criteri zero". I sembla que tot cau pel seu propi pes. Al principi, tots els governs tenien les seves infraestructures però les van anar abandonant per posar serveis de les GAFAM. Ara s'adonen que no ha estat bona idea i cada cop són més els que intenten recuperar la seva sobirania digital. Clar que sí! Diner públic, codi i servidors públics!

A nivell econòmic, els experts comenten que es poden estalviar molts diners en llicències de programari. Però, suposo que per experiències prèvies, també es preveuen altres costos, el del factor humà i el cost del canvi: la resistència del personal. Comenta Francois Pellegrini, professor de Tecnologies de la Informació a la Universitat de Burdeus:

Si no es guia a les persones hi poden haver queixes i voler tornar a com era abans.

Fa anys que hi ha administracions que volen reconduir la seva sobirania tecnològica però sempre hi ha entrebancs, i alguns sembla que els posaria Microsoft per no perdre clients. Però, entre el sarau geopolític actual i la investigació que al 2023 va llançar la Unió Europea a Microsoft per monopolista, cada cop hi ha més administracions públiques que intenten posar-hi remei: deixar d'usar serveis GAFAM i garantir una infraestructura digital pública.

I es pot posar de moda! Segons el consultor Benjamin Jean, en dos o tres anys podria haver-hi un nombre d'administracions pioneres compartint les seves experiències i inspirant a altres a fer el canvi. Tant de bo!

La veritat és que és una mica trist, perquè així haurien de funcionar les administracions públiques per defecte. Deu ser que sofreixo de decepció digital crònica... En fi, més val tard que mai, diuen. Enhorabona a les administracions en transició i les que vindran, espero.

Notícia en anglès a France 24:

'We're done with Teams': German state hits uninstall on Microsoft

Actualització 8 de juliol de 2025

Doncs sí que s'està posant de moda, sí...

Dinamarca

La ministra danesa de digitalització trama un pla per desfer-se de Microsoft 365 i canviar-lo per LibreOffice.

Several municipalities are doing the same. Not because we think it’s easy – but because we know it’s necessary to lead the way if we want to create more competition and innovation – and reduce our dependence on the few.

Traducció al català: Diverses municipalitats estan fent el mateix. No perquè pensem que és fàcil – si no perquè sabem que és necessari liderar el camí si volem crear més competència i innovació – i reduir la nostra dependència a uns pocs.

Danish Ministry switching from Microsoft Office/365 to LibreOffice

Lyon

A finals de juny, Lyon també publicava els seus plans municipals per anar recuperant la sobirania digital.

Dans un communiqué diffusé lundi 23 juin, la Ville de Lyon annonce qu'elle "remplace progressivement les logiciels de Microsoft par des alternatives libres", "dans un contexte de prise de conscience croissante des enjeux de souveraineté numérique et de dépendance aux solutions logicielles états-uniennes".

Traducció al català: En un comunicat difós dilluns 23 de juny, la ciutat de Lyon anuncia que "reemplaça progressivament els programaris de Microsoft per alternatives lliures", "en un context de presa de consciència creixent sobre els reptes de la sobirania digital i la dependència a solucions de programaris estatunidencs.

La Ville de Lyon abandonne la suite Microsoft office pour renforcer "sa souveraineté numérique"

Àgores en perspectiva

2025-01-31T00:00:00Z

En els darrers deu anys, m'he registrat en una desena d'àgores de participació. Examino les cinc públiques on més he aportat i que encara són dempeus.

Medologia

Buscant observar una participació qualitativa, he entrat a cada àgora i he mirat:

El nombre total de comptes creats fins al moment.
Si aquests comptes han entrat per llegir alguna publicació.

Per fer el càlcul del percentatge de participació, he fet una simple regla de tres. Exemple: si hi ha 100 comptes i 10 participen de forma més activa, la participació seria d'un 10%.

Les dades han estat recollides el 30 de gener de 2025.

Anàlisi

Per data de creació:

2020, Anartist: 101 comptes, 20 dels quals han participat darrerament.
2020, Fedicat: 51 comptes, 12 dels quals han participat darrerament.
2021, Moneda Libre: 589 comptes, 15 dels quals han participat darrerament.
2021, eXO: 38 comptes, 8 dels quals han participat darrerament.
2023, Komun: 104 comptes, 20 del quals han participat darrerament.

Rànquing

Percentatge de participació:

Fedicat 23,52%
eXO 21,05%
Anartist 19,80%
Komun 19,23%
Moneda Libre 2,54%

Conclusions

M'ha sorprès molt positivament que la més participativa hagi estat Fedicat. M'he quedat flipant amb la de la eXO: tenia la percepció que s'hi participava poc. Anartist no em sorprèn que tingui podi però, a cegues, l'hagués posat en primera posició. La de Komun és la més jove i, per tant, crec que tindria podi si a l'anàlisi es contemplés una variable temps. A més, s'estan debatent fluxos de la informació per millorar la comunicació, amb el que intueixo si torno fer aquest anàlisi d'aquí un any, tindria podi.

La que menys m'ha sorprès és la de la moneda lliure i crec que és perquè la missatgeria està tant ancorada al col·lectiu que l'àgora es concep més com un racó d'anuncis que no pas com a una eina d'organització documentable. El que també passa de vegades és que, enlloc de debats públics i organització privada, hi ha qui l'usa com a via d'escapament i hi trasllada problemàtiques sorgides a la missatgeria.

Però amb les altres àgores no passa: s'usen bastant saludablement de forma pública i privada en funció de l'activitat. En una anàlisi més profund es podria intentar mirar perquè unes àgores serveixen a unes persones i no a altres, o si realment és l'ús indiscriminat de la missatgeria la que, d'alguna manera, interfereix en la capacitat organitzativa de les personetes. O són els dispositius en sí mateixos per disseny?

També és curiós que, essent del mateix any, l'àgora de la eXO tingui només 38 comptes i un percentatge de participació del 21,05% i la de la moneda lliure en tingui 589 que participen al 2,54%. Menys és més :)

En fi, un intent més de conceptualitzar una participació més qualitativa...

Modulo: ludi per eroj

2024-10-23T00:00:00Z

Mi tres ŝatas la koncepton de ludoj kiuj estas simplaj kaj samtempe havas senfinecajn eblojn. Kiel ŝako, ekzemple.

Ekzerco farigxas ludo

Kelkaj monatoj antaŭe mi legis libron pri grafika desegnado en kiu aperis ekzercon por krei aferojn kun naŭ eroj. Kaj mi tuj pensis ke povus funkcii kiel krea ludo. Mi nomiĝis ĝin Modulo kaj unue mi volis programi ĝin. La eroj estas: triangulo, cirklo, duoncirklo, kvaroncirklo, kvadrato, duonkvadrato, kvaronkvadrato, pli eta cirklo kaj duono de duonkradrato.

Jen ili grafike, per Inkscape.

Masxino, ligno kaj desegno

Kiel mi tre ŝatis la ideon havi ilin fizike, tiu semajno mi finfine tranĉis lignon per aŭtomata maŝino ĉar ĝi perfekte povas tranĉi la erojn. En mia kvartalo oni havas maŝinojn por eksplori laseran tranĉadon. Unue, iu devas instrui al vi kiel bone uzi la maŝinon. Kaj poste vi povas lui ĝin. Tio signifas ke vi devas pagi tri eŭrojn por instruado, tri eŭrojn por luado de maŝino kaj 0,60€ pro minuto de uzado.

Sed antaŭ uzi la maŝinon oni devas fari du aferojn pli: aĉeti lignon kaj krei vektoron de la desegnado por sendi al la maŝino. La tavollignon mi aĉetis en loka ĉarpentejo kaj por tiu maŝino devas havi tri milimetrojn de dikeco kaj maksimume fari sescent pro tricent milimetrojn de longeco kaj larĝeco. Ĝi kostis 1,89 eŭrojn. La desegnon mi faris per loka programaro Inkscape. La maŝino kiu mi elektis nun povas ricevi la desegnaĵon direkte el Inkscape. Antaŭ oni devis uzi specialan programon.

Por tranĉi ni unue provis 50% da potenco kaj 20% da rapideco, sed ĝi ne perfekte tranĉis. Ĝi bezonas malpli da rapideco do finfine ni programis 50% da potenco kaj 15% da rapideco. Por pli bona uzado de maŝino, oni rekomendas malpliigi la rapidecon ol pliigi la potencon.

Jen bildo de krabo kiu mi konstruis per tiuj eroj!

Farbo kaj instrukcioj

Mi ŝatus pentri ilin kun nigra kaj senbrila farbo. Kaj krei instrukciojn sed la ebloj estas tiel grandaj ke mi preferas demandi al vi, karaj legantoj. Mi imagas kelkajn eblajn instrukciojn sed mi ŝatus ricevi aliajn ideojn. Kiel vi farus per tiu pecetoj?

Mi ekzemple imagas instrukciojn kiel eble pli facila Tangram: oni povas havi jam faritajn eblojn kiel krabo, kamelo, kato, ktp. Kaj oni povas ludi per diversaj niveloj: tre baza nivelo povas esti havi la ekzemplon sur la tablo kaj konstrui la desegnon. Kaj pli malfacila nivelo povas esti montri la ekzemplon nur kelkaj sekundoj kaj konstrui ĝin parkere.

Se vi volas kundividi ideojn, uzu la kradvorton #Modulo ĉe Federujo. Antaŭdankon!

Llibres de cultura lliure

2024-10-16T00:00:00Z

El concepte

Un llibre de cultura lliure és aquell que ha estat creat i difòs amb programari lliure, i que porta una llicència que permet reusar-lo.

En funció de les restriccions de la llicència, aquest reús pot anar des de fotocopiar-lo a modificar-lo, fins i tot a fer-ne un ús comercial. I més enllà de la llicència de l'obra, l'autora també pot decidir posar a disposició el pdf i/o el codi font del llibre. Tenir un llibre en pdf facilita cercar paraules al text; tenir-ne el codi font, facilita enormement fer-ne una traducció.

Un llibre que només explicita una llicència tipus Creative Commons no seria realment un llibre de cultura lliure integral: seria un llibre llicenciat amb una llicència més o menys permissiva. Perquè un llibre sigui totalment de cultura lliure, l'obra, a més de portar una llicència tipus Creative Commons, LAL o GFDL, ha d'haver estat creada i difosa amb programaris lliures (o almenys auditables) que estiguin instal·lats al propi ordinador de la persona o persones creadores, o en servidors de proximitat física o ideològica.

El tríptic

Tinc la mania d'anar creant tríptics...

Pel 16è aniversari de la Fedi vaig crear-ne un que vam posar a la web de Fedicat. Serveix per animar a la difusió i creació de llibres de cultura lliure, i l'he donat a conèixer de forma presencial en dues ocasions: breument i en castellà a l'#EsLibre de maig i, extensament i en català, a la tradicional quedada del Dia de la Llibertat del Programari que impulsa l'associació Caliu.

Animo a tothom i totdon a imprimir-lo i portar-lo a la seva llibreria de proximitat o, fins i tot, a la seva biblioteca de barri, poble o bibliobús. A repartir-lo entre amigues, familiars i conegudes per visibilitzar que imaginació i bona voluntat no falta, però que hem de canviar una mica el xip perquè aquesta manera de fer sigui sostenible tant per l'autora com per totes les altres persones (editores, maquetadores, dissenyadores, etc.) que participen del disseny editorial de l'obra.

En relació, fa dies vaig escriure sobre la idea d'un segell de cultura lliure que ja apuntava maneres:

Un segell de cultura lliure

En els apartats següents d'aquesta publicació es presenta el text del tríptic de forma lineal.

Portada del tríptic

Per fomentar un ecosistema digital qualitatiu, coherent i realment transformador.

Programari per crear llibres
Itinerari paradigmàTIC
Llicenciar per compartir
Federar per conversar
Llicència i pdf

Demana i regala cultura lliure! #Fedi16 fedi.cat #Fedivers

Programari per crear llibres

La cultura lliure digital presenta un nou paradigma relacional entre els éssers humans i els seus enginys, ja siguin llibres o programes informàtics.

Amb l'objectiu de compartir i millorar el coneixement humà, aquest nou paradigma promou eines i pràctiques per la cooperació, la igualtat i la convivència humanes.

Per crear llibres amb cultura lliure digital podem usar programari lliure: el text es pot escriure a qualsevol editor de text (Pluma, Geddit, LibreOffice Writer, etc.) i podem maquetar-lo amb Scribus. La portada es pot dissenyar amb Krita o Inkscape. Per retocar imatges, podem usar GIMP i per generar l'ISBN, Zint. I si el nostre sistema operatiu és lliure, molt millor! Usa Debian, Arch, Fedora, Gentoo o altres sistemes lliures.

Scribus
Inkscape
Krita
GIMP
Zint
Debian

Itinerari paradigmàTIC

0. Reflexionar l'ecosistema digital

Les tecnologies digitals són una oportunitat però també un repte, el de tenir una mirada crítica per triar eines i serveis alineats amb els nostres valors, per establir i acomplir criteris per una digitalització saludable.

1. Crear amb programari lliure

Les eines que usem parlen per nosaltres. Crear amb programari lliure no només és una declaració d'intencions i un valor afegit, és també visibilitzar nous paradigmes i donar valor al cooperativisme digital.

2. Llicenciar béns comuns digitals

Si creem obres i fem possible compartir-les estarem contribuïnt a aquest nou paradigma que proposa la cultura lliure. Reusar obres, a més de pràctic, també visibilitza la feina feta per altres persones.

3. Difondre en mitjans federats

Podem donar a conèixer les nostres creacions de forma senzilla i honesta si prioritzem el nostre espai web i mitjans socials federats. I així, fomentem una participació digital més qualitativa.

Coneix projectes de cultura lliure !

Eines lliures per artistes lliures
Anartist

Mitjans federats en català
Fedicat

Comunicació amb cultura lliure
Komunikilo

Llicenciar per compartir

Les llicències Art Libre (LAL), GFDL o Creative Commons (CC) permeten gestionar drets d'autor sota aquest nou paradigma que proposa la cultura lliure.

Llicència Art Libre (LAL)
GFDL

Hi ha set tipus de llicències CC:

BY, especifica qui ha creat l'obra.
SA (Share-Alike, compartir igual), indica que les obres derivades han de llicenciar-se també SA.
NC (No Comercial), informa que no es pot vendre sense permís de l'autor/a.
ND (No Derivades), explicita que no es pot crear obres noves a partir d'aquesta.

Creative Commons (CC)

Editorials que usen llicencies lliures: Urko Editora, Traficantes de sueños, Editorial Virus, Éditions du commun, Wu Ming Foundation, Pétites Singularités.

Federar per conversar

Un cop hem creat un llibre amb programari lliure i li hem posat una llicència que permeti compartir-lo, podem fer un darrer pas per seguir recolzant llibres de cultura lliure: difondre'l a mitjans socials federats.

Descobreix la federació de mitjans socials anomenada Fedivers a fedi.cat

Els mitjans socials lliures i federats, a diferència dels corporatius publicitaris, fomenten interaccions saludables. A més, hi ha nodes específics per escriure ressenyes de llibres o etiquetes concretes per fomentar la lectura. Usar i promocionar mitjans socials federats també és una manera de contribuir a aquest transformador canvi de paradigma.

Per una cultura més lliure, comparteix llibres a la Fedi !

Llicència i pdf

Llibres de cultura lliure, 2024 per fedi.cat
LAL, Llicència Art Libre

Redacció i maquetació: Rita Barrachina 2024, LAL
Dibuix llibres: Mire Díaz 2021, CC BY-SA
Logo Fedi: Eukombos 2018, CC-0

Fet amb programari lliure: Debian, Scribus i LibreQR. Tipografies SIL Open Font License: Libre Baskerville i Liberation Serif.

Descarrega i comparteix aquest tríptic

Exemples

Heus aquí dos llibres creats i difosos amb programari lliure que, a més, tenen una llicència recíproca.

Com a sistema operatiu: Debian; com a programaris de creació: Pluma, Scribus, Inkscape i Zint; i com a programaris de difusió: Lektor per web i càpsula Gemini, Akkoma com a mitjà fediversal, àgores de participació amb Discourse (Fedicat, Anartist, eXO, Komun, Activity Pub SocialHub) i web de Fedicat amb Grav.

FediLlibret

Aquest llibre en català té una llicència recíproca (CC BY-SA) i facilita tant el pdf com un fitxer comprimit on s'inclou la maqueta i les imatges.

Fedivers, 15 anys de mitjans socials federats

Si vols comprar aquest llibre per donar suport als llibres de cultura lliure, aquí l'enllaç. Moltes gràcies per la col·laboració :)

Compra aquest llibre sobre la Fedi

Esperanto

Aquest llibre en castellà també porta per llicència la CC BY-SA. El pdf ja està disponible i, quan es venguin els exemplars que queden, es lliberarà el codi font, és a dir, que es publicarà la maqueta i les imatges que conté.

Un libro sobre el Esperanto y su cultura

Si vols comprar aquest llibre per escurçar la data de la publicació del codi font, endavant i moltes gràcies :)

Compra aquest llibre sobre l'Esperanto

Deu anys a la Fedi

2024-09-22T00:00:00Z

Avui fa deu anys que vaig aterrar a la Fedi.

2014-2017

El primer node local on vaig participar va ser Som Sants, que en aquell moment funcionava amb GNU Social, un dels pocs programaris que hi havia a l'època. Avui dia, n'hi ha molts. Tants, que és difícil seguir la pista de tot el que es fa. Però Som Sants va començar abans que existís GNU Social. Va arrencar com a instància de StatusNet, el primer programari fediversal creat al 2008 i que va començar dient-se Laconica.

Poc abans d'arribar jo, en Hannes va crear Qvitter, una interfície per GNU Social més semblant al Tuiter de l'època. I es va popularitzar bastant a les espanyes quan un compte de Tuiter amb molts seguidors va aterrar a la Fedi. Fins i tot es feien articles als mitjans per embarcar la gent a Qvitter, quan en realitat el programari de base era GNU Social. Però poc després va marxar i tot va quedar en res. A cada onada sempre hi ha algú que es queda, però tampoc és per tirar cohets.

Després va aterrar en Gargron i va començar a desenvolupar Mastodon. I al cap d'un parell d'anys, es va començar a popularitzar amb titulars esbiaixats com "El tuiter sense nazis". I arribava gent dient: "Aquí se puede decir nazi?". Però tornaven ràpid cap a on se suposava que no ho podien dir...

2018-2019

Vaig provar Mastodon però no m'agradaven les tres columnes que tenia. I després es va afegir que em molestava que el creador només parlés del seu programari a les entrevistes que li feien. Mai deia que s'havia inspirat de GNU Social i dels esforços previs d'altres persones per crear el seu programari federat. I quan li vaig comentar que jo creia que tenia la responsabilitat d'aprofitar per visibilitzar tota la Fedi, em va dir, resumint i en paraules meves "és el meu juguet i el manego com em plau". A més, es van sumar altres saraus humans que van fer que prefereixi usar altres programaris. Així que vaig començar a usar Pleroma fins que vaig començar a usar Akkoma.

El 2018 va ser clau perquè va ser l'any que la W3C va donar per bo el protocol ActivityPub, i això va fer que moltes programadores s'animéssin a muntar-hi coses a sobre. A partir d'aquell any, programaris com Peertube o Pixelfed van fer una estirada. I poc a poc, anaven sorgint més i més programaris que feien altres funcions a més de microblogging: blogs, llibres, agenda, etc.

Al 2019 vam canviar Som Sants per Santsenques i algunes seguiem imaginant nodes per barri i poble. Vam muntar un node de Peertube quan encara no tenia streaming, vam fer proves amb Gancio quan encara anava a pedals i vam donar diverses xerrades pensant-nos que al món associacionista, cooperativista o anticapitalista hi hauria sensibilitat, però no. Aquell any també vam viure l'aventura Gab, un enginy que arrossegava més gent indesitjable de la que es volia. Hi va haver molts nodes que hi van desfederar i va acabar tant aïllat que va acabar marxant. Va ser una gran prova de foc fediversal.

Aquell any també van sonar campanes a can Tuiter i en Jack va començar a finançar Bluesky per inventar-se uns mitjans federats que ja existien. Però va preferir crear un nou protocol enlloc de contribuir al que ja hi havia.

2020-2024

Al 2020 vam muntar fedi.cat i barcelona.social (que ara es diu bcn.fedi.cat). I vaig proposar celebrar l'aniversari de la Fedi. Des de llavors, cada any intento fer alguna coseta: una quedada, un llibre, un tríptic...

Aquests darrers anys sembla que es comença a evidenciar que hi ha certa problemàtica digital, especialment en termes de mitjans socials. I des de la compra de Tuiter per un magnat, doncs el circ comunicatiu s'ha tornat potser massa estrafalari i tot. A mi el que em dol és veure entitats i projectes que tenen debats estèrils sobre si quedar-se o no a Tuiter. Només calen tres simples mesures per comunicar sense alimentar al monstre: les va proposar la RAP al 2016 i estan disponibles per qui les vulgui implementar.

Hi ha institucions a Alemanya o a França que des de fa uns anys que usen la Fedi: munten nodes només per comptes institucionals i així la moderació és més fàcil. I fins i tot, la Comissió Europea, ha acabat muntant node després d'un pilot que van fer a can EDPS.

Una de les coses potser més sorprenents dels últims anys ha estat l'arribada de programari privatiu, algun ultracapitalista. El protocol és lliure i els programaris, fins ara, també ho eren...

En fi, que ja m'estic allargant molt. Al 2023 vaig publicar un llibre per celebrar els 15 anys fediversals. Per qui tingui curiositat, aquí el deixo en pdf:

Fedivers, 15 anys de mitjans socials federats

Una revista bilingüe de cultura lliure

2024-09-09T00:00:00Z

Aviam, idea...

Bilingüe i glocal

Fa massa temps que tinc al cap crear una revista bilingüe en català i esperanto. Estaria creada només amb programari lliure (fins arribar a la impremta, és clar) i tindria una línia editorial sota paràmetres de cultura lliure. Imagino seccions com música, literatura, il·lustració o disseny, jocs, entrevistes, una columna d'opinió constructiva i anuncis. I crec que no caldria sortir de la Fedi per omplir les seccions.

La imagino glocal, és a dir, que si bé es redactaria originalment en català o esperanto, la columna en esperanto permet fer un salt internacional de gran qualitat, humana i tècnica. Tant pels origens de l'idioma i la motivació general esperantista a traduir coses per gust o per practicar, com per la plasticitat del propi idioma, que permet una fidelitat i precisió dignes d'estudi. I per això, seria molt divertit i pràctic que hi hagués col·laboradores a diversos racons del món que puguéssin passar-la als seus idiomes i fins tot fer impressions locals.

Formats i tempos

M'agradaria que sigués una revista física que es pogués trobar en alguns punts de distribució. M'agradaria que fos gratuïta però que les persones que hi treballéssin tinguéssin un sou. O almenys que funcionés per subscripció i fossin les pròpies lectores que la fessin sostenible per no dependre d'ajuts que ara hi són i ara no... I per fer-la amb calma, la imagino quadrimestral, una per estació.

