LiberaForms, un exemple comunicatiu

2022-07-04

LiberaForms és un programari lliure per crear formularis. El projecte fa una comunicació digital ètica i té una presència digital molt cuidada. No és casualitat: he vist néixer i créixer aquest programari, i m'he esforçat per fer el bo i millor perquè la comunicació del projecte fos realment transformadora, un exemple a seguir.

Web de LiberaForms

Resum dels continguts:

  • Un valor afegit
  • Cinc idiomes
  • Cinc pilars comunicatius
  • Cinc observacions
  • Deu afirmacions

Un valor afegit

Trobo una molt bona pràctica que els espais digitals tinguin un racó on s'expliquen els principis digitals del projecte, especialment a projectes de caire social o els relacionats amb les tecnologies digitals i, molt especialment, a tots aquells projectes que reben diner públic.

A LiberaForms, per exemple, hi ha un racó anomenat "Valor afegit" on es detalla, entre altres coses, les llicències de contingut i el tipus de comunicació del projecte.

Cinc idiomes

Una característica comunicativa molt remarcable de LiberaForms és el fet de tenir la web en cinc idiomes: català, espanyol, anglès, eusquera i esperanto.

Durant el segle XX hem assistit a un canvi cultural idiomàtic, i l'anglès li ha pres el lloc predominant al francès. Avui, parlar anglès dóna l'avantatge que donava parlar francès fa cent anys. Ara bé, si ens allunyem de colonitzacions culturals summament lucratives, veurem que el més just per a tothom és aprendre un idioma que no pertanyi a cap cultura.

L'esperanto, a més de no pertànyer a cap cultura, té la seva pròpia. I és fascinant. L'invent, a més de ser lògic, té unes regles de joc tremendament senzilles. I per acabar-ho d'adobar, és divertit aprendre'l i infinitament més fàcil que idiomes predominants com l'anglès, el francès, l'alemany o el xinès. Si se't donen bé els idiomes, en tres mesos pots estar parlant-l'ho. Si no, en sis. I des del punt de vista de la comunicació intercultural és una joia.

Però és clar, l'esperanto és com el programari lliure: que no pot ser apreciat si no es fa l'esforç d'aprendre'l.

Entrada sobre recursos per aprendre Esperanto

Cinc pilars comunicatius

Si passem el projecte LiberaForms pel sedàs de la comunicació digital ètica, obtenim aquests resultats a cadascun dels cinc pilars.

Comunicació digital ètica al blog

Criteri zero: usar programari lliure

Usar eines de programari lliure tant per la comunicació interna com externa així com per a la creació de continguts digitals: des del sistema operatiu fins a les eines de disseny, edició, programació i maquetació, passant pel correu electrònic, la missatgeria instantània o les eines de participació (àgores, llistes de correu, formularis, emmagatzematge de fitxers, etc.)

El projecte LiberaForms respecta el criteri zero, és a dir, que es fa un ús prioritari de programari lliure. El propi projecte porta una llicència AGPLv3 i, de moment, s'allotja a GitLab. Potser algun dia tindrà forja pròpia. A més, la comunicació interna es fa per correu electrònic autogestionat i per una àgora de participació que és un Discourse. Altres eines d'organització i creació de continguts:

  • Emmagatzematge de documentació amb Nextcloud
  • Ofimàtica amb LibreOffice i Collabora Online
  • Disseny amb Inkscape i GIMP
  • Documents col·laboratius amb Etherpad
  • Documentació del projecte amb Arxius Oberts
  • Documentació del programari amb mdbook
  • Traduccions amb Weblate

Fins on jo sé, les persones qui hi participen fan servir sistemes operatius lliures GNU/Linux i correus sense gafamades. També tinc constància que es fan esforços per evitar dependències de gegants tecnològics a l'hora de crear el propi programari. És una gran jungla el desenvolupament de programari, i hi ha gafamades a tort i a dret.

A més, les eines digitals que usa LiberaForms són autogestionades, s'allotgen en servidors localitzats en territori europeu i es pot parlar en català amb les proveïdores (Maadix i eXO).

Crear continguts diversos i reusables

A més de llicenciar els nostres continguts com a béns comuns digitals, vetllar pel llenguatge inclusiu en la creació de continguts, tant al text com a la imatge: fent ús de genèrics pel gènere i il·lustrant amb diversitat de persones. Per exemple : enlloc de «Benvinguts» podem fer servir «Us donem la benvinguda». I en una imatge on hi hagi de sortir persones, vetllarem perquè es mostrin diversos colors de pell, edats, maneres de vestir, etc.

A LiberaForms, la llicència genèrica pel contingut és la Creative Commons amb Atribució i Compartir igual, i s'especifica als continguts creats.

Respecte al llenguatge inclusiu, es va decidir que cadascú l'usés com vulgués i que ja es veuria més endavant si això causava algun estrall. I és per això que podem trobar documentació on s'adoptin diferents modalitats, com fer ús del femení genèric com "usuària", on se sobreentén "persona usuària".

