La construcció d’una ciutat
La Barcelona que avui coneixem va començar a dibuixar la seva silueta a mitjans del segle XIX. Tres esdeveniments cabdals modificaran el futur paisatge urbà: l’enderroc de les muralles medievals, la construcció del parc de la Ciutadella i el sempre frustrat pla Cerdà. Per culminar el projecte urbanístic, al tombant de segle, l’Eixample s’obrirà pas al mar amb l’obertura de la Via Laietana i el perímetre de la ciutat s’ampliarà amb la integració dels pobles confrontants: Gràcia, Sarrià i Sants, per exemple, són integrats a la ciutat al 1897.
En un apunt sobre la morfologia de la ciutat, des de temps immemorables, ens hem acostumat a concebre Barcelona entre mar i muntanya, i entre el Llobregat i el Besòs perquè, abans d’inventar-nos els punts cardinals, ja hi havia altres punts de referència. És per això que la cartografia de Barcelona, condicionada per la seva particular geografia, es presenta d’est a oest i no de nord a sud com és habitual. I també és per això, que quan es queda amb algú, se sol dir “Mar o muntanya” i “Llobregat o Besós” per explicitar l’acera.
En aquest segon capítol “La construcció d’una ciutat” trobem quatre subcapítols. A “Ibers i romans”, es parla d’un passat ignot i de les últimes evidències. Els ibers són un conjunt de pobles encara avui ignot però fa uns 50 anys que s’excava a Montjuïc i cada cop hi troben més cosa… D’altra banda, els romans van deixar una petjada més nítida de la seva pròpia història.
“Va de muralles i fortaleses” explica que, si bé és probable que els pobles ibers que controlaven la part més alta de la ciutat (mont Tàber) ja tinguessin una primera muralla protectora, parlem del que se sap segur, que és la muralla romana, i que cada cop es va anar fent més i més grossa. També es parla, en aquest subcapítol, de la fortalesa de la Ciutadella.
Al segle XIX, però, es va decidir tirar avall tots els murs -Ciutadella inclosa- i eixamplar la ciutat, que és el que s’explica al tercer i quart dels subcapítols: de com es passa olímpicament del pla Cerdà i de com es bategen els carrers de l’Eixample.