Fa uns anys, em vaig plantar a l'edifici de la ONCE de Barcelona per si volien col·laborar. La idea inicial era fer-la només física i els demanava que m'ajudéssin a que estigués disponible en braille. Ni cas, una llàstima... I després vaig pensar que només fos digital, així facilitava que sigués més accessible i estalviar costos de producció. Idealment, trobo, hauria de física i digital. Però tot plegat porta molta feina...

Sostenibilitat

He pensat demanar quartos per engegar-la. Almenys per fer sortir un primer número i veure si hi hauria persones disposades a llegir-la i donar-hi suport. I també, és clar, per calibrar exactament la feina que implica. Potser podria interessar a algunes empreses o organitzacions que treballen per una digitalització més saludable o per difondre l'esperanto o altres llengües o a entitats culturals o ves a saber... Amb certs criteris, potser es podrien anunciar productes, serveis, concerts, exposicions i altres mandangues.

A més de trobar diners, és important la participació d'altres personetes per cercar informació, redactar, trobar-se per decidir coses. En fi, idees complexes que tant debò tingués l'oportunitat de desenvolupar...

Qui s'anima?

Per la part d'execució, imagino tasques de coordinació general, de cerca d'informació i col·laboracions, de redacció, traducció, correcció, disseny i maquetació, de difusió, etc. I per la part de sostenibilitat, doncs faltaria trobar quartos per fer un pilot i anar cercant possibles lectores, subscriptores o anunciants.

Tu que em llegeixes, hi voldries participar d'alguna manera? O tens experiència en el tema de crear publicacions periòdiques i vols donar algun consell constructiu? Ens llegim per la Fedi :)

Pri 99 Luftballons de Nena

2024-08-22T00:00:00Z

Mi jxus malkovris ke 99 Red Balloons (1984) reale nomigxas 99 Luftballons (1983). Ne nur la originala versio estas germana, ankau gxi estas protest'kanto kontrau milito. Jen filmeto: la sono estas germana sed ankau aperas la kanto'teksto en la germana kaj gxia rekta tradukado al la angla.

Se vi ne volas suferi intrig'malkasxojn, bonvolu tuj klaki la ligilon al filmeto:

Nena - 99 Luftballons English German (lyrics)

Intrig'malkasxoj

Estas tre interesa por mi kelkaj sxangxoj. Je la fino, diras la anglan version:

99 dreams I have had, in every one a red balloon. It's all over and I'm standin' pretty, in this dust that was a city. If I could find a souvenir, just to prove the world was here. And here is a red balloon. I think of you and let it go...

Libera tradukajxo: Naudek nau songxojn mi havis, en cxiu el ili aperas rugxan balonon. Jen la fino kaj mi suficxe bone staras en tiu polvo kiu estis urbo. Se mi povus trovi memorajxon, jxus por pruvi ke la mondo estis cxi tie. Kaj jen rugxa balono. Mi pensas pri vi kaj lasu gxin flugi...

NENA | 99 Red Balloons [1984] (Official HD Music Video)

Lau la antaua filmeto, angle rekte tradukita el la germana, diras tion:

99 years of war don't leave place for victors. There are no ministers of war anymore and no jet planes either. Today I'm doing my rounds seeing the world lying in ruins. Found a balloon, think of you and let it fly...

Libera tradukajxo: Naudek nau jaroj de milito ne lasas lokon por venkintoj. Nek milit'ministrojn nek jet'aviojn plu ekzistas. Hodiau mi vagadas rigardante ruinigitan mondon. Mi trovis balonon, pensis pri vi kaj lasu gxin flugi...

"ne lasas lokon por venkintoj" povas multe plibonigi sed mi ne ankorau havas nivelon. Se vi havas pli bonan tradukadon sendu ĝin al mi. Antau'dankon!

Por mi estis tre emocia la ĥoro je la fino. Nun, ne al militoj sed tiel la modo iras...

Fontoj

Tago de Esperanto 2024

2024-07-26T00:00:00Z

Por tiu Tago de Esperanto mi faris du aferojn.

Kuko

La unua estis kuiri kukon kaj kundividi ĝin inter la kolegoj el laborejo. Mi informis al ili ke mi festis la Tago de Esperanto. Kelkaj estis tre surprizitaj sed ĉiuj ŝatis la kukon :)

Recepto

Tri ovoj (ĉambra temperaturo)
250 gr da farino
180 gr da sukero
120 ml da lakto (ĉambra temperaturo)
100 ml da sunflora oleo
Unu koverto da bakpulvoro
butero por grasi la bakformujon

Kirli la ovojn kun la sukero
Aldoni la lakton kaj miksi
Aldoni la oleon kaj miksi
Aldoni kribitan farinon kaj bakpulvoron
Varmigi la fornon dek minutoj je 180 gradoj
Kuiri la kukon proksimume 25 minutoj

Ĝi estas pli bona se oni tranĉas ĝin, aldonas marmeladon kaj poste kovrigas ĝin kun ĉokolado. Bonan apetiton!

Permisilo: Publika Havaĵo CC0 1.0 Universal

Programo

La dua afero estis krei programon por faciligi esperantan vortkreadon. Mi uzis la kvin vokalojn (a, e, i, o, u) kaj elektis nur kvin konsonantojn: d, l, n, p, t. La unua hazarda vorto kiu mi havis estis "pitote" kaj tio tre amuziĝis al mi. La sonon de la vorto mi ŝatas kaj hispane, "pitote" signifas pli malpli kaoso, tumulto, malordo. Mojosa vorto :)

Ĉe Snap! mi povas programi esperante do mi tre ŝatas tiun programlingvon.

Recepto

Se vi volas inkludi aliajn konsonantojn por krei aliajn vortojn, ŝanĝi la kodon estas tre facila:

Klaku la ligilon "Vortkreado ĉe Snap!" (suben)
En TTT de Snap! (sube la ekrano) klaku "See Code" por vidi la kodon
Klaku la Scenejo kaj elektu Skriptoj
Klaku la dekstran sagon en la bloko nomita "consonants"
Aldonu aliajn konsonantojn al la listo
Klaku denove la verdan flagon por rekomenci la programon kun viaj ŝanĝoj

Ĝi nur pesas 56 kB kaj mi estas tre fiera pro tio. Vivu ekobitajn programetojn :)

Vortkreado ĉe Snap!

Permisilo: AGPLv3 aŭ posta

Enhorabona a LiberaForms!

2024-06-13T00:00:00Z

Sé que m'avanço, però és que ho veig venir. Tant de bo no m'equivoqui...

A can Framasoft usen YakForms però sembla que a principis de l'any vinent es descontinua el projecte i busquen substitut. Han provat moltes altres eines però, de moment, s'han quedat amb LiberaForms i ja tenen instància en beta per trastejar.

Comenten que no és el més bonic dels programaris però que fa el fet, que ja és això: altres coses, quan hi ha quartos, és més fàcil millorar-les. Si s'usa es millora. Per exemple, com no estava traduït al francès, Framasoft ha contribuït en la traducció i proposaran millores a la interfície.

elle fait correctement le travail, et semble bien pouvoir passer à l’échelle en gérant plusieurs dizaines ou centaines de milliers de formulaires.

(fa la seva feina i sembla que pot escalar-se gestionant desenes o centenars de milers de formularis).

Fes una cosa però fes-la bé, que diu el mantra de la filosofia UNIX :)

Altres instàncies

Com és programari lliure, és difícil saber quantes instàncies hi ha si no es notifica. Per la Fedi, trobo que la Biblioteca Episcopal està muntant-ne una. I algú altre n'ha muntat una per la seva cooperativa. A can Komun també n'hi ha una i també a eXO, és clar. I fa temps uns holandesos ecologistes ja van muntar la seva.

Doncs això, enhorabona, encara que m'avanci uns mesos, crec.

Referències

Anartistades, difusions i un minijoc

2024-06-04T00:00:00Z

Últimament he estat fent cosetes. Però una cosa és fer-les i l'altra prendre's el temps per explicar-les. Aquí cinc cèntims:

Anartistades

Entrades

Crec que hi ha un abús al mundillo dels programaris de venda de entrades. Potser es pot fer altrament i ho estem investigant a can Anartist. De moment, el catxarro va fi: hem muntat una instància de pretix i hem fet una prova en un concert.

Un pretix mancomunado

Fonts

També crec que s'abusa de les Guguel Fonts i potser a can Anartist hi podem posar remei. D'acord, algunes fonts pesen bastant i és més fàcil posar un enllaç a algun servidor. Doncs enlloc de a Guguel, que es pugui enllaçar a Anartist.

Un banco de fuentes

Fulletons

Llibres lliures

Per l'aniversari de la Fedi d'enguany, he creat un tríptic per difondre la cultura lliure al món del llibre. Es tracta de visibilitzar que hi ha llibres que es creen amb programari lliure, es llicencien copyleft i es difonen per mitjans socials lliures i federats. I n'hi hauria d'haver més!

Tríptic Llibres Lliures

Flugfolio

Heus aquí una altra esperantistada: un tríptic per difondre l'Esperanto i el club esperantista de Gràcia.

Flugfolio

MiniWeb Tarja Club

Aquí un fulletó digital: li he fet una targeta de visita al club esperantista de l'Ateneu. Així, cada cop que algú em pregunti, puc enllaçar a aquesta petita tarja on només hi ha el lloc, l'hora i un mapa per arribar-hi.

MiniWEb Esperanta Klubo - Ateneu de Gràcia

Xapes

Vaig estar a València per l'EsLibre donant la xapa de les comunicacions lliures. Per anar fent pinya, volem muntar un esdeveniment a principis de novembre enfocat exclusivament a temes de comunicació. Lluny del ComunESS, seria un espai amb criteris bàsics perquè només hi tinguin cabuda idees i accions de cultura lliure.

Comunicaciones libres en 20 minutos en pdf

+RAP!

He creat la mini campanyeta +RAP! per Komunikilo i trobo que ha quedat prou bufona. Amb sort, es publica a altres idiomes i, amb certa coherència, potser algunes entitats socials adopten les mesures.

Campanyeta +RAP!

Minijoc

M'estic llegint un llibre que m'està agradant molt: "Manual de fundamentos del diseño gráfico", d'en Carlos Cubeiro. M'encanta l'exercici de la pàgina 50.

Es presenten nou figures anomenades mòduls: un cercle gran, un de petit, mig cercle, un quart de cercle, un quadrat gran, un de petit, dos palets verticals un més prim que l'altre, i un triangle. I amb això, pots anar creant infinits ninotets.

Seria molt genial crear-ne un minijoc físic però, de moment, potser me'l programo. Ara mateix, només he creat aquesta imatge.

Fi del FediPilot de l'EDPS

2024-04-26T00:00:00Z

Sorpresa, sorpresa! S'anuncia la fi del FediPilot de l'EDPS pel 18 de maig.
M'he quedat de pedra i he escrit quatre ratlles a l'àgora de Fedicat:

Fi del FediPilotEu: un èxit disfressat i dues ironies

Quina ironia, tot plegat...

La primera és que el 18 de maig, que algunes celebrem l'aniversari de la Fedi (#Fedi16), finalitzarà el FediProjecte de l'EDPS, que explicava en una entrada d'abril del 2022 titulada "La EDPS aterra a la Fedi".

La segona ironia és que el projecte tanca però ho venen com un èxit... Si fos un èxit, seria lògic que continués. Si fos un èxit, el senyor aquest del EDPS no hagués demanat desesperadament què fer al respecte fa uns mesos... La xerrada es deia "Fedivers per l'administració pública: per què ho intentem però no ho aconseguim?"... Vaig comentar la jugada al setembre de 2023 a "Retorn de l'EDPS sobre el FediPilot".

En fi, que no hi ha voluntat política i punt. I no cal que ho disfressin d'èxit, perquè trobo que és un fracàs de l'alçada d'un campanar.

Altres comentaris

Com comentava per la Fedi, ens falta molta massa crítica o polítics competents. I no tenim cap de les dues coses...

Enllaços relacionats

El pa, la pipa i el porró

2024-03-24T00:00:00Z

M'han explicat una anècdota d'infància i m'he pixat de riure.

Una empremta imborrable

Resulta que en una escola un dia va arribar una substituta i va deixar una empremta imborrable, almenys a un dels seus alumnes. Anys després, aquesta personeta encara recorda com la profe va arribar a l'aula i es va posar a dibuixar a la pissarra una barra de pa, un sac de farina, una pipa de fumar, tabac i tres porrons. Un cop va acabar, va ser el moment de cantar:

Pan, parapán; piiiipa, parapiiiipa; porrón, porrón, porrón.

I així és com es poden explicar els passos de setmana santa a les criatures.

Una joia audiovisual

Per il·lustrar-ho millor, he trobat una joia audiovisual amb karaoke i algunes variacions. Per fer el "parapán" hi posen un ganivet i no pas un sac de farina; per fer el parapipa, enlloc de tabac hi ha una caixa de llumins; i després dels tres porrons hi surt una ampolla de vi que, en aquesta versió, es el "paraporrón".

Com s'indica a la descripció del vídeo, s'han extret talls d'àudio de la marxa "Cristo de la buena muerte" interpretada per la Banda de Cornetas y Tambores Juvenil "Nuestra Señora de la Victoria" (Las Cigarras):

Vídeo MARCHA DE TAMBORES Y CORNETAS - Musicograma Semana Santa

Fitxes pedagògiques

També he trobat una versió en fitxetes pedagògiques on es canvia la pipa de fumar per una pipa de girasol. El "parapipa" es fa amb un saler i no hi ha "paraporrón".

Bandes de cornetes i tambors (entre el "Quin dia fa" i el "Sol, solet")

És o no per pixar-se de riure? :)

La OSI se FediModerniza

2024-03-23T00:00:00Z

Matizar primero

La Open Source Iniciative (OSI) es una iniciativa para promover el código abierto que, a día de hoy, está esponsorizado por dos GAFAM, Amazon y Gúguel. Así que quiero matizar que yo prefiero el software libre tipo GPL o AGPL, o sea Copyleft, porque lo asocio con un movimiento social. Para mí, esto del código abierto (Open Source) es solo una capa empresarial capitalista. Pero bueno, mientras sea auditable, lo puedo usar.

También quisiera matizar que no soy, para nada, fan de WordPress. Entiendo que pueda ser útil a muchas personas y me alegro que hayan apostado por el plugin fediversal pero a mí me gusta escribir y prefiero páginas estáticas. Cada cual...

Dicho esto, no le voy a quitar mérito a la estrategia de recogimiento digital que ha emprendido la entidad.

Dispersión y recogimiento

Una cosa a la que incita la inercia digital capitalista es a la dispersión que, a mi entender, es una forma de fragmentación para la desmovilización. Y, de golpe, un proyecto tiene chorrocientas cuentas de medios sociales y al pringao que las lleva "no le da la vida" para atenderlas todas. Además, si cierran o cambian de políticas, se encuentran atrapadas en ellas porque se han pasado años cultivando el jardín de otros.

Por eso me gusta el giro de la OSI, que es una especie de recogimiento digital y un ejercicio, a mi parecer, muy saludable. Por pasitos, han migrado el blog y la web a WordPress, han delegado en mantenimiento y han montado un foro con Discourse. Además, invitan a interactuar por el Fediverso desde una cuenta en su propio nodo. Redondo.

FediAmigable: una nueva realidad

Me ha gustado leer el término "Fediverse-friendly", que traduzco libremente por "FediAmigable". Pero claro, FediAmigable también es Threads o Flipboard, que son nodos fediversales de software privativo. Lo nunca visto... Y esa es la nueva realidad del Fedi, compatibilizar (o no, o a medias) con grandes tecnológicas.

Es una pena que el Fedi no haya calado más para que pequeñas entidades monten sus propias instancias. Y más pena dará que haya personitas que entren al Fedi por portales de Feisbuc. Hay gente en el Fedi que cree que eso es un triumfo, un reconocimiento que la federación de medios sociales es "el futuro" (entre comillas, claro, que esto es el pasado y el presente de muchas personitas desde 2008). Y hay otra gente en el Fedi que piensa que es un desastre que apunta maneras, tipo correo electrónico o navegador, donde manda Gúguel. Y otra gente, o ni piensa sobre ello o le da igual. Hay gente pa tó...

Del Fedi al blog

En la publicación que comento hay un enlace a otra publicación del blog "The Fediverse unlocks a world of composable distributed apps". Esa otra está escrita por webmink y, al final del texto, se explicita que se basa en una serie de hilos fediversales. El enlace apunta al hilo en la cuenta del autor, ubicada en el nodo de meshed punto cloud.

Me gusta esta pirueta digital. En general, se publican hilos en el Fedi que se pierden con el tiempo. O no llevan etiqueta o se cae un servidor o lo que sea. Ya sabemos que el Fedi es efímero. Por eso me gusta verlo al revés: del Fedi al blog, y así es más fácil de encontrar con el tiempo.

En fin, que aunque no sea yo muy fan de la OSI, les aplaudo el giro comunicativo.

Fuente: Modernized, streamlined, and fediverse-friendly: OpenSource.org is fully migrated and ready to connect!

Què és el copyright? Un vídeo de la FSFE

2024-03-14T00:00:00Z

He trobat un vídeo molt interessant però com només està en anglès i no té subtítols, en faré cinc cèntims en català. I en text, que és el més accessible.

What is Copyright? - LED 2022

FSFE

Hi ha una entitat que es diu Free Software Foundation Europe (FSFE) però es podria dir perfectament Free Software Foundation England perquè, en la inèrcia i desconeixement imperant, hi ha qui encara es pensa que tothom parla anglès.

Amb el codi dels programes no n'hi prou: "Public money, neutral language" (diner públic, llengua neutral).

Diversitats

El vídeo dura dotze minuts i mig, i no té ni subtítols ni transcripció. L'accessibitat web tampoc seria el seu fort: és una llàstima que es deixi fora de joc a tanta gent. Free Software Foundation Exclusive també se li podria dir...

Això sí, guanyen els punts de la visibilització de dones i ús de programari federat: el vídeo s'allotja en una instància de Peertube i el protagonitza la responsable de projecte de la FSFE, Niharika Singhal, que ens explica què és el copyright a través d'aquests apartats:

Aspectes bàsics del copyright
Quins drets estan protegits pel copyright?
Què vol dir infringir el copyright?
Copyright i copyleft

Aspectes bàsics del copyright

Segons explica la Niharika, el copyright (o drets d'autor) protegeix l'autoria d'obres literàries i altres creacions artístiques. És a dir: llibres, revistes, pelis, cançons, fotos, dibuixos, escultures, plànols, programari, etc.

Motivant la interacció, la Niharika mostra algunes imatges i s'adreça a l'audiència preguntant si aquell contingut encaixaria en la roda del copyright. Primer mostra la imatge d'una persona i pregunta si el seu nom cauria sota lleis de copyright. Per no aixafar la guitarra, posaré les solucions al final d'aquesta entrada.

A la segona imatge que es proposa veiem dos homes d'esquena sostenint un plànol en unes obres. I pregunta: un plànol té copyright? La tercera imatge és en blanc i negre, i mostra unes ballarines amb tutú sobre un escenari. Tindria drets d'autor una coreografia? La quarta imatge és un fulletó antic on surt un dibuix del bust d'en Beethoven i, sota seu, un petit text que sembla en alemany, parlant de la cinquena simfonia. Conserva els drets d'autor sobre la seva obra en Beethoven? La darrera imatge mostra línies de codi en un editor: pot tenir drets d'autor un programa informàtic?

En més detall

La Niharika ens explica que, primerament, no cal cap mèrit artístic. Només és imprescindible que sigui una creació original. També remarca la distinció entre idea i expressió. Les idees no tenen copyright, només en tenen les expressions o implementacions d'aquestes idees, les creacions en sí.

I fins quan dura el copyright? Doncs, segons explica, depèn del lloc del planeta on estiguis. A la Unió Europea són setanta anys després de la mort de l'autor. I si és una co-creació, setanta després de la mort de l'últim co-creador. A Mèxic, són cent anys després de la mort de l'autor. Però es veu que, segons la Convenció de Berna, signada per 179 països, el copyright es pot limitar a cinquanta anys després de la mort de l'autor.

Quins drets estan protegits pel copyright?

Drets econòmics

De reproducció, interpretació, difusió, traducció i adaptació.

Drets morals

D'atribució i integritat (o dret al respecte). O sigui, que es mencioni l'autor de l'obra i que no es faci un ús de l'obra que sigui perjudicial per l'autor.

Què vol dir infringir el copyright?

Infringir el copyright es tradueix en qualsevol ús o producció de material protegit pel copyright sense permís del seu propietari.

I jo afegeixo que el propietari pot ser que no sigui l'autor perquè potser ha cedit els drets exclusius de la seva obra per contracte i no en pot disposar si no ho autoritza l'entitat o persona que en té els drets. Quina brutalitat...

La Niharika també ens explica que a Europa tenim la Directiva 2001/29/EC i que, els estats que pertanyen a la Unió Europea, tenen resolucions a nivell nacional per tractar casos d'infringiment.

Drets que es poden reclamar

Aquí diré que em falta formació jurídica i que faré el que pugui per explicar el que he entès:

"Injuction release", que no sé pas com traduir-ho però vindria a ser quan hi ha una ordre judicial perquè algú faci alguna cosa. Entenc, per exemple, que una empresa denuncia a gent que es descarrega música i demana que parin.
"Restitution of infringing goods" (restitució de béns infractors?). Com no ha detallat res més, doncs ni idea del que vol dir exactament. Potser que t'indemnitzin amb calers. Ni idea.
"Unjust enrichment" (fer-se ric injustament?). Interpreto que algú es forra amb la teva obra mentre tu no en tens ni per pipes.
Danys, com pèrdua de guanys degut a l'infringiment.
Qui perd el cas, paga les despeses dels advocats contraris. A més dels seus, suposo...

A més, infringir el copyright et pot suposar penes de tres anys de presó o una multa. Si l'obra que s'infringeix té una escala comercial, la pena pot arribar a un màxim de cinc anys.

Copyright i copyleft

Copyright vol dir que l'autor té el dret exclusiu de permetre a altres usar la seva obra. I el Copyleft és un mètode per alliberar una obra fent que es requereixi que les seves modificacions també siguin alliberades sota la mateixa llicència. I per això se'n diu "Share Alike" (compartir igual). A mi m'agrada dir que són llicències recíproques.

Segons explica, les llicències copyleft aporten transparència a, per exemple, les persones que usen un programa informàtic. I així, sabem què fan realment. A més, enfocant la cosa al programari, comenta que llicenciar copyleft és un incentiu per a desenvolupar encara més programari lliure. L'única condició és que comparteixis les modificacions que fas. Usar aquestes llicències, a més, descongestiona els jutjats. I menciona concretament la GPL i les llicències Creative Commons.

Solucions a les preguntes

El nom d'una persona no està protegit per les lleis del copyright. Es podría crear una marca (trademark) però, segons les lleis actuals, no es considera que el nom d'una persona sigui una obra amb drets d'autor.
Un plànol arquitectònic està protegit per les lleis de copyright perquè es considera que és una creació artística.
Una coreografia també està protegida per les lleis de copyright perquè també es considera creació artística.
L'obra de Beethoven no està protegida per drets d'autor perquè fa més de 70 anys que es va morir. El que sí està protegida és qualsevol interpretació de l'obra.
Un programa informàtic, tal com un plànol o una coreografia, està protegit per les lleis de copyright perquè és una creació artística.