La imatgeria de LiberaForms, fins al moment, no representa éssers humans però es vetlla que les imatges que es publiquen tinguin descripció per temes d'accessibilitat dels continguts web. És més, al 2021 LiberaForms va passar una auditoria d'accessibilitat web i, des de llavors, la pàgina web té la classificació WCAG 2.1 - Level AA del World Wide Web Consortium (W3C), entitat que gestiona els estàndars web i vetlla per la descentralització i l'accessibilitat.

Classificació WCAG 2.1 - Level AA a la W3C

Informar des d'espais digitals propis

Allotjar els nostres continguts a una pàgina web pròpia, fer-ne còpies de seguretat i evitar rastrejar a les usuàries que la visiten.

LiberaForms té una pàgina web informativa amb Grav. A més, a través de Pelican, també hi ha instal·lat un blog on s'informa de les novetats del projecte. A tots aquests espais s'evita rastrejar a les visitants a través d'icones, galetes i anuncis.

A més, es fan còpies de seguretat amb regularitat en un servidor que és una raspi amb una enganxina on hi posa "Fuck Off Google" o "que et donguin, Google" (de la campanya alemanya). La imatge de la raspi i l'explicació del sistema de còpies estan documentades a una entrada de l'àgora de la Fedicat:

Una solució de còpies

Campanya "Fuck Off Google"

Compartir en mitjans federats

Compartir continguts a mitjans socials lliures, descentralitzats i no-publicitaris. Si tenim compte a mitjans asocials privatius, centralitzats i publicitaris, evitem publicar-hi gaire contingut, especialment contingut exclusiu.

Fins al moment, LiberaForms només usa mitjans federats i, per tant, no alimenta el model publicitari del capitalisme cognitiu. És més, s'explicita a la web que es va més enllà de les restriccions de la RAP i que es difón el projecte a la Fedi a través del node de Pleroma barcelona.social.

Fins on jo sé, el projecte no fa ús d'estadístiques però si algun dia en tingués, no dubto que seria amb Matomo o Plausible, per exemple, enlloc de guguelades que, segons l'autoritat francesa de protecció de dades, són il·legals.

Protecció de dades a la francesa

Promocionar enllaços forts

Promocionar eines lliures com mitjans socials ètics fomenta enllaços forts, ja que són comunicacions pròpies. Si mencionem a altres persones i projectes en mitjans asocials publicitaris, fomentem els enllaços dèbils, ja que aquestes eines són propietat de corporacions. Fomentem els enllaços forts mencionant i conversant a mitjans socials ètics i evitant que des de les nostres pàgines s’arribi a mitjans asocials publicitaris.

LiberaForms és una excepció: la gran majoria dels projectes i entitats usen i promocionen eines no-lliures, especialment si parlem en termes comunicatius. Per minimitzar l'impacte de mitjans socials no-lliures es poden tenir en compte algunes pràctiques:

  • Informar als nostres perfils de mitjans no-lliures del propi espai digital (web, blog)
  • Participar també de mitjans lliures i explicitar-ho
  • Evitar pagar diners a eines no-lliures que ja s'ho cobren en dades
  • Evitar fer xarxa en mitjans no-lliures, derivant aquesta energia a mitjans federats
  • Evitar rebre diners d'empreses que alimenten del capitalisme cognitiu

Cinc observacions

Si passem el projecte LiberaForms pel sedàs de l'Observatori de presència digital, el projecte treu la màxima nota.

  1. Usa programari lliure al seu espai virtual d’Internet i els servidors són a Europa
  2. Només promociona mitjans socials lliures al seu espai virtual
  3. A la Fedi no s'automatitzen les publicacions i són humanes qui interactuen
  4. No fa ús de rastrejadors ni d'anuncis als seus espais virtuals
  5. Les llicències principals són AGPLv3 i Creative Commons Atribució i compartir igual

Observatori de presència digital a Fedicat

Deu afirmacions

A partir de l'anàlisi comunicatiu del projecte LiberaForms, he elaborat un llistat per facilitar una transició digital organitzativa i comunicativa en projectes de transformació social o en altres projectes de desenvolupament de programari.

Si una entitat o projecte vol parar un momentet i auto-avaluar-se, pot repassar aquest llistat de deu afirmacions i, en funció de les mancances, establir un full de ruta per millorar la seva digitalització des d'un punt de vista crític i transformador.

  • Prioritzem l'ús d'eines de programari lliure
  • Allotgem les nostres eines o donem suport a serveis de proximitat
  • Vetllem per la inclusivitat dels nostres continguts (llenguatge, imatges i accessibilitat)
  • Llicenciem béns comuns digitals amb llicències lliures
  • Facilitem que els continguts siguin fàcilment reusables (text, imatges, codi, etc.)
  • Tenim espais comunicatius propis i lliures (web, blog, capsuleta)
  • Els nostres espais estan lliures de persecucions (rastrejadors i anuncis)
  • A la nostra web o capsuleta explicitem els nostres principis digitals

Si a més, participem de mitjans socials:

  • A la nostra web o capsuleta s'informa del nostre perfil a mitjans lliures
  • Interactuem prioritàriament a mitjans lliures i si n'usem de no-lliures, només hi publiquem per enllaçar als nostres espais

Mai és tard per començar a promocionar una participació digital qualitativa.

Per una participació digital qualitativa