Sobre els Ecolobits
Quan parlo de pràctiques que vetllen per l'impacte ambiental de les tecnologies digitals, uso el terme "Ecolobits". Potser "el saber no ocupa lugar" però els bits sí, i està bé tenir-ne consciència per desemmascarar aquest innocent "núvol", que és més aviat una nebulosa tòxica que tot ho distorsiona. El terme serveix per prestar atenció als nostres clics i entendre què impliquen. Perquè rere els teclats encara hi ha persones i cada clic té un cost encara que no ho sembli.
Les infraestructures digitals (correu, missatgeria, etc.) ocupen espai i tenen un cost d'emmagatzematge, implementació i manteniment. I si no paguem per elles, ens hauríem de preguntar qui ho paga i per què. És un amic que ens ajuda econòmicament o és una multinacional que s'ho cobra amb les nostres dades? Perquè és ben diferent una cosa de l'altra. I cada clic té conseqüències, encara que no es vegin.
Programari i línies de codi
En general, un programari lliure (o almenys auditable) sempre serà més Ecolobits que un de privatiu perquè, per començar, podem saber quantes línies de codi té i què fan.
En un de privatiu, que serà sovint més pesat però no podem llegir, és molt probable que hagi línies de codi que només hi són per rastrejar usuàries i altres trastades poc ètiques digitalment. A menys línies de codi, més Ecolobits.
Servidors, de qui i on?
Els programes s'intal·len en servidors, és dir, ordinadors que necessiten electricitat per funcionar. D'on surt aquesta electricitat, ja és un altre tema.
Si som a Reus i fem servir programes instal·lats a Califòrnia, passen quatre coses. La primera és que, com la distància és gran, es gasta més que si el programa estigués instal·lat en un servidor de Girona. Un servidor proper sempre és més Ecolobits. La segona és que a Europa tenim una llei de protecció de dades i a Estats Units no. I si tenim algun problema, ens haurem d'adreçar a Califòrnia, i no a Girona. La tercera cosa que passa és que, indirectament, provoquem que es perdin llocs de treball en implementació i manteniment d'infraestructures de proximitat, enlloc de crear-ne de nous. I tot plegat, fa que passi la quarta cosa: que poques empreses controlin a molta gent, amb el que ens tornem dependents de multinacionals i perdem privacitat i capacitat organitzativa.
En local millor que a la web
Sempre és més Ecolobits treballar en local, és a dir, en un programa instal·lat al teu ordinador. Si usem un navegador per accedir a una pàgina web i allà treballem, potser estem gastant més del que toca. Si estem a la nostra màquina, gastem menys que si ens hem de connectar a Internet i accedir a un servidor de vés a saber on que no sabem què fa amb les nostres dades.
Una forma de ser més locals és usar eines com Nextcloud, que tenen sincronització. I així, podem estar treballant sense Internet (cosa que ens distreurà menys) i un cop acabada la feina, podem sincronitzar. Per fer un cartell, podem usar Inkscape o Scribus, i no cal anar a gastar bits per la web de vés a saber qui. A més localitat, més Ecolobits i més privacitat.
Un innocent correu
Els protocols que configuren el correu electrònic són oberts però els serveis de correu que s'ofereixen no tenen per què ser-ho. I la gestió del correu és una tasca complicada perquè, entre altres coses, com està molt centralitzat en les multinacionals, aquestes invisibilitzen les proveidores petites amb molt males pràctiques, com no fer arribar els correus o enviar-los a la safata de l'SPAM, on gairebé ningú mira. Les batalletes amb el correu són tant invisibles com desesperants i desencoratgen les administradores independents.
A més, també se'n fa un ús poc Ecolobits quan s'envia un correu de megues. Enlloc d'adjuntar podem enllaçar. I així, no gastem més bits dels que toca. En el moment que escric aquestes línies hi ha un familiar que m'envia un correu de 11,4 MB per tres fotos. I això no és gens Ecolobits... Millor seria tenir un tros de Nextcloud o quelcom per emmagatzemar i enllaçar del correu a l'espai d'emmagatzematge. I així no s'omplen les bústies i la nostra despesa de correu és menor. Quan pagues per les infres i ets precari tens més consciència de quant pesa el teu correu.
I molt més...
Hi ha moltes altres bones pràctiques digitals que ens ajuden a tenir consciència dels nostres clics i a apreciar la feina dels altres, però aquesta entrada potser ja és massa llarga i jo tampoc és que ho sàpiga tot. Si sabeu de bones pràctiques digitals i les voleu compartir, us animo a explicar-les a la Fedi sota l'etiqueta #Ecolobits.
Com ara és més visible el moviment ecologista i molta gent està sensibilitzada amb l'escalfament global, seria tot un què que certes organitzacions i col·lectius reflexionessin i actuessin en aquest sentit per evitar també el refredament social.
En fi, que quan acabi el llibre sobre l'Esperanto voldria escriure'n un sobre aquestes coses de la "digitalització conscient amb cultura lliure". De moment, podeu fer una ullada al que vaig escriure al llibre "Totes les lluites són una: tecnologies ètiques per a la transformació social" (2019). Hi ha un capítol de "Pràctiques" de la pàgina 115 a la 131. També tinc un apartat anomenat "Comunica" on hi ha un document en castellà sobre digitalització per entitats.