Opinió

A mi, el que més em grinyola és que, amb les pràctiques que hi ha, es digui que el copyright protegeix l'autor. Perquè sembla més aviat que els autors ens hem de protegir del copyright. Jo ho faig a la meva manera i per això autogestiono els meus drets amb llicències Creative Commons.

Em preocupen coses com que un grup hagi de pagar per tocar les seves cançons en un concert seu. Em sembla una absurditat i un despropòsit. En fi, aviam si es pot fer altrament. I això explorem per Anartist:

Sobre “Pagar a SGAE por mis propios conciertos” (forum Anartist)

El test de Bechdel: feminismes de cine

2024-03-08T00:00:00Z

Qualsevol dia es bon dia per enrecordar-se'n de l'Alice Bechdel, però avui més.

Al 1985 va crear una tira de còmic que, a mi personalment, m'ha revolucionat la mirada. M'encantaven les pelis antigues i sempre feia conya que, de tot el que passés del 2000, no en tenia ni idea. Però ara, cada cop que veig una peli o sèrie m'hi fixo. I hem avançat, és clar, però de vegades no tant.

Criteris

Per passar el Test de Bechdel, una peli ha de complir amb aquests requisits:

Hi ha d'haver almenys dues dones.
Han de parlar entre elles.
De coses que no siguin homes.

Són aplicables a altres obres, com llibres, i són aparentment senzilles però, la realitat impera i moltes obres, a dia d'avui, encara no passen aquest test.

Pelis que pasen el test de Bechdel (en anglès)

Komunikilo, MiniWebs i AliOle

2024-02-28T00:00:00Z

He arrencat un projecte anomenat Komunikilo. De moment, en castellà però m'agradaria que, al menys, estigués també en català i esperanto. Veurem...

La idea és traslladar el contingut que tinc per aquí sobre comunicació amb cultura lliure i aglutinar-lo en aquesta nova pàgina web. Trobo que els temes comunicatius han agafat potser massa pes i que l'esforç mereix un projecte a banda.

Com l'objectiu de Komunikilo és facilitar una transició cap a la cultura lliure, allà es proposen conceptes i accions per desfer-se de les grans tecnològiques. Alimentar un ecosistema tecnològic convivencial és vital per la salut digital pública. Però com la cultura lliure té la màniga molt ampla, també serà un espai on visibilitzar altres culturalitats lliures com l'Esperanto, que no és casualitat que el projecte es digui així.

Comunicacions lliures

Per animar a la participació, des de Komunikilo també es proposa crear un compte a l'àgora de Komun, un projecte per fer pinya, des d'on podem repensar allò que és comú, explicar les nostres idees, buscar col·laboracions, experimentar dinàmiques de treball i fluxos de la informació, crear estructures per fer més sostenibles els projectes. En aquest espai hi ha una categoria dedicada a les Comunicacions lliures. I allà es van proposant, de forma constructiva, temes i criteris per encaminar la inèrcia de les comunicacions publicitàries cap a una comunicació més coherent.

Ja hi ha molta literatura tecnoCatastrofista. Anomeno així a qualsevol text, vídeo, àudio o imatge que visibilitza una problemàtica però no proposa cap solució. Això només condueix al refredament social, a la desesperació i inacció, a dir allò de "és el que hi ha". Doncs sí, però també hi ha altres coses. I s'han de descobrir i usar per entendre realment la diferència. Compara'm tu un producte fresc acabat de collir amb un d'ultracongelat...

Trobo que, quan ja s'ha entès que el rumb comunicatiu el marca la inèrcia del capitalisme cognitiu, qui vol, hi comença a fer alguna cosa. I a aquestes personetes és a qui em dirigeixo. Per elles he creat Komunikilo, perquè una transformació digital és complexa i implica aspectes tècnics i socials. És tota una aventura la cultura lliure! I qui la vulgui viure, pot començar per aquest racó d'esperança i reconstrucció anomenat Komunikilo.

MiniWebs

Un subprojecte de Komunikilo és MiniWebs, un raconet al servidor d'Anartist per posar-hi webs petitetes. Són tan bufones! Des de MiniWebs es proposen algunes plantilles de web i s'anima a crear pàgines que siguin accessibles i ecològiques.

Em va fer molta gràcia que, arrel de la publicació del projecte a Anartist, en Pau creés una microWeb de poc més d'un kilobyte. Jo tota cofoia amb la meva tarjeta de 2 kB i va i me'n treu una encara més lleugera. Seria com fer una subhasta a la inversa: "Qui dóna menys?". Kilobytes, s'entèn... És tot un món per descobrir el del decreixement digital!

També m'ha fet il·lusió que, per la Fedi, altres personetes hagin començat a minimitzar la seva web o a crear-ne de petites. I celebro molt que la Paladina (@maestrapaladin@masto.es) hagi creat l'etiqueta #WebSencilla, així anem fent pinya per unes comunicacions més saludables. Amb pocs clics podem anar recuperant terreny web a les corporacions.

A més, en Fènix m'ha fet descobrir el projecte Zen, que proposa tot de plantilles de webs petites. M'encanta! Potser, si a can Anartist hi estan d'acord, podria crear una altra pestanya de menú a MiniWebs per posar-li els exemples que altres personetes es motivin a crear, com la d'en Pau. Suposo que no seria massa feina i si pesen poc...

AliOle

També és un subprojecte de Komunikilo i té per intenció fer més accessible la Fedi. Comparada amb altres mitjans socials, sembla que la Fedi guanya en aquest camp, però igualment encara falta molta consciència. El món està dissenyat per un tipus de gent, però les persones som molt diverses i no tothom té les mateixes necessitats.

En un món on tanta gent pensa que tothom llegeix amb els ulls, s'ha d'evidenciar que no és així. Gràcies a les tecnologies digitals, hi ha gent que hi veu poc o gens i fa servir lectors de pantalla. Per això hem de prestar atenció a com fabriquem les coses. Un programa de ràdio no pot ser escoltat per una persona sorda, però si hi poses transcripció, qualsevol persona podrá saber què s'hi diu i participar. Inclusió per defecte, que diu el meu amic Álex.

Per fer un primer experiment, transcriurem el programa número cinc del programa Solar Punk on, per cert, es mencionen els Ecolobits. Automatitzarem la sortida inicial del text i el revisarem quatre humanes. I així veurem què ens implica i com es podria sistematitzar millor fer la Fedi més accessible.

Agraïments

Tot això no seria possible si no fos per la infraestructura digital del projecte que, de pas, visibilitza i agraeix el temps i els coneixements de diverses personetes:

Moltes gràcies a Evilham per facilitar-me tenir un racó web i gemini per a gamifi.cat i komunikilo.org.
Moltes gràcies a Komun per muntar i mantenir el Discourse, el Nubo (Nextcloud), el LiberaForms, l'HedgeDoc, la futura ràdio, etc. I per crear cosetes com el Mapo o el GNB.
Moltes gràcies a Anartist per allotjar les MiniWebs i mil infras més que porten el seu temps de muntar i mantenir: Peertube, Pixelfed, WriteFreely, Mastodon, Nextcloud, etc.
Moltes gràcies a la eXO per muntar i mantenir el Jitsi, el BigBlueButton, la Farga (Forĝejo), un altre LiberaForms, etc.
I moltes gràcies a LiberaForms, que encara no entenc com segons qui fa servir eines privatives per crear formularis.

Tenim de tot, i si no, ens ho inventem. No és màgia, és intel·ligència col·lectiva.

Participa a Komunikilo!

Implementant GNU Taler a Europa

2023-12-01T00:00:00Z

Al maig, entre altres coses, comentava que GNU Taler buscava finançament.

GNU Taler: transaccions sense blockchain

Avui us explico que ja l'han trobat. A través dels fons Next Generation Internet es destinaran quatre milions i mig d'euros a un consorci que intentarà implementar GNU Taler a Europa en els propers tres anys.

El consorci

El consorci consisteix en onze entitats de vuit països diferents: Holanda, Bèlgica, França, Alemanya, Grècia, Hongria, Luxemburg i Suïssa.

Eindhoven University of Technology
Bern University of Applied Sciences
Taler Systems SA
GLS Bank
MagNet Bank
Code Blau GmbH
Visual Vest
Homo Digitalis
Petites singularités
E-Seniors Association
Stichting NLnet

Coordina el projecte la Universitat d'Eindhoven. I l'àgora de participació la muntarà Petites singularités.

L'àgora

Llegeixo que l'àgora està prevista llançar-la al març de 2024. Imagino que l'idioma vehicular serà l'anglès, cosa que em semblarà d'una inèrcia catastròfica. En tres mesos hi ha temps per aprendre Esperanto i facilitaria molt les coses. Però encara no es valoren prou aquests canvis tant radicals en descolonització lingüística. I és una pena.

M'encantaria participar en aquesta àgora, però m'angoixa sentir-me inferior. I mira que puc escriure i parlar en anglès però quan ho faig em sento imbècil. No li vull fer el joc a l'anglès però vull participar del projecte. Com ho faig per no sentir-me malament?

Aquesta pregunta va per Petites singularités, que sé que almenys una persona de l'associació em pot entendre en la meva llengua materna.

Recuperant sobirania

A Europa, hi ha gent que per fi s'han adonat de la dependència a empreses no-europees. Més val tard que mai, diuen... A més de les GAFAM, tenim la conquesta dels PayPals i Stripes. I és clar, no és gens sobirana la cosa.

Per això, entenc que volen provar altres coses, com fer xips, muntar l'euro digital (CBDC) o experimentar amb Taler. La CBDC fa més por que una pedregada només de pensar que està creada amb tecnologies d'Amazon... Però el Taler sembla una altra cosa, així que, tot i que no solucioni el problema de les FIAT en sí mateix, almenys donaria una opció que, de moment, em sembla la més raonable.

Vinculació amb altres programaris

Sembla que es faran implementacions específiques en programaris que respectin la dignitat de les persones. Entre d'altres, per venda de llibres online, esdeveniments i coses de salut.

Primeres apostes: Peertube o Mobilizon. Sabent com està el pati amb les GAFAM i la inquietut de moltes creadores en termes de remuneració, programaris fediversals com Peertube o Mobilizon podrien perfectament habilitar micropagaments amb Taler.

Això dels llibres, és clar, m'interessa especialment. ¿Tindré una cartera en local, tipus Cesium, però amb FIAT? Jo crec que sí, i que a més, podrem fer donacions de tu a tu als projectes que més ens agradin sempre i quan tinguin aquest sistema, és clar. Estant a la Fedi, crec que serà més fàcil perquè imagino que, d'alguna manera, es vincularan protocols. A Anartist segur que hi ha més d'una personeta que li agradaria provar l'invent.

En resum, que m'encantarà anar seguint l'evolució del projecte. Quartos no els falten i sembla que tenen gent competent i un bon programari. Si ningú li fa la traveta, podria ser un sistema molt revolucionari.

Més info

Welcome TALER!
#GoTALER!
Taler Consortium

Actualització 01/03/2024

Quina puntualitat! Ja s'ha muntat l'àgora. Com m'imaginava, un Discourse:

Àgora de GNU Taler

Actualització 05/09/2025

Un cop a l'any, no fa dany. Nova publicació sobre Taler:

Notícies de GNU Taler

Lingüística, economia i egos

2023-09-24T00:00:00Z

He trobat una ponència que m'ha semblat molt i molt interessant. 1

Entre el que ja venia pensant i la ponència, arribo a la conclusió que el problema lingüístic, en realitat, és un problema econòmic i d'egos humans.

Per què aprenem idiomes?

Crec que podríem dir que hi ha dos motius principals:

El primer és cultural, és a dir, que tenim familiars o amics que el parlen i si l'aprenem ens hi podrem comunicar millor. També pot passar que ens enamorem d'una cultura i, és clar, si això passa voldrem conèixer el seu idioma perquè una llengua és la màxima expressió d'una cultura.
El segon motiu és econòmic. Aprenem una llengua per tenir més oportunitats laborals i, per tant, per guanyar més diners.

Supremacisme lingüístic

Cada cop que alguna cultura s'imposa econòmicament també imposa el seu idioma. I si avui és l'anglès, podem tirar enrere i veurem que abans era el francès i, abans el llatí. I així, imposant, s'estableixen vincles entre calers, violència i idiomes.

Si avui dia es parla de llatino-amèrica no és per casualitat sinó per imposició. Arribar i moldre. I per això penso que no és cap orgull que a tants llocs es parli espanyol. Massa sang vessada. Ara bé, va ser tota una batalla cultural i, per això, quan els conqueridors espanyols es van fer amb Filipines, els frares van passar olímpicament d'intentar ensenyar-los l'idioma. Però la documentació es feia en espanyol i, fa uns anys, vaig saber que hi havia ajuntaments que tenen documents en espanyol però com hi ha molt poca gent que en sàpiga, doncs els costa llegir la seva pròpia història.

El català tampoc s'escapa... Quan érem els reis de la Mediterrània vam arribar fins a Grècia i vam fer molts estralls. I és molt penós això que diuen que, en algunes regions de Grècia, l'home del sac és català. En fi, que en termes de llengües "naturals" imposades que no se salva ni l'apuntador...

Idiomes que creixen als arbres

Això de les llengües naturals i artificials crec que és insostenible. Aviam, quin és l'arbre del català que dóna aquests fruits? Natural vol dir que prové de la natura. I un idioma, qualsevol, no creix als arbres, és una construcció social. I, per tant, és un artifici, una creació humana que de natural no té res.

Estic molt d'acord amb l'afirmació d'un esperantista de qui desconec el nom i que diu a la ponència:

Anstataŭ diri "naturaj lingvoj" kaj "artefaritaj lingvoj" mi preferas diri "etnajn lingvojn" kaj "planlingvoj" ĉar por mi ĉiu lingvo estas artefarita. Ankaŭ mi ne diras "naciaj lingvoj" ĉar kompreneble la lingvaj limoj ne korespondas kun tiuj de la nacioj. Do por mi "etnaj lingvoj" estas pli prava.

(Enlloc de dir "llengües naturals" i "llengües artificials" prefereixo dir "llengües ètniques" i "llengües planificades" perquè, per mi, totes les llengües són artificials. Tampoc dic "llengües nacionals" perquè, evidentment, els límits de les llengües no es corresponen amb els de les nacions. Així que, per mi, "llengües ètniques" és més encertat.)

Artificialitat i eficiència

Segons comenta en Jaume Grau Casas a la introducció del seu "Curs complet de la llengua internacional Esperanto" (1934):

L'artificialitat de l'Esperanto amb relació a les llengües nacionals, ve a ésser com l'artificialitat del sistema mètric decimal amb relació als antics sistemes de pesos i mesures: pot dir-se que els peus i les polzades son elements més naturals que el metre? Ací l'artificialitat suposa major claredat, simplicitat i precisió, per bé que menys tradició, i cap home progressiu no pot fer-li'n retret.

El més natural és que els torrents baixessin de la muntanya per arribar al mar. I, natural o no, la gent hi tirava de tot. Però al final, per millorar la salubritat, tota rambla és avui un passeig i les ciutats tenen altres maneres d'evaquar les seves despulles. En termes d'eficiència, tal es com planifica una infraestructura urbana o un pantà, també es pot planificar la infraestructura lingüística, com s'ha fet amb l'Esperanto.

Desconeixement i confusió

S'han dit i escrit moltes burrades sobre l'Esperanto. I el pitjor de tot, és que qui les diu o escriu no sap del que parla però té certa autoritat perquè escriu a un diari o és catedràtic d'alguna mandanga. A mi el que em sembla més increíble és que tenir un títol universitari et permeti l'autoritat de dir bajanades sense investigació i estudi previ, és a dir, amb coneixement de causa, per mètode científic, fent hipòtesis i contrastant dades. I no només especulant amb el que a tu millor et sembla. Però la ignorància és molt atrevida i el mateix passa amb la Fedi, que no vegis el desconeixement i la confusió que causen alguns articles cada cop que hi ha una onada.

Em sembla completament delirant que hi hagi lingüistes que encara avui afirmin que l'Esperanto no té parlants nadius ni literatura original. Doncs que sapigueu que no cal rascar gaire per trobar que la primera nadiua coneguda era de Saragossa i es deia Emilia Gastón Burillo. 2

Respecte a la literatura original, és que n'hi ha tanta que no sé per on començar. Mitja vida necessitaries per llegir tot el que s'ha publicat en cent anys i potser em quedo curta. I si això ho sé jo que sóc un ésser molt bàsic, per què no ho saben els lingüistes? Per definició, i segons la Viquipèdia, la lingüística és una ciència que estudia les llengües naturals. Per això penso que, si un lingüista no estudia les "artificials" doncs que tampoc opini perquè només crea confusió. Millor que escolti a qui sap del tema.

Egos personals

Hi ha senyors que tenen una reputació i una manera particular de veure les coses. A mi em dóna la sensació que tenen discursos tipus ChatGPT, que semblen creïbles i estan ben filats però patinen. La cosa és que l'autoritat i la reputació precedeixen les paraules. I això és el que passa en una entrevista, que la entrevistadora no enten un borrall del que diu en Chomsky, però com ell és l'autoritat doncs que digui el que vulgui:

Fascinating. I'm not sure I understand all of that but it was really good. 3

(Fascinant. No estic segura que ho hagi entès tot però ha estat molt bé.)

Total, que aquest senyor diu i repeteix que l'Esperanto no és una llengua fins que Louis v. Wunsch-Rolshoven li escriu dient-li que l'Esperanto té nadius i l'home reconeix que val, que és una llengua, però només pels de naixement. 4

Segons comenten, es veu que en Chomsky té dues cares: la del contrapoder ianqui i la d'una mena de lingüística naturalitzada, que no és pas social sinó individual i que es veu que tenim com per art de màgia. Deu ser que els anys i la reputació li han pujat al terrat... Si en Chomsky reconeix que l'Esperanto és un llengua o que tota llengua és una construcció social, se li desmunta el xiringuito. Deu ser qüestió d'ego, que el força a ignorar la realitat.

Un llibre i un apartat

A mi l'Esperanto em sembla una meravella de protocol lingüístic. Per això, estic escrivint un llibre en castellà sobre l'Esperanto i la seva cultura. Ah! I tinc un apartat d'esperantistades :)

Un libro sobre el Esperanto y su cultura

Esperantistades

Sobre els Ecolobits

2023-09-22T00:00:00Z

Quan parlo de pràctiques que vetllen per l'impacte ambiental de les tecnologies digitals, uso el terme "Ecolobits". Potser "el saber no ocupa lugar" però els bits sí, i està bé tenir-ne consciència per desemmascarar aquest innocent "núvol", que és més aviat una nebulosa tòxica que tot ho distorsiona. El terme serveix per prestar atenció als nostres clics i entendre què impliquen. Perquè rere els teclats encara hi ha persones i cada clic té un cost encara que no ho sembli.

Les infraestructures digitals (correu, missatgeria, etc.) ocupen espai i tenen un cost d'emmagatzematge, implementació i manteniment. I si no paguem per elles, ens hauríem de preguntar qui ho paga i per què. És un amic que ens ajuda econòmicament o és una multinacional que s'ho cobra amb les nostres dades? Perquè és ben diferent una cosa de l'altra. I cada clic té conseqüències, encara que no es vegin.

Programari i línies de codi

En general, un programari lliure (o almenys auditable) sempre serà més Ecolobits que un de privatiu perquè, per començar, podem saber quantes línies de codi té i què fan.

En un de privatiu, que serà sovint més pesat però no podem llegir, és molt probable que hagi línies de codi que només hi són per rastrejar usuàries i altres trastades poc ètiques digitalment. A menys línies de codi, més Ecolobits.

Servidors, de qui i on?

Els programes s'intal·len en servidors, és dir, ordinadors que necessiten electricitat per funcionar. D'on surt aquesta electricitat, ja és un altre tema.

Si som a Reus i fem servir programes instal·lats a Califòrnia, passen quatre coses. La primera és que, com la distància és gran, es gasta més que si el programa estigués instal·lat en un servidor de Girona. Un servidor proper sempre és més Ecolobits. La segona és que a Europa tenim una llei de protecció de dades i a Estats Units no. I si tenim algun problema, ens haurem d'adreçar a Califòrnia, i no a Girona. La tercera cosa que passa és que, indirectament, provoquem que es perdin llocs de treball en implementació i manteniment d'infraestructures de proximitat, enlloc de crear-ne de nous. I tot plegat, fa que passi la quarta cosa: que poques empreses controlin a molta gent, amb el que ens tornem dependents de multinacionals i perdem privacitat i capacitat organitzativa.

En local millor que a la web

Sempre és més Ecolobits treballar en local, és a dir, en un programa instal·lat al teu ordinador. Si usem un navegador per accedir a una pàgina web i allà treballem, potser estem gastant més del que toca. Si estem a la nostra màquina, gastem menys que si ens hem de connectar a Internet i accedir a un servidor de vés a saber on que no sabem què fa amb les nostres dades.

Una forma de ser més locals és usar eines com Nextcloud, que tenen sincronització. I així, podem estar treballant sense Internet (cosa que ens distreurà menys) i un cop acabada la feina, podem sincronitzar. Per fer un cartell, podem usar Inkscape o Scribus, i no cal anar a gastar bits per la web de vés a saber qui. A més localitat, més Ecolobits i més privacitat.

Un innocent correu

Els protocols que configuren el correu electrònic són oberts però els serveis de correu que s'ofereixen no tenen per què ser-ho. I la gestió del correu és una tasca complicada perquè, entre altres coses, com està molt centralitzat en les multinacionals, aquestes invisibilitzen les proveidores petites amb molt males pràctiques, com no fer arribar els correus o enviar-los a la safata de l'SPAM, on gairebé ningú mira. Les batalletes amb el correu són tant invisibles com desesperants i desencoratgen les administradores independents.

A més, també se'n fa un ús poc Ecolobits quan s'envia un correu de megues. Enlloc d'adjuntar podem enllaçar. I així, no gastem més bits dels que toca. En el moment que escric aquestes línies hi ha un familiar que m'envia un correu de 11,4 MB per tres fotos. I això no és gens Ecolobits... Millor seria tenir un tros de Nextcloud o quelcom per emmagatzemar i enllaçar del correu a l'espai d'emmagatzematge. I així no s'omplen les bústies i la nostra despesa de correu és menor. Quan pagues per les infres i ets precari tens més consciència de quant pesa el teu correu.

I molt més...

Hi ha moltes altres bones pràctiques digitals que ens ajuden a tenir consciència dels nostres clics i a apreciar la feina dels altres, però aquesta entrada potser ja és massa llarga i jo tampoc és que ho sàpiga tot. Si sabeu de bones pràctiques digitals i les voleu compartir, us animo a explicar-les a la Fedi sota l'etiqueta #Ecolobits.

Com ara és més visible el moviment ecologista i molta gent està sensibilitzada amb l'escalfament global, seria tot un què que certes organitzacions i col·lectius reflexionessin i actuessin en aquest sentit per evitar també el refredament social.

En fi, que quan acabi el llibre sobre l'Esperanto voldria escriure'n un sobre aquestes coses de la "digitalització conscient amb cultura lliure". De moment, podeu fer una ullada al que vaig escriure al llibre "Totes les lluites són una: tecnologies ètiques per a la transformació social" (2019). Hi ha un capítol de "Pràctiques" de la pàgina 115 a la 131. També tinc un apartat anomenat "Comunica" on hi ha un document en castellà sobre digitalització per entitats.

Llibre "Totes les lluites són una" (pdf)

Apartat Comunica

Retorn de l'EDPS sobre el FediPilot

2023-09-20T00:00:00Z

Hi ha un senyor que es diu Wojciech Wiewiórowski i que és el màxim responsable del "European Data Protection Supervisor" (EDPS), organisme que s'encarrega de vetllar per la protecció de les nostres dades a Europa.

Llibertat, no por...

Durant la conferència titulada "Freedom Not Fear" (Llibertat, no por...) que es va dur a terme a Brusel·les fa uns dies, el senyor Wiewiórowski va parlar sobre la Fedi a l'administració pública enfocant la xerrada a la pregunta "Per què ho intentem però no ho aconseguim?".

Es veu que a ca l'EDPS van començar el procés de desembarcament a la Fedi per intentar ser més sobirans a nivell tècnic i més oberts a personetes ja sensibilitzades amb la jungla digital que, per coherència, esperem que les autoritats prediquin amb l'exemple. Però es veu que no ho estan aconseguint i el bon home s'adreça a l'audiència per resoldre'n l'entrellat.

EDPS

Segons explica, l'organització té 150 membres, es troba a Brusel·les i és l'autoritat de protecció de dades dedicada a les institucions europees. A més, és el principal conseller en processos legislatius a nivell europeu i també, segons comenta, protegeixen les persones a través de la protecció de les seves dades. Per això tenen mitjans socials, per informar al públic del què fan, del què està passant, etc. Però com no li agrada aquesta dependència a les empreses imperants, s'ha provat un FediPilot. (Tant de bo que també fessin un eoPilot perquè sembla que el polonès veu la dependència digital però no la lingüística, i és tot una mica el mateix...)

We want to empower the users to select home who's terms and the policies matching them much than better that's the first slogan.

(Volem empoderar els usuaris perquè escullin espais digitals on els termes i polítiques de servei estiguin més en harmonia amb els seus valors).

Una problemàtica que destaca és que les GAFAM i companyia gasten molts quartos en fer fàcil l'ús de les seves tecnologies. I és clar, la Fedi no. Evidentment, col·lega... És incomparable: compara'm tu quatre gats precaris amb empresaques que cotitzen en borsa.

Valoració del FediPilot

Explica en Wiewiórowski que a l'abril del 2022 van començar un pilot: EuVoice (un node de Mastodon) i EuVideo (un node de Peertube). Van proposar a altres institucions a participar-hi, ho van fer i la valoració ha estat molt positiva. Ara bé, el que no sembla que tindrà tant d'èxit serà la continuació del projecte perquè els van dir que no hi ha havia quartos ni gent per fer-ho d'una manera realment professional. A ca l'EDPS hi ha un tal Robert Freeman que és fan de la Fedi i un tal Luis Velasco que forma part del seu equip. El que es fa des de l'EDPS sembla que els està bé com a pilot i prou.

Segons les estadístiques del FediPilot i en la seva opinió, els números ja són prou bons per donar-hi continuïtat però diu també que els clients dels polítics són els votants i han de justificar on posen els quartos. Així que demana com ens ho fem perquè els polítics donin suport. I conclou dient que no és qüestió de dretes o esquerres, o si ets d'aquí o d'allà, que es tracta de sobirania i privacitat.

Opinió

Això és un peix que es mossega la cua...

Numerologia i "fungicitat"

Desconec el tipus de formació rebuda i els detalls del pilot però si se segueix mesurant en base a clics, poc avançarem. I només amb canviar d'eines un temps i mirar estadístiques no n'hi ha prou. De les estadístiques, en dic "numerologia" perquè trobo una bajanada que els equips de comunicació es dediquin a mirar estadístiques i els seus informes siguin de quants seguidors, quants m'agrades o quantes visites. De debò, què val més?, cent "m'agrades" o una conversa saludable? Crec que els paràmetres de mesura adequats no haurien de ser quantitatius sinó qualitatius. I que la Fedi és fúngica, no viral, i per això no se n'entén l'impacte.

I així anem, com drogats pels números de la nebulosa digital. I fins que no es deixin de regalar diners públics a les empresaques i es fomenti una digitalització en base a la cultura lliure, serà canviar-ho tot perquè res canvïi. Sense cap pla i cap determinació des de baix i des de dalt, la distopia continuarà i les persones més poderoses seguiran creant tecnologies per aprofitar-se de les que no ho són. En el context actual, a més de l'escalfament global, s'incrementa el refredament social perquè abunda massa la literatura tecno-catastrofista i massa poc el foment d'utopismes pràctics. I es maquilla el capitalisme cognitiu amb configuracions de privacitat i altres foteses enlloc de para'ls-hi realment els peus: deixant de promocionar les grans tecnològiques i mostrant altres maneres de fer més esperançadores.

Una missió impossible?

Per girar la truita, cal donar importància a la cultura lliure amb recursos: per la infra, per la divulgació, per la formació i l'organització. De moment, qui rep finançament és perquè programa algun enginy. Més enllà del desenvolupament sembla que no hi hagi vida. I no sé pas de què serveix crear i recrear enginys si després l'ús que se'n fa és mínim perquè ni es coneix que existeix l'enginy o ni s'entén com funciona. Si ni tan sols s'entén perquè és important anar canviant d'hàbits en nom d'una salut digital pública.

Ni parlar de les ofertes de feina a administracions o entitats socials que es financen amb diner públic: cada cop que veig un lloc de treball que requereix tecnologies privatives tinc una taquicàrdia. I no em digueu que "és el que hi ha" perquè sé que hi ha moltes altres coses i que si no es canvia res és perquè, en realitat, no hi ha voluntat o no se li dóna la importància que té. Quan una cosa es considera important es prioritza. I quan es prioritza se solen trobar els recursos per tirar-la endavant. És imprescindible recuperar llocs de treball i crear-ne de nous, especialment de relacionats amb la divulgació, la formació, l'organització integral amb tecnologies convivencials. Però sembla impossible i és desesperant.

Menys cinisme i més cultura lliure!

En relació

Un libro sobre el Esperanto y su cultura

2023-08-24T00:00:00Z

Estoy escribiendo un nuevo libro: "Esperanto y cultura esperantista para hispanohablantes".

Por qué

Hay personas interesadas en aprender Esperanto pero, si solo se usan aplicaciones u otros recursos, solo se aprende gramática y no cultura esperantista, que es igual o más interesante que la gramática. Y por eso este libro, que es un curso con ejercicios pero también una introducción histórica y un muestrario de cultura esperantista.

Contenido

Está casi todo redactado. Faltaría revisarlo y crear algunos cuadros informativos, como el de los correlativos. En total tendrá unas cien páginas y se inspira del curso que di entre marzo y mayo. Este es el índice de contenido:

Parte I: historia

Qué, quién y por qué
Volapük y Esperanto
El primer libro
Permeabilización
Fundamento de Esperanto

Parte II: idioma

Alfabeto y pronunciación
Artículo y sustantivos
Adjetivos y antónimos
Pronombres y posesivos
Verbos
Adverbios
Preposiciones
Acusativo y dirección
Números y horas
Calendario
Comparativos y superlativos
Crear palabras y doble negación

Parte III: cultura

Poco Homaranismo
Mucha literatura
Politik'eo y market'eo
El culebrón Ido
Con otros ojos
Solemnidades y conceptos
De todo un poco
Reptiles esperantistas
Occidental y oriental
Arcaísmos e insultos
Utopías prácticas
Y un cuento

Parte IV: utilidades

Referencias
Soluciones
Correlativos
Abreviaturas y falsos amigos
Afijos
Conjunciones e interjecciones
Expresiones

Maquetación

En principio, 140x210. No lo tengo muy claro pero creo que reusaré la maqueta del libro que publiqué en mayo sobre el Fediverso:

Fedivers, 15 anys de mitjans socials federats

Me gusta la idea que tengan el mismo formato porque así parecen de la misma colección, la colección de "Utopías prácticas", jeje. Y claro, también ahorro tiempo si no tengo que crear otra maqueta.

Tempos y ejemplares

He dedicado todo agosto a redactar y a hacer pruebas de edición. Durante septiembre me gustaría editarlo y lanzarlo a imprenta como muy tarde en octubre. A ver qué tal...

Será una tirada pequeña, entre 30 y 100 ejemplares. El precio de venta al público (P.V.P) será de 12 euros el ejemplar (gastos de envío a parte). Habrá algunos ejemplares disponibles en moneda libre Juna.

Actualización 25 septiembre 2023

Al final, he ampliado el apartado de Utilidades y he movido ahí correlativos, conjunciones, abreviaturas e interjecciones. Además, he añadido afijos y expresiones. En total, el libro tiene cien páginas justas. A día de hoy, el pago del ISBN ha sido formalizado y se está tramitando su asignación. También se ha pedido presupuesto para la impresión de cien ejemplares (con solapas para que se estropee menos).

Actualización 18 de octubre 2023

He compartido la portada por el Fedi y parece que gusta. Me alegro :) Además, ya tengo ISBN y Depósito legal. Falta revisar de nuevo, enviar a la BNE y a imprenta. La primera presentación se hará en Barcelona el 8 de noviembre a las 19h en la librería La Impossible (calle Provença, 232). Estoy mirando a ver si lo presento también en otros sitios. Y además, he pensado un sistema de "libros recíprocos", es decir, liberar el pdf cuando se venda la mitad de la tirada y liberar el código fuente cuando se vendan todos. A ver si funciona el experimento.

Portada y texto de la contraportada

El Esperanto es una lengua planificada, simple y eficiente que, en poco más de cien años, ha desarrollado una vasta e interesante cultura. Si ya has intentado aprenderlo pero te has quedado por el camino, quizás sea porque solo con la gramática y el vocabulario no es suficiente. Por eso, este libro trata también aspectos históricos y culturales del idioma.

En estas páginas encontrarás una introducción histórica al Esperanto, un curso con ejercicios para aprenderlo de forma autodidacta, información sobre cultura esperantista y utilidades varias. Entre ellas, las soluciones a los ejercicios, un cuadro de correlativos, ejemplos de afijos, abreviaturas y expresiones.

Este libro ha sido creado con software libre local (Debian, Inkscape, Scribus y Zint) y se publica bajo la licencia recíproca o Copyleft CC BY-SA.

Larga vida al Esperanto y a la cultura libre.

978-84-09-54798-2. CC BY-SA.

Sobre el experimento de libros recíprocos

En el foro de Anartist:

Reciprokaj libroj / Libros recíprocos

Actualización 1 de noviembre 2023

Confirmado. De momento se van a hacer tres presentaciones: Barcelona, Zaragoza y Albacete. ¡Todo un honor poder presentarlo en la Frateco! He aquí el cartel de la mini-gira:

Ver cartel (en png)

Actualización 8 de diciembre 2023

Cierro la gira con una última presentación. Será el 12 de diciembre y en el contexto de la Zamenhofa Tago. A las 19h en el grupo de Esperanto del Ateneu Llibertari de Gràcia, en Barcelona.

A día de hoy se han vendido 38 ejemplares y, por lo tanto, solo quedarían 12 para liberar el pdf. Gracias a todas las personas que comprándolo o difundiéndolo me ayudan con el experimento de los libros recíprocos. Agradecer también a la Fundación Esperanto por su donación de 150 euros y a Lorenzo por sus aportaciones al texto. Si hubiera una segunda edición se tendrían en cuenta. Estas y otras que puedan ir viniendo.

Aportaciones de Lorenzo

Actualización 16 de octubre de 2024

Lo prometido es deuda: hace un año comentaba que, cuando se vendiera la mitad de la tirada, publicaría el pdf. Aquí está:

Esperanto y cultura esperantista para hispanohablantes (en pdf)

También dije que cuando se vendieran todos, publicaría el código fuente pero todavía quedan 25. Sería ilusionante acabar el año con todos los ejemplares vendidos. Si puedes, compra alguno :) Eso quizás me motivaría a trabajar en una segunda edición que corrija los errores detectados en la primera e incluya aportaciones de otras personas.

Disponibilidad

El libro se puede comprar en la librería La Impossible de Barcelona, calle Provença, 232. Presencialmente o a través de la web llibres.cat:

Hacer un pedido

Otras esperantistadas

He creado un apartado donde voy dejando cosas que creo en Esperanto o en castellano o catalán sobre el Esperanto.

Esperantistadas

La kongreso de Esperanto en Barcelono, 1909

2023-08-09T00:00:00Z

El congrés d’Esperanto de Barcelona del 1909, vídeo de betevé

Rakontanto:

La parolantoj de la lingvo kreita por unuigi popolojn kaj kulturojn renkontis en Barcelono du monatoj poste la "Tragika semajno". Tiu historio okazis ĉi tie.

[Muziko: esperanta versio de "La vie en rose", originala de Edith Piaf]

Xavi Alcalde, membro de Kataluna Esperanto Asocio:

Ni estas en la strato Pujades kaj ĉi tie ekzistis la Palacon de Belaj Artoj. "Ĉi tie okazis en la jaro 1909 la kvina internacia Kongreso de Esperanto" [li tradukas la frazon en la kataluna].

[Bildo de la Kongreso kaj voĉo de L.L. Zamenhof dum la Kongreso. Li salutas la esperantajn grupojn]

En la rusa imperio, en la orienta Eŭropo kiu hodiaŭ estas Polonjo, unu homo kiu estis medicina studento, Zamenhof, havis tiun ideon por krei lingvon kiu helpis mildigi konfliktojn ĉar en sia urbo, Bjalistoko, enhavis judojn, polajn, rusojn, belorusojn, germanojn... Kaj li pensis ke tiu homoj havis komunajn aferojn sed ili ne komprenis unu la alian. Do, en tiu momento, ke oni ne havis klaran internacian lingvon sed geopolitike estis lukto inter la angla kiu estis lingvo por komerco, la franca por diplomatan rolon, la germana pli rilata al la scienco kaj la rusa, Zamenhof kreis Esperanton.

La unua internacia kongreso okazis en Francio en 1905 kaj oni decidis ke ĉiu jaro okazos internacian kongreson en diversa urbo kaj lando. Kaj en la jaro 1909 okazis en Barcelono, sub kuriosaj kondicioj, inter la 5a kaj la 11a de septembro. En julio de tiu jaro, do du monatoj antaŭe, okazis la "Tragika Semajno"-n, kiu estis rakontita en internaciaj gazetaroj. Do la homoj kiuj volis partopreni en la kongreso havis dubojn pri sekureco.

[Bildo de la urbo dum la "Tragika Semajno", kie oni vidas diversajn fum'kolonojn inter la stratoj. Teksto en la bildo diras: En la internacia kongreso de Barcelono partoprenis 1500 homoj el 30 diversaj landoj, inter ili, doktoro Zamenhof kreinto de Esperanto]

Aliflanke, ankoraŭ ekzistis sieĝostaton: estis malpermesitaj strataj manifestacioj kaj la esperantaj publikaj eventoj havis specialan permeson. Okazis sportajn konkurojn, ekzemple ciklistoj, futbalmatĉo, ekskurso al Tibidabo... Kaj okazis tre interesan eventon en la Parko de la Citadelo: simulado de akcidento organizita de la Ruĝa Kruco. Ni estas en la jaro 1909 kaj en tiu momento oni antaŭvidis armitan konflikton inter diversaj landoj, situacio kie flegisto, kuracisto, homama laboranto devis komuniki kun soldatoj kiuj estis de alia lando kaj ne komprenos unu la alian. Do en la Parko de la Ciutadelo okazis grandan ekcerzon en kiu homoj de diversaj landoj nur parolis esperanton inter ili.

[Bildo de la partoprenantoj de la kongreso. Teksto en la bildo diras: Ĉiam oni rilatis Esperanton al pacifismo kaj pro tio, Hitlero kaj Stalin persekutis Esperanton kaj klopodis ektermi ĝin]

En tiuj kongresoj okazis multajn paralelajn kunsidojn, ekzemple de esperantaj kuracistoj, apotekistoj, fervojistoj, kaj tio estas interesa ĉar en tiu epoko multaj el tiuj kolektivoj ne havis internaciajn asociojn (de fervojistoj aŭ vegetaranoj) ekstere la Esperanto movado. Do, se iu homoj laboris en trajnoj kaj vojaĝis kaj volis havi internaciajn kontaktojn, devis esperantistiĝi.

Hodiaŭ Esperanto daŭras kiel viva lingvo kaj fakte ekde la komenco de novaj teknologioj kaj Interreto ŝajnas ke ĝi revigligis kaj en Katalunio oni havas relativan fortan movadon. Se poste la kongreso de Barcelono de 1909 estis kreita la Kataluna Esperanto Federacio, hodiaŭ oni havas la Kataluna Esperanto Asocio, kiu iamaniere estas heredanta de la antaŭa. Ankaŭ, kiel okazis en la jaroj 20 kaj 30, kiam Esperanto estis instruita ĉe laboristaj ateneoj, hodiaŭ denove oni daŭras la instruadon.

Kaj ĉi tie, en Barcelono, dum la jaro 2019, okazis la kongreso de la Sennacieca Asocio Tutmonda, kiu grupigas maldekstrulojn esperantistojn.

Rilate

Pri La Tragika Semajno ĉe Vikipedio

Jen bildeto por Esperanto Tago!

2023-07-26T00:00:00Z

Hodiaŭ oni festas la internacian tagon de Esperanto kaj de lingvistika justeco. En 1887, L.L. Zamenhof publikis "La Unua Libro" en la rusa.

Mi pensas ke Esperanto estas tre bona ideo kaj tre efika kaj bela lingvo. Dankon LoLo!

Kaj jen mia bildeto, simpla kaj amuza kiel Esperanto :)

Tago de Esperanto fontokodo

Iomete pli

Miaj esperantistaĵoj

Legu kaj aŭskultu la artikolon "26a de julio - Esperanto-Tago tago de Lingva Justeco"

Lernu pli pri La Unua Libro

Un exemple de difusió fúngica fediversal

2023-06-13T00:00:00Z

Heus aquí quatre ratlles per exposar la literatura tecno-catastrofista i mostrar que no totes les "xarxes socials" digitals es construeixen de la mateixa manera.

Sobre la literatura tecno-catastrofista

Hi ha centenars o potser milers d'articles, llibres o papers científics que parlen dels mecanismes del capitalisme cognitiu de grans empreses tecnològiques com les GAFAM. I de com aquests mecanismes tècnics (botons i pampallugues) ens afecten a nivell psicològic i sociològic. D'aquest tipus de contingut en dic literatura tecno-catastrofista perquè alerta però no proposa cap canvi.

Fins a cert punt, la literatura tecno-catastrofista és necessària per adonar-se de males pràctiques digitals, però si només es parla de coses negatives provinents de tecnologies privatives, no es deixa l'espai per conèixer i formar-se en coses positives de les tecnologies lliures. La literatura tecno-catastrofista alimenta el refredament social i queda molt camí per desfer. No perdis el temps, inverteix-lo!

Clic, clac, clec!

Si ja sabem que les GAFAM i companyia són empreses que es deuen als seus accionistes, tampoc cal donar-hi tantes voltes. Un cop hem fet el clic, és a dir, que sabem que existeixen tecnologies privatives i lliures, podem destinar més temps a desaprendre que no pas a posar pegats il·lusoris, com configuracions o altres foteses que blanquegen però no transfomen.

Un cop fet el clic, fem el clac! Comencem a informar-nos d'altres eines i mecanismes, com la particular fungicitat fediversal. I quan ja estiguem participant, podem fer el clec intercooperant amb altres persones o projectes.

Crec que tot és qüestió de voluntat, perquè si hi ha voluntat es troba el temps. I si s'inverteix temps, s'avança i es transforma, encara que sigui molt a poc a poc. A més, amb el temps, t'adones que és realment satisfactori usar tecnologies convivencials però és una qüestió experiencial i, fins que no es prova una cosa nova, no es pot comparar amb la que ja coneixem.

Viralitat i fungicitat

En general, a més impulsos (retuits) o favorits (likes) veiem en una publicació, més ganes ens donen d'impulsar-la o d'afavorir-la també. Coses de l'empatia humana, suposo. A mitjans privatius s'encoratja apretar botons tant com es pugui perquè així es fan els diners al capitalisme cognitiu, però a la Fedi s'intenta contenir aquest tipus d'influència tècnicament. A més, a la Fedi, dóna la sensació que tenen més valor els comentaris que els impulsos i favorits, potser perquè requereixen una mica més d'esforç que només apretar un botó.

Tal com funciona ara mateix, la naturalesa federada suposa una comunicació fúngica, i no viral. I alguns mecanismes tècnics fediversals minimitzen la viralitat personalista típica dels mitjans asocials privatius. La difusió fediversal és més fúngica que viral perquè, entre altres coses, la numerologia funciona diferent que a mitjans asocials privatius: enlloc de ser total és parcial. Per exemple, als impulsos i favorits.

Una visió parcial més saludable

A les nostres línies de temps veiem publicacions d'altres comptes, però a nivell d'impulsos i favorits, no els veiem tots, només alguns. És a dir, que hi ha publicacions que, en realitat, tenen milers d'impulsos i favorits, però tu, des del teu raconet fediversal, només en veus alguns. Això sí, si vas al node de la publicació, veuràs la totalitat d'impulsos i favorits.

Fa poc es comentava que es volia canviar el sistema per fer-lo més "tuiteru", i així veure tots els impulsos i m'agrades des del propi node. Tècnicament, tot és possible, però que es pugui fer no vol dir que sigui saludable. Si s'implementa, espero que sigui configurable. Jo prefereixo tenir una visió parcial més local que l'impacte global de la publicació.

L'exemple d'en David

En David Revoy és un dibuixant extraordinari: a més de fer dibuixos molt bonics, tot ho fa amb programari i llicències lliures, i a més, en documenta el procés.

En David és una persona molt estimada a la Fedi, i en general sempre té molts impulsos i favorits a les seves publicacions. Però jo, des del meu node, només en veig alguns, els que han fet les meves veïnes més directes (la gent a qui jo segueixo i altres amigues de les meves veïnes que, suposo, volten per la meva federada). I és clar, són menys gent que el total d'impulsos i favorits en total.

La publicació que ha fet avui en David amb un dibuix satíric sobre la situació de Reddit és un bon exemple de fungicitat fediversal. Des del meu compte a Akkoma, veig que la publicació té 8 comentaris, 13 impulsos i un favorit.

Publicació d'en David vista des del meu node bcn.fedi.cat - Akkoma

Però si vaig a la publicació al node d'en David, veig 1400 impulsos i 2200 favorits. El nombre de comentaris no es comptabilitza des dels nodes, només a les nostres línies de temps (almenys a Akkoma i Pleroma si no recordo malament). I també em sembla bon mecanisme perquè es convida a participar des d'allò petit i no des de la seva totalitat. Però els he comptat a mà, i mentre jo llegeixo 4 comentaris des del meu node, si vaig al d'en David, en puc llegir 50.

Publicació d'en David vista des del seu node framapiaf.org - Mastodon

Hi ha vida més enllà de les GAFAM...

Aquesta publicació vol ser un exemple de com reconduir la literatura tecno-catastrofista. Primer s'exposa un tema alertant una miqueta, i la resta de l'article ens explica coses de tecnologies convivencials.

A més, és molt incoherent (i fins i tot, grotesc i cínic) posar a parir a les GAFAM, acabar l'article i dir-li a la gent: "Comparteix-lo al Feisruc!", sense donar cap altre opció que gafamades... Si els hi estàs explicant a la gent que allò és dolent, doncs comença per no usar-ho tu, o almenys per minimitzar-ne l'impacte.

Em posa trista la literatura tecno-catastrofista: et posa la por al cos i només penses que tu no hi pots fer res quan no és veritat. Empodera't i descobreix al teu ritme altres maneres de fer.

Saluts i fungicitat fediversal!

Més info

2022-11-29 - De viral a fúngic

Projecte per unes comunicacions més lliures i humanes

Una Hidra digital

2023-06-10T00:00:00Z

Invidious és un programari per veure vídeos sense passar per gafamades, com les eines d'Alphabet (YouTube, Google Search, Google Chrome, etc.)

Fa uns dies, l'equip legal de YouTube es va posar en contacte amb Invidious per dir-els-hi que estaven infrigint els seus termes de servei. I que tenien set dies per parar d'oferir el servei.

La gràcia de l'assumpte és que:

Invidious no és cap servei, si no un programari. I no entenc que no ho entenguin perquè se suposa que contracten gent molt llesta a can Gúguel.
Invidious no usa l'Api de YouTube i mai ha acordat amb ells cap terme de servei, amb el que, a priori, no estarien infringint res.

El codi d'Invidious està a dos repos: a GitHub i a Gitea. Si Alphabet demana a Microsoft tombar el repo, doncs el codi segueix disponible a l'altre repo per ser instal·lat a més servidors. O sigui, que tampoc es pot fer molt soroll perquè potser tindríem un efecte Streisand.

Igualment, aquesta gent tenen molts quartos i podríem tenir algun disgust momentani. Perquè aquesta Hidra és digital, i per molts servers i programaris que vulguin cremar, es poden trobar matant mosques a canonades. Sembla que a Alphabet li agrada molt el programari lliure, sempre i quan el pugui controlar o treure'n beneficis.

No cal usar gamafades, que tenim de tot. Usa programari lliure! Mira vídeos a través d'Invidious i evita ser perfilada per empreses que alimenten el capitalisme cognitiu!

Més info

Mi eklernas la euskan!

2023-06-03T00:00:00Z

Kaixo!
(Saluton!)

Lingvaj nesimetroj

Antaŭ kelkaj tagoj mi iris al Eŭskio kaj eŭskaldunoj petis al mi paroli la katalunan anstataŭ la hispanan. Mi tuj tion faris sed kiam ili parolis al mi, ili devis ŝanĝi sian lingvon.

Tiaj nesimetrioj tre tristigas al mi kaj pro tio mi petis al ili lerni esperanton. Sed bedaŭrinde mi ne povas atendi tion, do mi decidis lerni la eŭskan almenaŭ por kompreni ĝin. Oni diras ke se la monto ne venas al Mohamedo, Mohamedo devas iri al monto :)

Nur por kompreni?

Mi ne vere scias sed mi devas esti realisma. Do, unue la legado kaj poste la aŭskultado. La parolado estas alia afero ĉar ĝi estas pli malsimpla mensa procezo... Mi jam estus feliĉa se mi sukcesus tute kompreni kiam mi legas ĝin!

Nuntempe mi lernas kiel la lingvo funkcias pere de la kurso ĉe Kondaira. Mi ŝatas ke ĝi estas simpla: ĉiu leciono havas vortprovizon, gramatikon kaj ekzercon de tradukado el la eŭska. Mi klopodos fini ĝin antaŭ la fino de la jaro sed mi nenion promesas.

Malkovroj

Mi jam sciis ke la eŭska ne havis genron (Dankon!), kaj mi tre ŝatis malkovri la uzado de -a por artikoloj kaj -ak por pluraloj. Ankaŭ mi ŝatas la uzon de "ala" (aŭ eksklusiva) kaj "edo" (aŭ inkluziva). Mi amas la vorton "txiki" (eta) kaj estis mojosa lerni la vorton "baino" (sed) kies prononcado estas "baño", kiu signifas necesejo en la hispana. Necesejo en la eŭska estas "komuna" sed ĝenerale ili uzas ĝin unuope ;)

La eŭska estas tre bela lingvo kaj mi ĝuas lernante ĝin sed esperanto estas pli facila... Karaj eŭskaldunoj, bonvolu provi lerni esperanton dum mi provas lerni la eŭskan :)

Ĉiu popolo sia lingvo kaj esperanto por ĉiuj!

Gero arte!
(Ĝis!)

Eŭska kurso ĉe Kondaira (es) - ekstera ligilo
Aliaj esperantaĵoj

Fedivers, 15 anys de mitjans socials federats

2023-05-18T00:00:00Z

Avui la Fedi fa 15 anys i aquesta tarda presento el FediLlibret a La Impossible.

Presentació del FediLlibret a La Impossible

De Barcelona a Orereta

Després de la presentació a Barcelona, el FediLlibret, en Marcel i jo anirem a Orereta (Gipuzkoa). El dissabte 20 hi ha una jornada fediversal a l'espai Badalab, Madalen kalea 27.

Resumint, al matí es fan xerrades i a la tarda taules rodones. Jo dono la xapa sobre la Fedi en general i en Marcel sobre la catalana i Anartist. Si esteu per allà, passeu a saludar!

Web del Fedibertsoa

Més coincidències

Ja va passar amb #Fedivision (concurs fediversal per artistes musicals), que coincideix amb la celebració que algunes fem de l'aniversari de la Fedi el 18 de maig. I, per cert, la tercera edició també s'està coent aquests dies. Si voleu participar, visiteu la web fedivision.party o seguiu al bot @fedivision@botsin.space

Així que és una grata coincidència que la jornada d'Orereta es dugui a terme aquesta setmana també. Moltes gràcies a Abaraska tant per convidar-nos al FediSarau com per l'interès en traduir el FediLlibret a l'eusquera.

Diversitats

A més de la traducció, em fa especialment il·lusió que la FediTrobada es dugui a terme en un espai creat per revitalitzar llengües minoritzades, principalment l'eusquera. I, de fet, tindrem intèrprets perquè, en Marcel i jo, donarem les xapes en català i les veïnes del Fedibertsoa en eusquera.

Amb tot, voldria avançar que tinc al cap una proposta molt i molt concreta per construir ponts entre persones i cultures. "Rompu murojn inter la popoloj" (Trenquem murs entre els pobles), digué en Zamenhof abans que s'inventés el Feisruc. Algunes, potser ja sabeu per on vaig...

La proposta pivota sobre tres eixos: la Fedi, l'accessibilitat web i la justícia lingüística. Faré una entrada a part per explicar millor l'invent.

Cinc exemplars en moneda lliure

A la Fedi, en general, hi ha molta al·lèrgia a les criptomonedes. Jo també en tinc, però només a les que ara circulen pels criptomercats especulatius i animen a la gent a comprar-les amb moneda fiat o a les que imposin els estats.

A altres enginys, els puc arribar a donar una oportunitat. De moment, però, només conec una moneda lliure, la Juna. És per això que a la propera trobada de La Marmota (el rebost de Barcelona), deixaré en dipòsit cinc exemplars del FediLlibret.

Codi font i pdf

Lectura

Si només el vols llegir, aquí deixo el pdf del text. Però com potser el pdf no és 100% accessible, miraré de passar-lo a HTML.

Llegeix el FediLlibret en pdf

Reús

Aquí el fitxer comprimit per facilitar que es puguin fer traduccions o altres versions sota la mateixa llicència recíproca o copyleft CC BY-SA. A dins hi ha set fitxers: dos pel text, tres per la coberta i dos per les tipografies.

fedi-15.pdf és el text en pdf.
fedi-15-img.pdf és la coberta en pdf.
fedi-15.sla és el fitxer de maquetació del text amb Scribus.
fedi-15-img.svg és la imatge de la coberta creada amb Inkscape.
fedi-15-img.sla és la coberta amb colors CMYK a Scribus.
Atkinson-Hyperlegible-Font és la tipografia principal.
bebas és la tipografia del títol a la coberta.

Reusa el FediLlibret (2,2 MB en 7 fitxers)

Especificacions coberta

La coberta la vaig crear amb Inkscape, però després vaig importar el fitxer svg a Scribus per retocar els colors CMYK. I d'aquest fitxer, vaig exportar a pdf per enviar a impremta.

FediEtiquetes

Per qui s'animi a fer difusió dels saraus fediversals, per la jornada de dissabte tenim l'etiqueta #Fedibertsoa. N'hi ha una altra pel #FediLlibret; les dues de #FediVision i #FediVision2023; i les dues d'aquest aniversari #HappyFedi2U i #Fediverse15. A l'espai hi ha conjuncions de planetes i, a la Fedi, d'etiquetes :)

#HappyFedi2U fedizens!

Presentació del FediLlibret a La Impossible

2023-05-06T00:00:00Z

Ja tinc el llibret i ha quedat molt bufó. Ara toca presentar-lo per l'aniversari de la Fedi!

Barcelona, 18 de maig

La presentació del FediLlibret es farà a la llibreria La Impossible el dijous 18 de maig:

Adreça: carrer Provença 232
Entre Enric Granados i Aribau, xamfrà mar.
Hora: de 19h a 20h
Es prega puntualitat al sortir perquè les llibreteres pleguin a l'hora.
Arribar: en metro L5 Diagonal o en FGC parada Provença. Un cop sortim del metro o dels ferrocarrils, hem de caminar direcció Llobregat. Passat Balmes, ja hi ha Enric Granados.

Ubicació de La Impossible a OpenStreetMap

Cartellet

M'han demanat un cartellet per la presentació i he fet això:

Codi font i pdf

El dia 18 també publicaré el codi font (perquè el llibret sigui realment reusable) i el pdf (per facilitar-ne la descàrrega i lectura).

Igualment, m'agradaria fer-ne una versió amb exeLearning o alguna eina de l'estil perquè sigui totalment accessible via web. O almenys, posar-lo a la web de Fedicat.

En paper

Com és una tirada molt reduïda, només n'hi ha una vintena de disponibles i només se'n pot fer comanda a La Impossible: via llibres.cat, per correu, telèfon o en persona.

Comanda a través de la web llibres.cat
Correu de la llibreria: info [arroba] laimpossible.cat
Telèfon: 93 250 71 93
Horaris:
De dilluns a divendres, de 10h a 15h i de 16 a 20h. Dissabtes, de 11h a 14h i de 17 a 20h
Web de La Impossible

Traduccions

Em fa molta il·lusió que m'hagin contactat per traduir-lo i sembla ser que la primera traducció es farà del català a l'eusquera. Moltes gràcies, Fedibertsoa!

La segona, m'encantaria que fos del català a l'esperanto. Si algú s'anima, que em contacti i ho amanim. Crec que si ens ajuntem quatre o cinc, el podríem traduir molt còmodament :)

Etiquetes a la Fedi

Per anar seguint aquesta aventurilla editorial de cultura lliure podeu consultar l'etiqueta #FediLlibret. I si el llegiu, també podeu usar aquesta etiqueta per comentar-lo.

Les etiquetes que hem usat altres anys per celebrar l'aniversari de la Fedi són #HappyFedi2U i Fediverse amb l'any que toca, enguany, #Fediverse15.

Saluts i bits lliures!

Actualització 15 de maig

A la llibreria li han fet una foto i he aprofitat per fer un altre cartellet.

Cartell foto

A més, a Anartist estem trastejant Gancio (una agenda federada), així que he posat el nou cartellet allà.

FediLlibret al Gancio d'Anartist

GNU Taler: transaccions sense blockchain

2023-05-04T00:00:00Z

Fa temps vaig sentir a parlar de GNU Taler i no li vaig prestar molta atenció. Però fa uns dies vaig veure que tenien una demo i em vaig posar a provar-la.

Una cripto més?

Doncs no, de moment GNU Taler no és una criptomoneda que cotitza a criptomercats. L'invent és un sistema de pagaments segurs online i em sembla particularment exòtic perquè està amadrinat per la Free Software Foundation (FSF). De fet, vaig flipar bastant quan veig veure un vídeo amb l'Stallman promocionant l'invent.

Mirant més en detall, el bitxo porta una GPLv3 pel client i una AGPLv3 pel servidor. I això, pel meu gust, ja és una molt bona senyal. La idea és proporcionar una tecnologia eficient i segura per transaccions digitals sense intermediaris. Com el Bitcoin però sense blockchain. I per fer-ho, hi ha el programari, GNU Taler; i l'empresa, Taler Systems.

L'euro digital

L'any passat vaig fer un resum de l'estat de les Central Bank Digital Currency o CBDC, monedes digitals emeses pels bancs centrals.

La cosa avança i són molts els bancs centrals que investiguen o implementen monedes digitals. I el Banc Central Europeu (BCE) no n'és una excepció. La maquineta d'imprimir bitllets treu fum i la inflació amenaça. Doncs au, creem l'euro digital. Ens agradi o no, almenys, que sigui programari lliure.

GNU Taler es proposa com a base tecnològica per crear aquest sistema de pagament que els bancs centrals cerquen. De fet, tenen un apartat a la web amb un document del Swiss National Bank (SNB) explicant els beneficis d'aquesta tecnologia.

Abans i després del Bitcoin

Vint anys abans de l'aparició de Bitcoin, ja hi havia hagut intentones de crear un sistema eficient i segur per a pagaments electrònics sense intermediaris. Com DigiCash, de finals dels vuitanta.

Pel que sembla, GNU Taler seria una implementació moderna de DigiCash, que també usa la tecnologia "Blind signatures" (signatures cegues) per garantir la privacitat de les transaccions. I, oh sorpresa, no cal cap Blockchain per fer-ho funcionar.

Fa uns anys, les cadenes de blocs abanderades pel Bitcoin, es presentaven com una innovació radical. Però amb els anys, han derivat en especulació financera. I, en molts casos, el somni de les transaccions "tu a tu" ha acabat en el malson de moltes persones que, sense entendre ben bé el que feien, intentaven fer-se riques ràpidament o altres les enganyaven. De base, la idea les transaccions sense intermediaris és bona però la tecnologia de les cadenes de blocs mai ha estat realment necessària.

Millor a Europa...

La FSF és una fundació nord-americana i l'empresa Taler Systems té seu a Europa, concretament Erpeldange, Luxemburg. Segons expliquen, els Estats Units no són molt favorables per fer aquest tipus de coses i per això s'han plantat a Europa.

A més, suposo que, per tema del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), millor que tinguin el xiringuito muntat a Europa i, així, s'eviten enviar dades fora de l'espai europeu.

En fi, veurem com evoluciona la cosa. De moment està en alfa i, fa uns mesos, cercaven finançament.

Més info

Actualització 01/12/2023

Doncs ja han trobat finançament. Des d'avui i durant tres anys, es destinen quatre milions i mig d'euros per implementar GNU Taler al mercat europeu.

Implementant GNU Taler a Europa

Un segell de cultura lliure

2023-03-31T00:00:00Z

Fa uns deu anys vaig escriure al Gremi d'Editors preguntant si hi havia alguna editorial que treballés amb programari lliure. La resposta va ser frustrant perquè va resultar que no sabien ni del que els estava parlant.

Lamentablement, sembla que no ha millorat massa la cosa en aquest sentit. Així que prefereixo aprendre a maquetar amb Scribus i fer-me les cobertes amb Inkscape a la meva flamant Debian a que em posin un llibre a can Adobe i a gafamades en general. No, gràcies.

A les que portem un nou món a les nostres eines, fem pinya!

Disseny i editorials

Jo sé que hi ha personetes que creen les seves cosetes amb programari lliure més enllà de motius econòmics (és a dir, d'estalviar-se els calerons de llicències d'eines privatives): dissenyadores, il·lustradores, maquetadores, etc. Menció especial a David Revoy, un far: a més de crear i alliberar, documenta el procés creatiu.

A més, fa un temps que a can Sursiendo van fer una enquesta per detectar creadores que usen programari lliure. Així que potser som poques, però som més d'una, de dues i de tres.

D'altra banda, només conec un projecte editorial on usen programari lliure i llicències lliures, però són de Galícia i centrades en fantasia, terror i ciència ficció: Urco Ediciones. Però a Catalunya, ni idea. Si algú en sap d'alguna que m'avisi.

Escriptores i plataformes

També sé que hi ha escriptores que prou en tenen amb escriure, i el procés d'edició, disseny, impressió i distribució se'ls fa molt gros. Per això crec que les mandangues d'autopublicació tenen tant d'èxit: perquè hi ha molta gent que vol escriure però li suposa un trasbals fer tota la resta de coses que s'han de fer per tirar endavant un llibre.

La cosa és que totes aquestes eines (Buboks, Lulus, etc.) són privatives i, en general, tenen un to que no m'agrada: crec que només Lektu defensa continguts sense DRM però no trobo que tinguin un discurs de cultura lliure com a marca de la casa. Només usen mitjans socials privatius i, a sobre, els alimenten amb el seu "pagament social". De debò, no cal.

Proposta de segell

Sé que existeix el concepte i segell de "Free Cultural Works" (Treballs o Obres culturals lliures), i trobo que està prou bé, però pel meu gust han volgut calçar qualsevol contingut equiparant-lo amb el programari. I no m'acaba d'encaixar. A més, trobo que li falten coses. El segell de Cultura Lliure que imagino fa referència a la llicència i al codi font, però també a la creació i a la difusió de l'obra. I així, el segell que proposo indicaria que aquell contingut:

Ha estat creat amb programaris auditables i de forma local (des del sistema operatiu fins a les eines de producció). És a dir, ni núvol ni punyetes, a casa, que si cau Internet ni te n'adones: t'instal·les l'Inskape, l'Scribus o qualsevol mandanga del ram i llestos. Si dic auditable és per incloure el programari que no és lliure però és de codi obert. I sí, és integral la cosa, i el sistema operatiu també és important en aquest segell. Fora gafamades de les nostres creacions! ;)
Té una llicència lliure (Creative Commons o compatible).
Es difon en mitjans socials federats.
Facilita el seu reús a través del codi font.

En fi, que la idea hi és però faltaria pulir els cantos i fer dibuixets... Uns que vaig fer fa uns anys i he modificat una mica avui són aquests:

Més enllà d'un segell

A més d'una imatge identificativa, seria un somni disposar d'un espai web fet amb programari lliure, on les persones creatives que usem programari lliure puguem col·laborar i ajudar-nos a tirar endavant projectes. Podria ser un megamix entre Lulu i Patreon, però 100% lliure :)

A més, hi ha un altre meló molt i molt gegant: les impremtes industrials funcionen amb Ruindous. Oh, l'horror! Però a can Descontrol em van dir que si trobava una solució, que elles s'oferien a provar l'invent. És a dir, que a més de crear obres amb cultura lliure, gràcies al segell, potser podríem alliberar impremtes i fer tot el procés de producció lliurement. Pim, pam: ja m'he inventat un altre segell per les obres que, a més, han estat impreses amb programari auditable:

De pas, comentar que la meva cultura lliure té la màniga molt ampla i contempla la moneda lliure i l'esperanto. Somiant a tope, m'imagino una malla de projectets locals d'aquí i d'allà que comparteixen valors i infraestructures. Que per defensar la justícia lingüística, se supraorganitzen comunicant-se en Esperanto, que per promoure l'igualtat econòmica, accepten moneda lliure.

En fi, per somiar que no quedi!

Actualització 01/04/23

Tinc una amiga que és agent literari. I la meva amiga té un amic molt amic (que ja conec però no molt) que és "libriste", que és com es diuen les personetes de la cultura lliure a França. Al comentar-li a la meva amiga això del segell, em diu que el seu amic segur que s'anima a participar. Així que farem una reunioneta per compartir visions.

Estic pensant de convocar una altra reunioneta virtual però oberta i en català o castellà. Si a algú li interessa el tema, que em contacti per correu o per la Fedi i quadrem un dia i hora.

Contacte

Experiències amb Snap! a secundària

2023-03-13T00:00:00Z

A la conferència sobre Snap! del 2022, profes i alumnes d'Estats Units van compartir les seves experiències sobre l'aprenentatge de Snap! a l'aula.

Vídeo Snap!Con 2022: Middle School Teachers Share Experiences Teaching Snap! For a Year

En faig cinc cèntims en català.

En resum

En aquest vídeo, algunes profes i alumnes comparteixen experiències en relació a l'aprenentatge amb Snap! Què funciona per part de profes, què funciona per part de l'alumnat, quins reptes han anat trobant. També es demana si hi ha suggerències que es vulguin traslladar a les desenvolupadores o si es vol mostrar feina feta de l'alumnat.

Della Dastur i alumnes

La Della és profe de secundària i explica que està meravellada de com amb Snap! l'alumnat aprèn sobre generalització i abstracció però també sobre com apliquen solucions creatives i el pensament crític als seus projectes. També comenta que, més enllà del codi, treballar en equip també els permet aprender a col·laborar i comunicar-se.

Una cosa que li agradaria és tenir una mena d'entorn on poder veure els projectes de l'alumnat perquè, de vegades, els fa vergonya demanar ajut. I creu que, si els pogués veure, potser els podria donar un cop de mà quan s'encallen.

Alexis

Alexis Santosa (una alumna de la Della), ens explica una de les seves creacions amb Snap!, un joc titulat "Fetch!" que va dissenyar expressament per la Snap!Con.

En resum, el protagonista del joc Fetch! és un gos que ha d'esquivar un gat i recollir ossos que tira un humà. Si el gat toca el gos, s'acaba el joc. I a mida que el gos recull els ossos, es van sumant punts al marcador. També a l'inici, es pot triar si volem que l'humà sigui un home (Matt) o una dona (Linda).

Arnav

Un altre alumne, l'Arnav, ens explica que ha creat un programa que usa la recursivitat i consisteix en un conversor de paraules d'anglès a "Pig Latin", un argot paròdia del llatí. A més, comenta que el curs li ha semblat fàcil de seguir, que estava ben explicat i que han pogut fer coses molt divertides. També diu que li agradaria que hi hagués més petits reptes i més activitats que impliquin maquinari.

Un tema que li interessa és el dels "DeepFakes" a través de la veu, és a dir, com es falseja la veu d'algú per dur a terme estafes. I està content d'haver pogut explorar aquest tema a través de l'activitat "Computing in the News" (Computació a la premsa).

Parinaz

A la Parinaz li agraden les ciències de la computació perquè et permeten pensar altrament i resoldre problemes a través de la lògica.

El seu projecte preferit es diu "Eyes for the Visually Impaired" (Ulls per a persones amb diversitats visuals). Per crear-lo, va usar una Raspi amb sensors i l'App Inventor. L'enginy informa a les persones cegues si hi ha un objecte amb el que poden topar. Comenta que és el seu projecte favorit perquè li ha permès aprendre conceptes i fer recerca en les dinàmiques de la ceguera.

Entre altres coses, ens explica que va guanyar el premi Naval Science Award per crear un dispositiu per a persones que pateixen Afàsia. L'enginy comunica una placa de Micro:bits i una aplicació de mòbil.

Tarang

En Tarang comenta que el que més li agrada de les ciències de la computació és la resolució de problemes: ho pot intentar ell sol però sempre pot demanar ajut si s'encalla.

El seu projecte favorit és un joc de rol d'aventures en text: li ha encantat poder integrar Python a Snap!. Entre altres coses, comenta que a través de l'activitat de Computació a la premsa ha descobert una iniciativa a Amsterdam per a la impressió 3D de ponts. L'avantatge, segons comenta, és que redueix l'esforç físic de les treballadores però el risc és que potser amb aquesta tecnologia les persones ja no seran necessàries i hi haurà més atur.

Projectes motivadors

La Della també comenta que hi ha projectes que impliquen l'alumnat, com els d'animació, manipulació d'imatges o xifrar/desxifrar. Diu que, al ser un llenguatge basat en blocs, encoratja a les persones que prenen contacte per primer cop amb la programació.

A més, es poden treballar l'abstracció i la generalització, construir algoritmes complexos i usar programació funcional (High-order functions).

Manipulació d'imatges

La Della també ens explica que han estat explorant la manipulació d'imatges a través de Snap!. En un exercici de crear funcions han aplicat filtres en imatges. Alguns reptes eren amb instruccions i a altres, podien jugar al seu gust amb els píxels.

Li agrada aquesta activitat perquè es pot aprendre sobre bits, electricitat, nombres hexadecimals i colors RGB.

Xifrar i desxifrar

Una altra activitat que comenta la Della és la de crear un programa per xifrar i desxifrar missatges. Es va a dur a terme per equips i en destaca la creativitat: alguns equips van usar el morse, altres el binari, altres van inventar una mena de nou idioma.

Bob Khan

En Bob comenta que l'alumnat se sorprenia del fet que el seu profe pogués contactar directament amb les persones que creen Snap! perquè és com poder contactar les persones que escriuen els llibres que llegim.

Col·leccions i blocs

Enlloc d'un entorn on veure què fa l'alumnat, comenta que a ell li ha anat prou bé tenir les col·leccions, que usa de forma bidireccional. D'una banda, si l'alumnat posa els seus projectes en col·leccions, li és fàcil veure què fan i com els hi va. De l'altra, ha creat una col·lecció de plantilles per compartir-les amb l'alumnat per facilitar el camí en la programació dels projectes.

També destaca que la funcionalitat d'amagar blocs és fantàstica perquè evita saturar les personetes amb la ingent quantitat de blocs que té el programa. Si algú en necessita més, sempre es poden mostrar. I així, s'adapta el llenguatge a les necessitats de l'alumne i no al revés.

De reptes a oportunitats

Destaca també en Bob que ha convertit un repte en una oportunitat. Qui ja ha tastat Scratch, quan obre per primer cop Snap!, veu que funciona de la mateixa manera i comença a experimentar amb molta creativitat però amb molt poca estructura.

I per això, comenta que primer es va posar una mica nerviós perquè les criatures feien qualsevol cosa amb els blocs. Però després va entendre que allò també era important perquè es trobaven còmodes en aquell entorn. Així que va decidir que, quan es comencés el curs, deixaria l'alumnat experimentar pel seu compte abans de començar-els-hi a explicar què poden fer a Snap! que no es pot fer amb Scratch.

Projectes de l'alumnat

En Bob ens explica que la part que motiva més l'alumnat és la interacció amb el maquinari. I ens mostra diversos projectes fets amb la plaqueta Micro:bit que han creat alumnes seus. El primer és un joc de bàsquet, el segon un laberint, el tercer un comandament de videojocs, i el quart, una diana.

I fins aquí, que ja m'he allargat massa...

La Snap!Con d'enguany se celebra del 19 al 21 de juliol al Citilab de Cornellà. Aquí tota la info:

Web de la Snap!Con

Vols un FediLlibret?

2023-03-01T00:00:00Z

Al 2018 vaig començar a escriure el que avui és el FediLlibret. Cinc anys després, i aprofitant l'aniversari de la Fedi, voldria veure'l imprès.

Proposta inicial

Al desembre passat vaig fer una proposta per l'àgora de Fedicat on, en resum, el FediLlibret costava 15 euros (despeses incloses). Entre altres coses, comportava:

Afegir testimonis fediversals.
Involucrar remuneradament a una persona pel disseny i la maquetació.
Imprimir 200 exemplars en una cooperativa de Barcelona.
Repartir les despeses d'enviament per facilitar la gestió.
Usar diverses formes d'aportació com OpenCollective i transferència.

Però em vaig emocionar massa i he reconduït el projecte.

Proposta inicial en detall

Una proposta més reduïda

Respecte a la maquetació, he estat jugant amb Scribus i trobo que pot quedar prou acceptable. Enlloc dels testimonis, que requereix més feina, he pensat incloure les FediNius de 2022. En principi, doncs, el FediLlibret tindria unes 90 pàgines.

El disseny de la coberta és més mal de cap, però amb sort, algú dóna un cop de mà i en surt una de més xula... Quant a les despeses d'enviament, doncs cadascú les seves si en té. Per la impressió, sota comanda. I per fer l'aportació, només transferència via compte corrent.

I així, la nova proposta és de 8 euros l'exemplar, despeses a banda (4 euros) si és que s'ha d'enviar. Per exemple:

Un exemplar si el passes a buscar, 8.
Un exemplar si s'ha d'enviar: 8+4= 12.
Dos exemplars si s'han d'enviar: 8+8+4 = 20.

Aquests 8 euros són per qui em vulgui ajudar a tirar endavant la impressió abans que el llibre es posi a la venda. El preu de venda al públic (PVP) serà de 12 euros, despeses d'enviament a banda.

Títol i coberta

Com a títol, he pensat posar: "Fedivers, 15 anys de mitjans socials federats". I com a imatge de coberta, he desmembrat el logo de la Fedi.

Si creus que pots millorar aquesta portada, descarrega el codi font fet amb Inkscape, modifica-la amb programari lliure i comparteix els resultats per la Fedi amb l'etiqueta #FediLlibret o al fil de l'àgora perquè altres també hi puguin dir la seva. Mercès d'avançat.

Codi font coberta

Impressió sota comanda

En anglès, ho trobareu com a POD, Print On Demand. La major part dels llocs que ofereixen aquest servei són molt "bombàs-tics" i tenen gafamades per a tot arreu. Alguns ofereixen que estiguis a Amazon com si fos una cosa bona... En fi, que per triar on imprimir aquest llibre, a més del preu, he tingut en compte algunes coses:

Que l'empresa no sigui una multinacional.
Que s'ubiqui a la província de Barcelona o, com a lluny, Europa.
Que la web estigui en llengua catalana.
Que tingui una presència digital digna sota criteris de l'Observatori.

He avaluat 11 llocs i, si no hi ha cap imprevist, l'imprimiré a QPprint. M'ha decantat que no tinguin mitjans socials. Millor això que alimentar el capitalisme cognitiu.

Reserva un FediLlibret!

Amb aquesta nova proposta, fer comanda del FediLlibret és molt fàcil:

Mostra interès.
Omple el formulari de reserva.
Passa'l a buscar o rebre'l per correu.

Per mostrar interès, cal enviar un correu a: hola @ gamifi.cat amb l'assumpte "FediLlibret". Saluda i digues que en vols un o dos o deu :) Un cop enviat, rebràs un correu amb el formulari de reserva. No és automàtic: paciència.

Entrega

Al formulari es donen tres opcions d'entrega: venir a la presentació del FediLlibret, passar-lo a buscar per la llibreria La Impossible o rebre'l per correu. Però com hi ha gent que veig més sovint, al final he afegit l'opció: "Ja me'l donaràs quan ens trobem".

Si tot va com previst, el 18 de maig de 19h a 20h es presentarà el FediLlibret a la llibreria La Impossible de Barcelona (c/ Provença, 232). Si has triat venir a la presentació i hi ha algun canvi, rebràs un correu electrònic.

Les persones que no puguin o vulguin venir a la presentació poden triar passar a recollir el llibre per la llibreria del 19 al 31 de maig. I les que no puguin o vulguin venir a la presentació o passar per la llibreria, hauran de triar l'opció de l'enviament, que implica 4 euros de despesa i omplir les dades per l'enviament.

Flux amb tempos

En resum, per aconseguir un FediLlibret s'ha de:

Mostrar interès abans del 21 d'abril.
Rebre un correu amb un enllaç al formulari de reserva.
Fer una transferència i omplir el formulari abans del 23 d'abril.
Recollir o rebre el FediLlibret abans del 31 de maig.

Aviam què tal la cosa...

Actualització amb la contraportada

M'acabo d'adonar que he descrit la portada però no he escrit ni descrit el que hi ha a la contraportada. El text, en tres paràgrafs, és el següent:

Aquest llibre celebra 15 anys d'existència de la federació de mitjans socials lliures i descentralitzats, més coneguda com a Fedivers o Fedi.

El text d'aquest llibre, familiarment anomenat FediLlibret, es va començar a crear entre 2018 i 2019. La darrera actualització es va dur a terme al 2022 per l'àgora de Fedicat. En aquesta publicació es recull la darrera versió del FediLlibret adaptat per a publicació en paper i les FediNius estacionals de 2022.

Aquest llibre celebra també la cultura lliure: el text ha estat creat en un sistema operatiu Debian, s'ha maquetat amb Scribus, la coberta ha estat dissenyada amb Inkscape i es llicencia sota Creative Commons BY-SA, una llicència recíproca o Copyleft.

A sota del text, també es llegeix: Llarga vida a la Fedi, i a la cultura lliure. A la part inferior dreta hi ha el segell de Creative Commons per la CC BY-SA. L'espai en blanc de la part inferior esquerra és per posar l'ISBN. Al llom, que haurà de ser de 4 mm, es veu el logo de la Fedi, la paraula Fedivers en majúscules i el text del subtítol: 15 anys de mitjans socials federats.

Pangrames amb i sense alcohol

2023-01-31T00:00:00Z

Un pangrama és una frase que conté totes les lletres de l'alfabet i facilita treballar amb fonts tipogràfiques. Si no es repeteix cap lletra, se'n diu heterograma.

La guineu anglesa

En anglès s'usa molt el pangrama: "A quick brown fox jumps over the lazy dog" (Una guineu bruna salta sobre un gos mandrós). I al primer diari on podem trobar escrita aquesta frase és al Boston Journal, a l'edició matinal del 10 de febrer de 1885:

A favorite copy set by writting teachers for their pupils is the following, because it contains every letter of the alphabet: "A quick brown fox jumps over the lazy dog."

"Current Notes" (PDF). Boston Journal (morning ed.). Boston, Massachusetts. February 10, 1885. p. 1.

Literalitat i adaptació al català

Una traducció literal seria:

Un dels exemples favorits dels professors d'escritura per al seu alumnat és el següent, perquè conté totes les lletres de l'alfabet: "Una guineu bruna salta sobre un gos mandrós".

Però, en aquest cas, la literalitat no encaixa i, si volem que tingui sentit, l'haurem d'adaptar. Per exemple:

Un dels exemples favorits dels professors d'escritura per al seu alumnat és el següent, perquè conté totes les lletres de l'alfabet: "Jove xef, porti whisky amb quinze glaçons d'hidrogen, coi!".

En català, aquest és un dels pangrames més coneguts. Si en volem un amb ela geminada i accents, tenim una frase molt més surrealista: "El fal·laç pingüí zoòfob menja un yg d'haixix, roques i kiwis covats".

En espanyol sense alcohol i en esperanto s'endrapa

En espanyol hi ha pangrames simples, amb sentit i sense alcohol com: "Un jugoso zumo de piña y kiwi bien frío es exquisito y no lleva alcohol".

Però altres fan tornar la jovenalla a la xumera ;) "Jovencillo emponzoñado de whisky: ¡qué figurota exhibe!".

En esperanto hi ha un pangrama prou senzill, de 53 lletres i sense alcohol. Per Aaron Chapman: "Laŭ Ludoviko Zamenhof bongustas freŝa ĉeĥa manĝaĵo kun spicoj" (Segons Ludwik Zamenhof, el menjar fresc txec amb espècies té bon gust).

Tipografies o fonts

Respecte a les tipografies, em podria passar la vida mirant-ne. Però com sóc molt conscient que és una obra creada per algú, intento usar tipografies que tinguin llicències com la SIL Open Font License (OFL). I hi ha pàgines, com Font Squirrel, que faciliten trobar tipografies amb llicències que ens permeten fer-ne un ús fins i tot comercial.

Web SIL Open Font License (OFL)

Web de Font Squirrel

Ah! I aquest gener estreno nova font a la web, una que és hiperllegible:

Atkinson: una font hiperllegible

Presentació sobre la Fedi

2023-01-26T00:00:00Z

Si vols donar una xapa fediversal, aquí et comparteixo una presentació en pdf i el seu codi font en odp perquè te la redissenyis al teu gust.

Imatge de la navalla, freesvg.org

Creació i llicència

Aquesta presentació ha estat creada amb Libre Office Impress i, menys la navalla, els dibuixets els he fet amb Inkscape.

Presentació sobre la Fedi en pdf

Codi font de la presentació

Llicència: CC BY-SA.

Ecolobits

El pdf no arriba a 800 kB i el codi font pesa 1,4 MB.

Actualització 27/01/23

Per fer encara més reusable la presentació, aquí les imatges en format vectorial svg:

Llibreries de Barcelona

2023-01-18T00:00:00Z

Petició

En Matt demana enllaços a llibreries sota forma cooperativa, allà on siguem. Sembla que vol fer una llista per un llibre anomenat "Cooperatives at Work" (Cooperatives a la feina).

Hi all, looking for links to cooperative bookstores near you (wherever you are!) that we can list on the website for our book, Cooperatives at Work.

https://social.coop/@Matt_Noyes/109708204899821230

Donem-li un cop de mà a en Matt!

Llibreries cooperatives

Aquí algunes llibreries cooperatives de Barcelona ciutat:

Altres llibreries

Encara que no tenen figura cooperativa, hi ha també llibreries de proximitat sota associacions, petites empreses o col·lectius. Aquí algunes:

I n'hi més segur, però no me les sé totes... Igualment, déu n'hi doret! :)

Atkinson: una font hiperllegible

2023-01-12T00:00:00Z

El Braille Institute ha creat una font perquè sigui hiperllegible. I avui l'he instal·lat a la web, que prèviament portava una sans-serif i em vaig adonar que no es distingia bé entre la i majúscula i la ela minúscula.

Segons expliquen al Braille Institute, el que fa diferent aquesta font és que posa el focus en la distinció dels caràcters perquè sigui més fàcil de llegir-la. I és cert, ara es distingeix perfectament entre la i majúscula i la ela minúscula. La font deu el seu nom al fundador de l'institut, J. Robert Atkinson. I es pot usar gratuïtament.

Atkinson Hyperlegible font

És important facilitar l'accessibilitat web, i per això, a més de canviar la font, he fet una mica més gran la lletra.

Gràcies a la Hilda Bastian (hildabast@mastodon.online) per compartir una publicació sobre aquesta font.

24 hores sense Internet

2022-12-31T00:00:00Z

A casa hem estat sense Internet durant 24 hores i m'ha servit per adonar-me d'algunes cosetes.

Orgull local

Uso molt l'ordinador però això no vol dir que necessiti connexió a Internet tota l'estona. La majoria de coses que faig, les faig en local, és a dir, que per escriure, dibuixar, crear materials o trastejar el blog, tinc programes instal·lats a l'ordinador que fan aquestes funcions. I em fa contenta adonar-me que no depenc de tenir connexió a Internet per fer la major part de les coses que faig a l'ordinador cada dia.

I això m'ha recordat a una noia que vaig tenir al cicle de comunicació d'aquest novembre. En una de les sessions, vaig explicar la diferència entre usar programari local o web, i una noia va comentar, tota sorpresa, que s'estava adonant que absolutament tot el que feia a l'ordinador passava per programari web.

Fer servir programari local, doncs, és molt més autònom. Si et quedes sense Internet, pots seguir fent gran part del que necessites fer a nivell informàtic. D'altra banda, usar programari local és molt més ecolobits: només consumeixes energia al teu ordinador connectat a la corrent, i no pas al teu i al d'algú altre, que és gastar doble.

Altres reflexions

M'he adonat que uso molt diccionaris i traductors, i que en aquest sentit, tiro massa de web. Jo, que m'envoltava de toms d'enciclopèdia i sempre havia tingut les estanteries plenes de diccionaris en diverses llengües... Com tinc entès que hi ha eines com Apertium que es poden instal·lar en local, serà qüestió de tenir-ho en compte perquè sigui una cosa menys de la que dependre.

Quedar-me sense Internet també m'ha servit per recordar a l'Illich i les seves Tools for conviviality. Cada cop més gent té Internet però encara n'hi molta que no en té i en vol. I és ben curiós que si bé molta gent al món vol connexió a Internet, molta altra que ja en tenen fa dies, preguen pel dret a la desconnexió. I em sembla trist que es vengui tant de fum digital quan unes tecnologies convivencials no depenen de grans potències ni universos paral·lels. M'agradaria viure en un món on es practiqués alegrement el minimalisme tècnic i la digitalitat glocal, però m'ha tocat viure a una distopia digital salvatge.

Bones pràctiques

Al final ens han canviat l'encaminador i, per no deixar la contrasenya per defecte, hem comentat canviar-la: ja tenim propòsit per aquest nou any que entra, hehe. I coi, m'he adonat que les contrasenyes per defecte ara són molt més curtes. Menys de setze caracters, tinc entès que no és gens saludable. Però és clar, ara vénen els quàntics i es peten el que sigui. En fi, és tot molt complicat això dels bits, però diuen que és bona pràctica canviar les contrasenyes que vénen per defecte.

Una altra bona pràctica, molt més analògica i social, és tenir un paperet a casa amb la contrasenya de la wifi. Així, si vénen visites i necessiten Internet, doncs facilitem que posin la contrasenya al seu dispositiu. No recordo de qui vaig treure la pràctica però gràcies :)

Sobre el reglament europeu de serveis digitals (DSA)

2022-12-01T00:00:00Z

La Unió Europea ha aprovat dues lleis sense precedents: una per a serveis digitals (en anglès, Digital Services Act o DSA), i una altra per a mercats digitals (Digital Markets Act o DMA).

Pel que he llegit i escoltat, les regulacions afecten sobretot a les gafamades i la DSA especifica que té la intenció de crear un mercat digital europeu més divers. De fa dies, com si això fos el Hollywood dels noranta, cinc empreses nord-americanes acaparen els mercats europeus. I sembla que s'hi vol fer alguna cosa.

Veurem com afecten aquestes lleis als ecosistemes descentralitzats com la Fedi, sovint sense empreses al darrere. De moment, pel que es llegeix a la DSA, sembla un reglament destinat a gegants digitals. Per exemple, diu l'article 76:

Debe considerarse que existe un alcance tan significativo cuando dicho número exceda de un umbral operativo fijado en cuarenta y cinco millones, es decir, una cifra equivalente al 10 % de la población de la Unión.

O sigui, que no s'han de crear nodes fediversals amb 45 milions de comptes. Crec que això, en teoria, hauria de ser fàcil ;)

Bona voluntat...

Sembla que hi ha bona voluntat i el reglament de serveis digitals està destinat a crear un entorn digital fiable que faciliti la innovació i protegeixi els drets fonamentals. Més val tard que mai, que diuen...

Però a les disposicions generals s'insisteix amb el volum de comptes i no veig encara com pot afectar a la Fedi. Per exemple, a la secció 5, article 33:

Esta sección se aplicará a las plataformas en línea y los motores de búsqueda en línea de muy gran tamaño que tengan un promedio mensual de destinatarios del servicio activos en la Unión igual o superior a cuarenta y cinco millones y a las que se designe como plataformas en línea de muy gran tamaño o motores de búsqueda en línea de muy gran tamaño en virtud del apartado 4.

Interoperabilitat

A l'apartat 4, que entenc que és l'article 4, s'explica que la motivació d'aquest reglament és eliminar la fragmentació del mercat i garantir la seguretat jurídica per reduir la incertesa en les desenvolupadores i fomentar la interoperabilitat.

evitar y eliminar la fragmentación del mercado interior y garantizar la seguridad jurídica, de modo que se reduzca la incertidumbre para los desarrolladores y se fomente la interoperabilidad. Si se aplican requisitos tecnológicamente neutros, la innovación no debería verse obstaculizada sino estimulada.

D'aquest paràgraf destacaria la paraulota interoperabilitat, que porta un temps de moda, diguem. Respecte a això dels requisits tecnològicament neutres, entenc que parlen de protocols estandaritzats, com els del correu o OStatus i ActivityPub a la Fedi. I suposo que per això en Jack es va començar a posar les piles amb el BlueSky.

Ara, això de fer interoperables els serveis gafam... Primer, que deu ser tota una història a nivell tècnic; i segon, com es posi a federar FeikBuk, potser ens rebenta la Fedi, hehe. Jo em conformo amb que obliguin a les gafam a parar de fer la traveta a les proveïdores petites de correu, que prou ja tenen amb l'SPAM :)

La portabilitat de les dades potser sí que ho podran fer, però ser interoperables tinc els meus dubtes... Això sí, sembla que la Unió Europea va de debò perquè estan contractant personal per fer acomplir la DSA. Si ho he entès bé, la DMA ja començarà a ser efectiva al gener de 2023 i la DSA trigarà una mica més, fins l'estiu vinent, juny o juliol de 2023.

En fi, veurem com evoluciona la cosa. Jo ho trobo força interessant.

Fonts:

Reglamento (UE) 2022/2065 del Parlamento Europeo y del Consejo de 19 de octubre de 2022 relativo a un mercado único de servicios digitales y por el que se modifica la Directiva 2000/31/CE (Reglamento de Servicios Digitales).

Job opportunity: European Commission is hiring experts to enforce the Digital Services Act

De viral a fúngic

2022-11-29T00:00:00Z

No cal portar molt de temps a la Fedi per adonar-se que no es comunica igual que als mitjans asocials corporatius. L'absència de publicitat agressiva i d'algoritmes que t'endrecen les publicacions, juntament amb un to generalment amigable i comunitari són de les coses que més remarquen les persones nouvingudes.

D'altra banda, observo que hi ha noves incorporacions que, acostumades a la comunicació publicitària, esperen "la publicació del dia", alguna cosa que tingui ressò i del que tothom opina. I, fins i tot, algunes es decepcionen perquè esperen publicacions amb milers d'impulsos i poder fer citacions.

No sé si serà un novembre etern però està sent molt interessant aquesta darrera onada.

Un novembre etern ?

Citacions i intencions

Algunes eines fediversals permeten les citacions però altres no tenen aquesta funcionalitat per disseny, per evitar assetjaments, perquè a mitjans privatius se n'ha fet mal ús. Igualment, a manca de funcionalitat, es pot citar altrament: fent una publicació que inclogui l'enllaç a una altra publicació. Perquè si volem fer una cosa, la farem igual. La qüestió, aquí, és la intenció.

No és el mateix citar a algú per alimentar un debat constructiu que citar per riure's d'algú a les seves esquenes. Si participés d'un node amb citacions, potser demanaria que se n'especifiqués l'ús als acords de convivència. Igualment, com realment no cal la funcionalitat tècnica perquè es pot fer manual, seria una mesura preventiva explicitar una política de citacions amb intencionalitat positiva, diguem.

Una viralitat compulsiva inexistent

Si es volen visibilitzar temes s'usen les etiquetes, però la publicació del dia com a tal, que jo sàpiga, no existeix. Cada node pot tenir les seves tendències (si en té) i cada federada és un món. A més, per disseny, a la nostra línia de temps només veiem alguns comentaris, impulsos i favorits d'una publicació en concret. Però si anem a la publicació al seu propi node trobem que n'hi ha moltes més que a tu, d'entrada, no se't mostren quan veus la publicació a la teva línia de temps. I aquest clic afegit és un dels motius pels quals hi ha gent que titlla a la Fedi d'anti-viral.

Però així també s'evita una viralitat basada en la numerologia, és a dir, que impulsem publicacions simplement perquè altres també les impulsen. Si bé es frena una viralitat compulsiva, també és cert que sí que hi ha publicacions molt compartides però que es difonen altrament, d'una forma més profunda i eficient, paradoxalment, d'una manera més silenciosa. Perquè no per cridar més la gent t'escolta més, o almenys és el que penso... Costa d'explicar amb paraules aquesta propagació fediversal i és per això que tota analogia és benvinguda.

De treure el megàfon a conversar

Sempre penso en els mitjans asocials corporatius com un lloc on vas i treus el megàfon. Però amb els algoritmes per allà circulant, doncs sembla que la majoria dels mortals prediquen al desert.

Algunes persones, en aquests dies d'onada, han estat analitzant el seu impacte numerològic en un mitjà i l'altre (Tuiter i Mastodon, principalment). I vàries persones remarcaven el mateix: algunes publicacions que elles fan a les privatives no arriben a les seves seguidores i totes les publicacions que fan a les lliures sí arriben i en ordre cronològic. A més, destaquen que hi ha més interacció en forma de comentaris a les lliures que a les privatives tot i, sovint, tenir menys seguidores a les lliures que a les privatives. I trobo que és molt ric quan els comentaris vénen de nodes diversos o quan generen algun altre tipus de contingut, com el malentès que vam tenir amb en Rafa :)

De malentendido musical a canción original

Què té més valor? Què és més social? Mil persones que apreten un botó o algunes poques que conversen i, de rebot, creen nous continguts recíprocs? Jo ho tinc molt clar i per això passo de numerologies que distorsionen la realitat i malmeten la salut mental.

Sobre esferes públiques digitals

En relació amb això del megàfon i l'opinió pública, val la pena veure la presentació d'en Erwin Ernst Steinhammer, que al 2019 era estudiant de ciències polítiques i exposava a la primera ActivityPub Conference: "L'esfera pública digital: de plataformes tancades a la Fedivers". El primer vídeo és el de la xerrada i el segon és per respondre preguntes. Desafortunadament només és en anglès i no tenen transcripció ni subtítols.

Digital public sphere - From gated platforms to the fediverse

Q&A Digital public sphere - From gated platforms to the fediverse

Una propagació més orgànica

Agraeixo enormement la següent publicació perquè explica molt gràficament el tipus de propagació comunicativa fediversal:

Posts on here don't go viral, they go fungal, because the Fediverse is like the mycelium of mushrooms.

Aquí les publicacions no són virals, són fúngiques, perquè la Fedivers és com el miceli dels bolets.

Font de la publicació

Impecable! Em trec el barret :)

Certament, a la Fedi les publicacions no són virals, són fúngiques. Enlloc d'un encostipat que ens anem encomanant cada cop que publiquem, cada node és com una mena de racó al bosc amb els seus boletets. I a través de la seva interrelació, de les seves arrels, es comuniquen més profunda i eficientment, encara que no es vegi a simple vista perquè van sota terra. Més que mai, visca l'underground, hehe.

A més, fa gràcia perquè la pròpia publicació és fúngica. Arriba a molts racons de la Fedi però sense que ningú hagi de treure el megàfon, diguem. Quantitativament ho podem mesurar ràpid: a la meva línia de temps, a dia d'avui, té set impulsos, cap favorit i tres comentaris. Si vaig a la publicació al propi node, trobo 525 impulsos, 952 favorits i una trentena de comentaris. O sigui, que dedueixo que he impulsat el contingut perquè trobo que és una molt bona aportació a compartir, i no pas per numerologia vírica.

FediPapers

Suposo que algun dia hi haurà papers científics que ho expliquin. Papers decents, diguem... Que recullen les dades amb consentiment explícit. De moment, n'hi ha alguns que interpreten el que volen i després les fedizens els hi han d'escriure cartes obertes perquè eliminin i corregeixen les malinterpretacions. Però això ja és un altre tema del que algun dia m'agradaria parlar. Igualment, aquí deixo els papers acadèmics sobre la Fedi que he anat col·leccionant:

FediPapers

En fi, llarga vida a la propagació fúngica fediversal :)

Actualització 29/11/24

Després de dos anys, només comentar que a can Akkoma tenim citacions i, com som poquetes i ben avingudes, no crec que n'haguem de regular-ne l'ús.

Batalla de còmics entre Gee i David Revoy

2022-11-26T00:00:00Z

En Luc ha creat una entrada titulada "Superflu vs Pepper & Carrot" per recollir la batalla de còmics entre en Gee i en David. I aquí ho explicaré jo en català perquè ho he trobat molt divertit. A més, en Luc ha demanat a les autores la llicència a posar i totes dues han acordat la llicència recíproca CC BY-SA.

Publicació d'en Luc, Superflu vs Pepper & Carrot

Context

En Gee i en David són dos dibuixants francesos que treballen amb programari lliure i que fa dies que volten per la Fedi. Comparteixen node a can Framapiaf, un node de Mastodon administrat per Framasoft.

En Gee té un personatge anomenat Superflu, una paròdia de superheroi. Té el cabell curt i rosset, porta un antifaç, una capa i uns calçotets blancs per damunt de les malles. I en David té un personatge que es diu Pepper (pebre en anglès), una bruixeta a qui moltes hem vist créixer juntament amb el seu gatet Carrot (pastanaga en anglès).

Tret de sortida

El dia 10 de novembre en Gee publicava a la Fedi:

Voilà, ce matin j'ai fait ça. Pardon aux familles, tout ça… (cc @davidrevoy )

Heus aquí, aquest matí he fet això. Disculpes a les famílies i tot això...

La publicació adjuntava una vinyeta titulada "Poivre et Carotte" (traduction approximative), Pebre i Pastanaga (traducció aproximada). I mencionava a en David. A la vinyeta es mostra un pebrer amb barret i un híbrid de gat i pastanaga. El gat-pastanaga, que paròdia el personatge d'en David, pregunta:

Excusez-moi, c'est vous le sergent des coeurs solitaires?

Disculpi, és vostè el sergent dels cors solitaris?

I el pebrer amb barret, que paròdia la bruixeta Pepper d'en David, respòn tot sorprès:

Oh mon Dieu! Une carotte qui parle!

Oh, Déu meu! Una pastanaga que parla!

Font del primer dibuix d'en Gee

I en David s'hi torna...

Ma revanche sera térrrrriiibbble !

La meva venjança serà terrible!, li respòn en David rient. I un parell d'hores més tard, en David contraataca amb una altra vinyeta on es veu una falsa portada del superheroi i on és llegeix en francès "Les inútils aventures de SuplerFlu. Remake". Sota el títol, es mostra una versió realista del personatge: a mig pla, de front i seriós, amb els braços estesos i serrant els punys, i amb uns abdominals molt marcats sobre els calçotets.

En David aprofita la publicació per enllaçar a la web d'en Gee, on hi ha les aventures del seu personatge:

Aventures d'en SuperFlu (fr)

A més, la publicació porta un avís de contingut per dos motius, contacte visual (Eye contact) i un personatge en calçotets. Per a qui no estigui familiaritzada amb el tema, comentar que a la Fedi som molt diverses i no tothom troba agradables els autoretrats dels altres, especialment quan es mira directament a càmera.

I per això, -tot i ser un dibuix i no tenir el personatge ulls com a tal sinó només conques blanques sota l'antifaç-, com el personatge mira directament l'espectadora, en David hi ha posat l'avís. Gràcies!

Font del primer contraatac d'en David

Contraatac del contraatac

Uns dies després, en Gee respòn a la vinyeta d'en David amb una altra vinyeta titulada "Pepper i SuperFlu". En aquesta, es veu a en SuperFlu i la Pepper en un museu, comentant un quadre on s'emmarca la portada que en David havia fet a la seva publicació de contraatac. A un raconet de la imatge hi ha el gatet Carrot que fa mèu a un conillet que respòn: hein?, és a dir, que no l'entén.

En SuperFlu mira el quadre i li diu a la Pepper tot content:

Tu vois Pepper, ton dessinateur a su représenter les effets de mes 2 semaines d'abonnement à la salle de sport sur mes abdos.

Veus, Pepper, el teu dissenyador ha sabut representar els efectes de les meves dues setmanes d'abonament al gimnàs en els meus abdominals.

I la Pepper respòn:

Mmh, il a peut-être un poil exagéré, non?

Mmm, potser ha exagerat un pèl, no?

I sota, sense globus de text, es llegeix:

Enfin, au moins, toi, on t'as pas représenté en poivrière...

En fi, al menys, a tu no t'han representat com un pebrer...

Font del segon dibuix d'en Gee

Museus i salsa de tomàquet

En homenatge a certes accions reivindicatives que consisteixen en tirar pintura o altres líquids sobre obres d'art o institucions, en David respòn a la publicació d'en Gee.

En aquesta vinyeta, que és doble, veiem primer al gatet Carrot en primer pla, que fa cara d'enfadat i sosté un pot obert on hi ha escrit: salsa de tomàquet. A la vinyeta del costat, s'obre el pla i es veu el gatet al museu, davant del quadre d'en SuperFlu, on hi ha abocat la salsa.

En un globus de text, llegim:

MAIS CARROT?! Tu nous fais quoi là?!

PERÒ, CARROT?!, què ens has fet aquí?!

I el gatet, respòn tot enfadat amb una imatge del planeta que duu unes aletes d'angelet a cada banda o unes manetes que el cuiden, no em queda clar. Deuen ser manetes perquè les aletes tenen menys sentit en el context...

Font del segon contraatac d'en David

En SuperFlu fa mofa

I de nou en Gee publica una resposta a la vinyeta d'en David.

Tu vois, Carrot, j'ai bien entendu ton cri d'alarme! J'ai baissé le chauffage dans mon jet et j'ai coupé le WiFi avant de partir!

Veus, Carrot? He entès el teu crit d'alarma! He abaixat la calefacció al meu jet i he apagat el WiFi abans de sortir!, diu en SuperFlu des del seu avió, adelantant a la Pepper i en Carrot, que volen en la mateixa direcció en una escombra i posen cara d'enfadats pel comentari.

Font del tercer dibuix d'en Gee

Altres accions pel clima

Per rematar la batalla, en David respòn amb tres vinyetes. A la primera, surt la Pepper en primer pla i llegim:

En fait, c'est pas mal pour un début mais si tu veux, je peux t'aider dans ta transition écologique!

De fet, no està malament per començar, però si vols, et puc ajudar en la teva transició ecològica.

A la mateixa vinyeta, es llegeix el que respòn en SuperFlu:

Oh, mais c'est très sympa, ça!

Oh, és molt amable això!

A la segona vinyeta, veiem a la Pepper fent un conjur que sembla un kame hame mentre diu: Jetprivus Transformis Balaitus Gigantis! I a la darrera vinyeta veiem riure la Pepper i en Carrot perquè ha convertit el jet en una escombra gegant.

Font del tercer contraatac d'en David

Detalls...

I en Gee s'hi torna amb una vinyeta doble. A la primera, veiem en SuperFlu dalt d'una aspiradora parlant per telèfon:

Allô, Sophie? J'ai trouvé un filon incroyable pour greenwasher mon capital dans le transport décarboné: placez toutes mes économies dans des actions Dyson!

Hola, Sophie? He trobat una manera increíble d'invertir el meu capital en transport descarbonitzat: poseu tots els meus estalvis en accions de Dyson!

A la segona vinyeta, una noia aparta el telèfon mentre diu:

Pepper? Tu ne lui as pas dit que ça ne marchait qu'avec les balais magiques?

Pepper? No li has dit que això només funciona amb escombres màgiques?

I la Pepper respon apurada:

J'ai peut-être omis ce détail...

Potser he omès aquest detall...

Font del quart dibuix d'en Gee

Continuarà...

Ara mateix, diuen que tenen altres coses a fer, però els dos dibuixants ens prometen una altra batalla de còmics.

M'ho he passat pipa observant en directe aquesta #ComicsBattle fediversal. I aquí la deixo en diferit i en català perquè la gaudeixi més gent :)

Gràcies a totes les implicades i fins la propera!

Actualització 29/11

Em pensava que ja s'havia acabat però no, en David s'hi ha tornat amb tres vinyetes. La primera recupera el pla de la vinyeta anterior d'en Gee, on hi surt la Sophie i la Pepper parlant per telefòn amb en SuperFlu. Però la fa al seu estil, és clar.

OH NON!

Exclama la Sophie.

Quelque chose ne va pas, Sophie?

Alguna cosa no va bé, Sophie? Li pregunta la Pepper tocant-li l'espatlla.

La segona imatge és un pla més tancat de la cara i tors de la Sophie. Amb els ulls i la boca ben oberts, diu:

Je sais ce qu'il va essayer de faire... VITE!

Sé el que intentarà fer... RÀPID!

I a la tercera vinyeta, en un pla general, veiem a les dues noies a l'exterior d'una casa transportant un matalàs.

Trop tard...

Massa tard..., diu la Sophie veient que en SuperFlu ja s'ha tirat per la finestra. S'ha estavellat contra el terra i ha quedat cap per avall amb l'aspiradora entre les cames.

En David comenta que no ens preocupem per en SuperFlu, que només s'ha dislocat una espatlla.

Font del quart contraatac d'en David

Actualització 05/12

"Visiblement, aquest cop, no només era una espatlla dislocada...", diu en Gee el 2 de desembre per presentar el contraatac: una vinyeta triple. A la primera, veiem la Pepper en estil Gee. En un pla i vinyeta com de fotografia de carnet, mostrant el cap del personatge fins les espatlles, diu preocupada:

M'dame Cayenne ? Vous pensez pouvoir le soigner ?

Senyora Cayenne, creu que el podrà curar?

La segona vinyeta, que presenta un pla com l'anterior, veiem la Sophie amb la mà davant la boca, que diu també preocupada:

Il a pris un méchant coup sur la tête à cause de nos blagues.

S'ha donat un bon cop al cap per culpa de les nostres bromes.

A la tercera vinyeta s'obre el pla, i a més de les dues noies, veiem dempeus la senyora Cayenne, una bruixa, i en Superflu, que porta el cap embenat, una bata d'hospital i sosté el pal d'un gota a gota.

Oh, bonjour Mémé Ciredutemps ! J'me souviens plus : vous m'avez mis à Gryffondor ou à Isengard ?

Oh, bon dia Iaia Ceratemps! Ja no me'n recordo: on em vau posar? A Gryffondor o a Isengard?

I entre el gota a gota i la senyora Cayenne, sense globus de text, llegim:

Et vous avez vu le chouette turban qu'on m'a mis ?!

I heu vist el turbant tant guai que m'han posat?!

Vous êtres sûres que vous le préférez pas comme ça?

Esteu segures que no el preferiu pas així?, diu la senyora Cayenne.

I totes dues noies miren en Superflu amb cara de pomes agres.

Nota de traducció

Mémé Ciredutemps és com es diu en francès a Granny Weatherwax, un personatge de Terry Pratchett. Com no he sabut trobar si està traduït al català o l'espanyol, m'he inventat Iaia Ceratemps.

Font del cinquè dibuix d'en Gee

Actualització 06/12

@gee Nouvel épisode du #ComicsBattle fait sur mesure pour que dans le prochain, Gee nous montre ce qu'il y a dans la tête de SuperFlu 😉 J'ai hâte !

@gee Nou episodi de la #ComicsBattle fet a mida perquè en el proper, en Gee ens mostri què hi ha dins el cap d'en SuperFlu 😉 No puc esperar !

En aquesta imatge hi ha quatre vinyetes. A la primera, la bruixa Cayenne diu en un primer pla mentre fa espetegar els dits:

Je ne vois qu'une seule solution pour le guérir. Mais je vais avoir besoin d'une deuxième sorcière. Sophie, te voilà ma nouvelle élève.

Només veig una solució per curar-lo. Però necessitaré una altra bruixa. Sophie, heus aquí la meva nova alumna.

A la segona vinyeta, surt la Sophie tota contenta quan li apareix un barret màgicament. En un raconet, la Pepper plora mentre diu:

C'est pas juste! Moi, ça m'a prit des années!

No és just! Això m'ha costat anys!

En una tercera vinyeta, surt en SuperFlu d'esquena, ensenyant el culet a través de la bata. I diu tot distret:

Oh, mais si je faisais une donation à une asso, on est en Décembre...

Oh, però si fes una donació a una associació, estem a desembre...

Al seu darrera, la Cayenne empetiteix les noies amb la seva màgia:

Je vais vous réduire. Vous allez comme ça pouvoir entrer dans son esprit directement et ainsi, le réparer.

Us vaig a reduir. Així, podreu entrar al seu esperit directament i reparar-lo.

A la quarta vinyeta, en un primer pla de SuperFlu i la Cayenne, veiem les bruixetes ben petites a l'orella d'en SuperFlu.

Mais, comment on va faire?

Però com ho farem? Diu la mini-Sophie.

Vous trouverez bien mais faites vites avant que ça soit irreversible.

Ja trobareu com però aneu ràpid abans que sigui irreversible, diu la Cayenne.

Font del cinquè contraatac d'en David

Gràcies @FrancescGali@mastodont.cat per avisar-me que hi havia nova vinyeta :)

Actualització 10/04/23

Gee

El 12 de desembre 2022 en Gee continuava la batalla amb una nova imatge en quatre vinyetes. És un format apaïsat i les tres primeres vinyetes se situen horitzontalment a la part superior. La quarta vinyeta ocupa la part inferior de la imatge.

A la primera vinyeta, només es veuen els ulls de les noies i les bombolles de text:

Mince, Pepper, on n'y voit rien là-dedans !

Òndia, Pepper, no s'hi veu res aquí dins !

Eh bah fais quelque chose... paraît que t'es sorcière.

Doncs fés alguna cosa... sembla que ets bruixa.

A la segona vinyeta només es veuen els ulls de la Sophie:

Ah oui, attends, jvais essayer...

Ah sí, espera, vaig a provar...

A la tercera vinyeta, es veu la Sophie a mig pla, amb les mans obertes, de les que surt llum, i pronunciant la frase:

Maximum illuminatio !

A la quarta vinyeta, ocupant tot el llarg de la imatge, surten en Superflu i la Cayenne. Ell està llegint al llit (un llibre al revés que es diu La magie pour les nulles, la màgia per tontos). I diu mentre se li il·luminen els ulls com dues llanternes:

Waw ! Ça va être pratique pour lire le soir !

Uau! Serà pràctic per llegir al vespre!

I la Cayenne, mentre contempla com s'il·luminen els ulls d'en SuperFlu, pensa:

Moi qui me disais qu'il avait pas la lumière à tous les étages...

I jo que pensava que no tenia llum al terrat...

Font de la publicació d'en Gee

David

I en David s'hi tornava un parell de dies després amb una imatge de tres vinyetes. La primera ocupa la part esquerra de la imatge, i les altres dues la part dreta. A la primera, hi veiem un pla general on hi ha una font amb una estàtua de SuperFlu, uns coloms prenen el vol al fons, una catedral amb imatges gegants d'en Superflu. En primer pla, d'esquena, la Sophie i la Pepper comenten:

Alors ça, c'est un sacré égo...

Això és un gran ego..., diu la Sophie.

Oui... Allez, au boulot pour réparer le bonhomme.

Sí... Vinga, mans a l'obra per reparar el bon home, diu la Pepper.

A la segona vinyeta, es llegeix;

Quelques heures plus tard.

Algunes hores més tard. I veiem a la Sophie que ha trobat un botó vermell sota un full, i diu:

Pepper ! Ça y est, j'ai trouvé sa commande de redémarrage !

Pepper! Ja està, he trobat el seu comandament de reinici!

Ben fet! On estava?, diu la Pepper fora de pla.

I a la darrera imatge es veu la Sophie en primer pla, assenyalant la imatge del full (una foto d'en Gee amb la paraula sudo escrita en majúscules), tot dient:

Derrière ce poster étrange...

Darrere aquest cartell estrany...

Font de la publicació d'en David

Gee

El 6 d'abril en Gee reprenia la batalla amb una imatge de sis vinyetes. A la primera, en color i en un primer pla, una mà apreta el botó vermell on diu Reboot now en majúscules.

Peu importe, j'appuie !

Tant se val, apreto!, diu la Sophie.

A la segona vinyeta veiem la paraula reboot o reinici i la frase Error de sistema no autoritzat. La tercera vinyeta és en blanc i negre i només al mig hi ha un focus de color lila, el mateix color que la vinyeta anterior. Es veu un llenç amb un dibuix d'en Superflu i dues bombolles de text. Una diu: però, què..., i l'altra: Oh no!. A la quarta vinyeta, que ocupa la meitat de l'amplada, hi surten la Pepper, la Sophie i la Cayenne. Totes tres miren el llenç amb el focus de color.

Mais qu'est-ce vous avez fichu ?! Vous avez rebooté l'univers entier au niveau gribouille!

Però què heu fet?! Heu reiniciat l'univers sencer al nivell d'un gargot!

La darrera vinyeta està partida en dos. A la part superior hi surt la Cayenne en blanc i negre, que agafa el telèfon:

Bon... pas de panique: je sais qui appeler.

Bé... no patiu: sé a qui trucar.

A la part inferior de la vinyeta hi ha un dibuix en color del cos d'un noi assegut que respòn al telèfon amb una tassa fumejant a la mà. Per cara, té una foto de David Revoy, que diu:

Hotline des Dessinateurs Hauts en Couleurs, à votre service ?

Telèfon d'emergències dels Dissenyadors d'Alts Colors, en què la puc ajudar?

Font de la publicació d'en Gee

Un novembre etern ?

2022-11-12T00:00:00Z

El divendres 28 d'octubre, arrel de la compra definitiva del Pajarracu per part d'un milionari, va començar un desembarcament que sembla no tenir fi: un tsunami tuiteril de debò. Per variar, se saturaven alguns servidors i, com és habitual, moltes aterraven summament desorientades.

Sobre tsunamis tuiterils

A mi em van portar a la Fedi al 2014 i, de moment, és l'onada més grossa que he viscut. Us en faig cinc cèntims des de la meva perspectiva perquè, de Fedi, cadascú té la seva.

Nouvingudes

He vist gent que treia la pols a algun compte que ja tenien d'alguna altra onada però també n'hi havia moltes que aterraven per primer cop.

Acadèmiques

Pel que jo vaig veure, un dels sectors que primer es va mobilitzar va ser l'acadèmic. Ja existeixen nodes dedicats, com l'scholar o fediscience, però encara se'n van muntar més. De seguida es van crear etiquetes com #Histodons per anar-se trobant per la Fedi.

I, pel que llegeixo, després de les confusions inicials, sembla que aquest sector està prou satisfet amb el canvi.

Infosec i artistes

La gent de la seguretat informàtica i ciències de la computació també ha anat aterrant i s'han creat més nodes a banda de infosec.exchange, on l'admin, per cert, fa molt bona feina.

Qui fa molt bona feina també és la Curator de mastodon.art, que hi té la mà trencada en el tema de la moderació. A ca l'art hi ha molt bon ambient i no sé quanta gent nova han acollit però és molta, milers.

Periodistes

També s'han muntat nous nodes per periodistes i, en pocs dies, un ja ha estat silenciat o bloquejat per altres nodes. Els motius són principalment dos: no posar avisos de contingut (de l'anglès, Content Warning o CW) i fer scraping per saber quines instàncies han bloquejat o silenciat el seu node.

Respecte a l'scraping, a més, feien servir una eina de KiwiFarms, però es veu que quan se'ls hi va dir, l'admin va parar de fer-ho i es va disculpar. També he vist que, uns dies després, promociona els avisos de contingut. Aquest noi ha fet un màster accelerat de cultura fediversal en un parell de setmanes, jeje.

Sense pressió algorítmica

Com era d'esperar, una de les coses que més remarquen les nouvingudes és la manca de pressió algorítmica. Però, és clar, fins que no proves la Fedi és impossible veure la diferència en aquest sentit.

"L'algoritme som les persones", deia algú. I cert que la descoberta és una mica més difícil perquè no tens un algoritme que et digui a qui has de seguir, però per això hi ha les etiquetes i les línies de temps, perquè la descoberta sigui més orgànica. Si estàs acostumada a que l'algoritme triï per tu i no coneixes l'ecosistema, doncs ho veus com un problema...

Però fa il·lusió llegir com algunes es meravellen perquè no hi ha anuncis ni es venen les seves dades. Aviam si ben aviat enviem el capitalisme cognitiu a la paperera de la història.

Descripció del contingut

A la Fedi hi ha nodes de diversitat funcional, alguns especialment dedicats a gent cega o amb problemes de visió, com dragonscave.space. Al sector anglosaxó i francés sembla que hi ha més sensibilitat per l'accessibilitat web i se sol descriure el contingut multimèdia.

Però a la Fedi de parla catalana i espanyola em dol veure que es passa bastant del tema, per això he acabat especificant al perfil que només impulso contingut multimèdia amb descripció. No vull compartir una cosa, per molt interessant que sigui, que sé que no poden llegir els lectors de pantalla. Sincerament, si en sabés, em crearia una nova funcionalitat a Pleroma per silenciar totes les publicacions que no tenen el contingut descrit.

Però estic contenta que a barcelona.social, de moment, no s'abusi del contingut multimèdia. A més, tenim especificat descriure el contingut i gairebé sempre es respecta. Gràcies a les que ho teniu en compte.

Escalades

Així molt resumit perquè hi ha de tot, diré que hi ha alguns nodes que escalen en vertical i, fins que no peta tot, no tanquen registres. Amplien disc i tiren milles fins la propera.

I hi ha nodes que escalen horitzontalment: solen tenir els registres tancats i un màxim de participants, van per invitació i s'amadrina a les nouvingudes. I és clar, la moderació a nodes grossos és més difícil, amb el que, al final, alguns nodes silencien o bloquegen altres nodes perquè se'ls hi cola de tot allà dins o fan males pràctiques.

Llistats i FediStarSystem

He vist un increment de llistats (bons i dolents) i l'ampliació de l'ús del Follow Friday, una pràctica tuitera que consisteix en mencionar diversa gent en una mateixa publicació per donar-els-hi bombo. I així, desgraciadament, em dóna la sensació que es porta la cultura tuitera de l'influenser a la Fedi.

A mi, m'atabala veure publicacions mencionant a deu o vint comptes. I ho considero SPAM. Si comencen a respondre és super invasiu i com ja ho he viscut, al meu perfil he especificat que no se'm posi a llistats o se'm mencioni amb mil fedizens més.

Xoc cultural

En resum, aquests dies estem tenint un xoc cultural espatarrant i cadascú s'ho pren a la seva manera. Hi ha de tot i no es pot generalitzar, però és cert que hi ha tuiteres que arriben com si fossin Colom descobrint Amèrica i causen molts estralls, sobretot quan volen imposar segons què per adaptar la Fedi al seu gust. Hi ha coses que no existeixen per disseny, per evitar assatjaments, per exemple. I a cada onada hi ha gent que critica sense saber enlloc d'intentar comprendre un ecosistema que, si bé no és perfecte, al 2023 farà 15 anys.

A la Fedi hi ha molta gent que fa anys que va fugir del Pajarracu i va fer el seu procés per desaprendre certs comportaments, com parlar a les esquenes fent captures de pantalla o abusar d'imatges o vídeos en eines de microblogging quan hi ha eines federades expressament per contingut multimèdia. Afortunadament, no tothom ve amb aquesta actitud i, la primera setmana de desembarcament no, però la segona he vist molta gent comprensiva i agraïda, i fins i tot han augmentat les donacions als nodes. Així que gràcies a les que veniu amb curiositat, respecte i bona voluntat.

En fi, que cada onada comporta un xoc cultural i canvia una miqueta la Fedi. Aquest cop, per bé o per mal, potser canvia molt.

Un temut Eternal September

Es parla d'Eternal September en relació al desembarcament de personetes a Usenet a principis de la era d'Internet. L'onada va ser tal que no s'acabava mai, i per això ho van anomenar així, un Setembre Etern.

Jo no hi era, però pel que expliquen, el xoc cultural va ser tant i tant gran que va acabar diluïnt la cultura que allà hi havia. I és per això que hi ha gent a la Fedi que, durant aquests dies, tenen converses sobre el tema.

L'onada encara continua i veurem quan acaba. Hi ha gent que calcula que serem 100 milions a gener de 2023 (fins ara érem dos o tres milions, crec, quatre o cinc a tot estirar). Aviam què tal el nostre "Novembre etern". El temps dirà com de gran serà el xoc.

EEE

Una manera d'explicar la Fedi és comparar-la amb el correu electrònic: tant se val si ets a RiseUp o a ProtonMail, que pots intercanviar correus. En teoria sí, però a la pràctica fa basarda pensar en gmail, perquè ja sabem com han acabat els protocols del correu electrònic i les pràctiques de les GAFAM, que invisibilitzen els correus d'altres proveïdores.

Així que es comença a especular sobre la possibilitat d'un Embrace, Extend, Extinction (EEE). Confio en la intel·ligència col·lectiva però el capitalisme ens porta molts anys d'avantatge. Veurem com evoluciona la cosa.

Agraïments

De moment, almenys des del meu raconet de la Fedi, observo que s'està fent molt bona feina i voldria aprofitar per agrair a totes les admins, mods i altres personetes per la seva intensa dedicació aquests dies: posant més màquina, creant més nodes, explicant com funciona la cosa, debatent amb elegància per donar exemple, rememorant o aplicant acords de convivència.

Gràcies, veïnes! Entre totes, tot :)

FediPapers

2022-11-07T00:00:00Z

Heus aquí un llistat de papers acadèmics sobre la Fedi i les seves eines.

2012

Bielenberg, Ames et al. The growth of Diaspora - A decentralized online social network in the wild. 2012 Proceedings IEEE INFOCOM Workshops (2012): 13-18.

2015

2017

Implementing Federated Social Networking:Report from the Trenches

2018

The disinformation landscape and the lockdown of social platforms
Recommending Users: Whom to Follow on Federated Social Networks
Multi-task dialog act and sentiment recognition on Mastodon
Follow the "Mastodon": Structure and Evolution of a Decentralized Online Social Network. Matteo Zignani, Sabrina Gaito, Gian Paolo Rossi. Computer Science Department, University of Milan, Milan, Italy

2019

Mastodon Content Warnings: Inappropriate Contents in a Microblogging Platform. Matteo Zignani, Christian Quadri, Alessia Galdeman, Sabrina Gaito, Gian Paolo Rossi. Computer Science Department, University of Milan, Milan, Italy
- 2020-01-20 An Open Letter from the Mastodon Community
Challenges in the Decentralised Web: The Mastodon Case

2021

2022

More of the Same? A Study of Images Shared on Mastodon’s Federated Timeline. Authors and Affiliations: Universidade Federal de Minas Gerais, Belo Horizonte, Brazil Gabriel P. Nobre, Carlos H. G. Ferreira & Jussara M. Almeida. Universidade Federal de Ouro Preto, João Monlevade, Brazil Carlos H. G. Ferreira. Corresponding author: Correspondence to Gabriel P. Nobre.
- 2022-10-15 Alerta "ethics in internet culture research", open letter plan

2023

Fediverse’s evolution from the Cultural-Historical Activity Theory
Mastodon over Mammon: towards publicly owned scholarly knowledge. Björn Brembs, Adrian Lenardic, Peter Murray-Rust, Leslie Chan and Dasapta Erwin Irawan. Published: 19 July 2023.

2024

The Failed Migration of Academic Twitter. Xinyu Wang, Sai Koneru, Sarah Rajtmajer. Submitted: 6 June 2024.

Mercis

Han col·laborat en la recopilació:

Sobre tsunamis tuiterils

2022-11-05T00:00:00Z

Un tsunami hipotètic

Al febrer de 2021, a la Fedi rèiem amb un potencial "tsunami tuiteril". Tot va començar amb una publicació en anglès que tenia per titular "Twitter podria llançar la primera xarxa social descentralitzada". I és clar, rèiem perquè la Fedi fa 14 anys que funciona, amb el que la primera primera no seria. La qüestió aquí era si l'invent d'en Jack federaria. Comentava l'Spla:

si BlueSky funciona amb ActivityPub tots els servidors del fedivers explotaran saturats de conexions federades i/o per els discs durs plens de mèdia dels servidors bluesky. Poca broma!

I a mi no se'm va ocórrer res més que crear una imatge per representar aquest hipotètic tsunami tuiteril: un Katikornius amb el logo de la Fedi a la mà i els ulls desorbitats per una gran onada que té gairebé al damunt. L'onada està plena de logos del Pajarracu i la imatge s'enquadra dins un triangle vermell amb fons groc on es llegeix "Perill! Tsunami tuiteril".

Fil del tsunami tuiteril a la Fedi

Però amb el temps, hem anat veient que "a priori" no federaran. El Bluesky tindrà el seu propi protocol i, de fet, estan treballant en la seva especificació. A dia d'avui, però, encara no hi ha cap implementació i segons comenten algunes fedizens estan reinventant la roda per monetitzar la cosa i tenir el control de l'especificació. Ves a saber si el Pajarracu acaba tècnicament lligat a Bluesky. A mi no m'estranyaria gens ni mica.

Un tsunami de debò

Hem tingut moltes onades i cadascuna té el seu què. Ara n'estem tenint una i, de fet, l'última de la primavera d'enguany va ser també a causa del magnat aquest que ha comprat el Pajarracu.

Senyors forrats que compren mitjans socials

De seguida que va sortir la notícia que volia comprar l'invent, algunes persones van començar a obrir comptes per la Fedi, especialment a Mastodon que és un dels programes federats més coneguts ara mateix. La vaig trobar agradable aquella onada i li vaig dedicar un parell d'entrades. Ara, sempre passa una mica el mateix, que es promociona el node de l'Eugeni, el node es satura i hi ha gent que té mala experiència, l'Eugeni compra més màquina i algunes fedizens comenten que hauria de tancar registres i oxigenar una mica la cosa. En fi, un bucle fediversal. Bentrobades les que veniu i us quedeu:

Decreixeu i multipliqueu-vos!

Veniu però diversifiqueu-vos!

Ara, el predomini de Mastodon avui em recorda al de GnuSocial ahir. Amb la gran diferència que l'era GnuSocial era molt més coral i no tant centrada en una sola persona com és el cas de Mastodon. Fins i tot penso que, avui dia, hauria de ser Friendica qui hauria de sortir als mitjans. És l'eina més antiga i compatible de la Fedi! Però als mitjans tradicionals, centralitzats de per si, sempre els és més comprensible parlar amb el director d'una empresa que desenvolupa un programari que no pas amb col·lectius d'individus diversos que creuen en una idea i a més, es posen eslògans com:

Som una federació de microblogueres que es preocupen per l'ètica i la solidaritat i volen abandonar els serveis capitalistes centralitzats.

Quins temps els de Quitter! :)

I per això crec que ara sortim més als mitjans, cosa que no sempre és positiu, la veritat sigui dita. Hi ha periodistes que escriuen però no saben molt bé què diuen i creen més confusió. Aquesta tardor, degut a la compra definitiva del Pajarracu per part del magnat, Mastodon surt al Guardian, a CNN Business, al Washington Post, a Wired, a Forbes, a TechCrunch, a El Mundo, a The Conversation. I a cap n'hi una es diu coses com que la Fedi es data de 2008 i que ja al 2019 va arribar al Parlament Europeu. En fi, aviam quin mitjà és el primer en aprofundir una mica i fer una bona feina periodística. Informeu-vos, piltrafilles!

Sobre la Fedivers a Fedicat

Deu n'hi doret aquesta, eh? És la primera onada que visc que em quedo sense crispetes ;) Està venint molta gent i, com sempre, molta altra gent dóna un cop de mà. Moltes gràcies a totes. Però ja sabem que l'adopció és cosa de foc lent i no tothom està disposat a treure el peu de l'accelerador. Aviam quantes es queden i gràcies a les que ho fareu.

Convivencialitat i reciprocitat a l'era digital

2022-10-20T00:00:00Z

Dues visions

Avui dia, tenim dues visions de les tecnologies digitals en funció de qui les proposa. La primera i més coneguda és la del capitalisme cognitiu, amb els seus algoritmes, metaversos i altres noves monetitzacions. Aquesta visió prioritza l'ús de les tecnologies per sobre de la seva comprensió i condueix a acumulacions de poder fins ara impensables. I és una visió quantitativa perquè depèn del volum de dades que recull. Quanta més gent, millor, com si fos una granja de vaques per munyir.

Una altra visió, però, va en direcció contrària, apostant per la responsabilitat compartida d'aquest nou ecositema digital que ens ha portat Internet. És la visió de la Cultura lliure digital, un moviment social que si bé va néixer del programari, també s'estén a altres creacions humanes. Aquesta visió prioritza l'empoderament digital i la descentralització per evitar abusos de poder. I és una visió qualitativa perquè busca la convivencialitat digital. Quanta més gent organitzada i responsable, millor, així aprenem a relacionar-nos i compartir, a valorar la feina i el temps dels altres, a fer un bon ús dels recursos.

Per una participació digital qualitativa

Tria paradigma...

La visió del capitalisme cognitiu sembla que vol conduir-nos a viure en un ecosistema digital a través d'avatars que, oh miracle, aviat tindran cames... De debò cal gastar-se milions de dòlars per posar cames a avatars? El paradigma digital del capitalisme cognitiu és el de l'absurditat.

Afortunadament, hi ha encara molta gent que treballa per proveir i difondre eines digitals a l'abast de tothom. De fet, des de la cultura lliure es promou reparar dispositius i donar-els-hi una nova vida, amb el que es vetlla per la gestió dels recursos i no pas per crear dispositius caríssims que es quedaran obsolets aviat perquè te'n compris un altre.

També es vetlla per l'eficiència, els ecolobits, el disseny ètic i, per tant, es creen programes i serveis que fan la seva funció i res més, no com les grans tecnològiques, que gasten milers de línies de codi per perseguir tot el que es clica. A més, un codi de cultura lliure es pot auditar, cosa que no es pot fer amb les monstruositats digitals que creen les grans tecnològiques. Absurditat i golafreria digital.

El paradigma de la cultura lliure proposa altres maneres de fer i, una d'elles, és transitar d'una cultura del permís com és el copyright a una cultura de la reciprocitat com és el copyleft. Tenim tot el que ens cal però ens falta organitzar-nos millor. No només es tracta de canviar d'eines i usar-ne de lliures, es tracta d'entendre i participar d'aquest nou paradigma de la convivencialitat i la reciprocitat digital.

Licencias recíprocas y reuso de obras

Hora d'aprendre i desaprendre

Però no es pot donar suport a allò que es desconeix. I si bé tecnologies absurdes i golafres inunden televisions i diaris, la cultura lliure no té departament de màrqueting ni reparteix maletins als polítics de torn.

Per difondre la cultura lliure, aquest any estic promovent un curs de Comunicació digital que he trigat dos anys a crear i un Observatori que hem estat ideant des de Fedicat. De fet, al novembre he proposat un cicle per tractar ambdues coses. També he estat treballant en un glossari perquè sembla mentida la quantitat de termes que encara estan per crear.

Cicle de Comunicació digital i tecnologies convivencials

Glossari

Llegint a Illich i les seves "Eines convivencials" vaig trobar que, si bé el text ja té cinquanta anys, era encara molt vigent. Per això m'agrada parlar de "tecnologies convivencials". I ves per on, a Can Framasoft ahir creaven un parell d'entrades al seu blog per explicar el seu pla a tres anys. L'objectiu: convivencialitzar Internet.

Framasoft

Estic molt d'acord en el que expliquen sobre el capitalisme cognitiu, que ens aïlla i ens fa dependents d'estris que no controlem per explotar-nos. Però el que busquem des de la cultura lliure és fer pinya, aprendre a col·laborar, aprendre fent i millorant amb l'experiència.

I això és tota una aventura que hi ha gent que no vol o pot fer sola. Comenten a can Framasoft que s'han trobat moltes personetes que necessiten una altra persona humana que els vagi formant. I per això, a més d'eines, ara proposen formació. M'ha agradat molt la frase:

équiper des collectifs solidaires d’outils web à la hauteur de leurs valeurs.

Equipar col·lectius solidaris d'eines web a l'alçada dels seus valors.

« Col·lectivitzem Internet / Convivialitzem Internet » és el lema de la campanya i es proposa un full de ruta amb quatre projectes:

Frama.space té l'objectiu de donar servei d'eines web a associacions i col·lectius, a més de ser un espai per trobar-se i compartir bones pràctiques.
Emancip’Asso vol casar CHATONS (gestores d'infraestructures comunitàries) amb associacions de l'Economia Solidària.
ECHO Network és a escala europea per fer pinya entre la gent de l'educació popular.
Peer.Tube és una vitrina de vídeos de Peertube.

Tal com comenten, no hi ha cap vareta màgica o solució miraculosa per fer aquesta transició. Cal dedicar temps i recursos per formar-se i anar adoptant altres eines i pràctiques.

Si teniu algun quarto, feu una donació a Framasoft.

collectivisons internet, convivialisons internet

Fer una donació a Framasoft

Una escoleta de hackers

Una hacker és una humana inquieta a qui li agrada saber com funcionen les coses i tot ho trasteja. Una hacktivista és una humana que fa acció directa digital. I una altra cosa és la cibercriminalitat, que els mitjans es lien amb els termes i confonen a tothom.

Una altra iniciativa formativa, que arriba des de l'altra banda del bassal, és hacktivista.org, un projecte realment interessant que promou la cultura lliure a través d'aprenentatges tècnics i de propietat intel·lectual. M'agrada molt la web: clara, senzilla, sense gafamades, amb llicència als continguts. Una joia.

Un apartat que trobo que està molt bé és el de "Licencias comunitarias para obras intelectuales", on es reflexiona i es proposa. Enhorabona pel projecte!

Web de hacktivista.org

I fins aquí la xapa d'avui. Espero que serveixi per, un cop més, visibilitzar aquest nou món que portem a les nostres eines.

Senyors forrats que compren mitjans socials

2022-10-18T00:00:00Z

Des de fa un parell d'anys que a certs magnats, de moment tot homes, els ha agafat la falera de comprar o usurpar mitjans socials. En fem un repàs.

Fascicle I: En Trump usurpa el Mastodont

M'adono que és el tercer cop que parlo d'en Trump i les seves aventures d'usurpació fediversal. La primera va ser per traduir un article de l'anglès on s'explicava que, després de ser expulsat del Pajarracu, l'home havia decidit llançar la seva pròpia "xarxa social".

Trump y su "Verdad Social" (es)

I sí, sí, la va llançar al febrer de 2022. Però el que no va dir el molt espavilat és que havia usat el programari Mastodon per crear-la. I com el Mastodont fa servir una llicencia recíproca, en Trump va haver de publicar el codi modificat perquè si no, s'arriscava a no poder-lo fer servir en absolut.

Sobre llicències recíproques (es)

Fascicle II: En Musk compra el Pajarracu

Durant la primavera de 2022, el milionari Elon Musk va decidir que es comprava un joguet caret: el Pajarracu. Si el compra ja no el poden fer fora, hehe. Total, que abanderant-se en la llibertat d'expressió, vol reconvertir el que ell creu que és una plaça pública digital.

De seguida va haver-hi rebombori perquè va demanar quants bots hi havia, es va desdir de la compra i els accionistes del Pajarracu el van denunciar. A la tardor, en Musk s'ho repensa i els diu que si volen que els compri que retirin la denúncia. I així estan, estira i arronsa. Aviam com acaba la cosa.

Pel que es va llegint per aquí i per allà, el magnat podria fer l'eina de pagament per subscripció i, fins i tot, reconvertir-la tècnicament perquè es puguin fer pagaments amb ella. Sí, sí, tot molt modelno-web3 per la part tècnica... Però jo ja estic preparant les crispetes per la part de la moderació.

Com garantitzarà la llibertat d'expressió en aquesta olla a pressió centralitzada?
Usurparà en Musk alguna eina fediversal?
Federarà o farà com en Trump?

Fascicle III: Un raper compra el Parler

El raper Kanye West ha estat bloquejat al Pajarracu i a InstaFarm per comentaris antisemites. I s'ha dit: "què coi, jo també em compro un mitjà social i així puc dir el que vulgui". I s'ha comprat Parler perquè, suposo, que la faixa està de rebaixa ;)

Aquest mitjà social es va engegar al 2018 i al 2021 es va donar a conèixer perquè segons es diu, des d'allà es va posar llenya al foc durant l'incident del Capitol a Estats Units. I arrel d'això, les grans tecnològiques van donar l'esquena al projecte i ningú volia donar-li servei perquè continués la seva existència digital.

Des del maig d'aquest any, grans tecnològiques com Guguel o la Poma han tornat a permetre descarregar l'aplicació des dels seus repositoris. Ni idea si està a F-droid però si hagués de descarregar alguna cosa vetllaria per fer-ho des d'un repositori alliberat.

f-droid, eines lliures al mòbil

Personalment, jo no he pogut accedir a la web de Parler ni al seu blog. Però segons llegeixo, aquest setembre es va anunciar que l'empresa es reestructurava per focalitzar en la creació d'una economia incancelable. A l'octubre ha estat comprada pel raper.

En fi, veurem com van evolucionant les compres, les usurpacions i les pirotècnies de la descentralització malentesa o web3.