CriptoCoses: monedes, mercats i altres modernitats

2022-06-22

Consideracions prèvies

Quan es parla de "cripto", hi ha molta gent que ho interpreta com a criptomoneda però, en realitat, el prefix fa referència a la criptografia, una tècnica de seguretat en les comunicacions digitals. El Bitcoin és la primera moneda que va usar criptografia, però després n'han vingut moltes més, milers. I la pilota s'ha fet molt grossa.

Pel que jo entenc, la idea principal de Bitcoin era eliminar els intermediaris per poder fer transaccions de tu a tu, P2P o Peer to Peer. Però el capitalisme ho fagocita tot i els bancs fa dies que fan els seus experiments amb aquesta tecnologia criptogràfica. També els governs comencen a apostar-hi, i dissenyen les seves monedes pels seus bancs centrals.

Al paper científic de l'invent del tal Satoshi no hi surt la paraula Blockchain o cadena de blocs, però és el terme que s'ha usat per blanquejar i donar ales a la centralització d'una cosa que va néixer descentralitzada, tal com va passar amb la Web. Els camins del Capital són inescrutables.

Monedes i criptomonedes

Tal com explicava als preliminars de la Miniguia d'iniciació a la Juna, una moneda és un invent que ens serveix per mesurar i intercanviar coses. I també com a reserva de valor. Les coneixem en metall i paper, però qualsevol ítem que pugui ser mesurat i portable és susceptible de convertir-se en moneda.

L'única cosa que ha de passar és que la gent l'accepti. I així ho han fet altres generacions d'humans amb la sal (d'aquí el "salari"), amb petxines, cigrons, cigarrets i amb moltes altres coses: avui, bits. La moneda, doncs, indiferent del seu suport, és sobretot la confiança que allò té valor.

En el cas dels governs, l'acceptació és obligada, i la confiança és fictícia perquè, en realitat, és una imposició. En el cas de les criptomonedes, l'acceptació és voluntària i això és el que, penso jo, que és el que les fa tant interessants.

Miniguia d'iniciació a la Ğ1

Mercats i criptomercats

No veig gaire diferència entre l'objectiu dels mercats financers tradicionals i el dels criptomercats. A tots dos s'especula, a tots dos la gent hi participa per guanyar diners dels seus diners. De fet, hi ha inversors tradicionals que s'estan sumant al carro de la criptoEspeculació, i segons diuen, alguns fan jugades mestres per manipular el criptomercat.

Una gran diferència és que els mercats financers estan regulats i els criptomercats no, amb el que és una criptoJungla. Però sembla que la cosa hauria de canviar perquè, degut a estafes diverses, hi ha molta gent que hi està perdent els estalvis i, fins i tot, la casa o la vida. A més, preocupa la gran participació de menors d'edat, tots amb el casino a la butxaca. I, és clar, la cosa mou tants quartos que ja s'estan plantejant algunes regulacions. Hi ha qui ho celebra i hi ha qui ho rebutja totalment.

Una altra gran diferència és que els criptomercats són més transparents: són públics i permeten seguir el rastre dels diners. Els comptes no són anòmims però sí pseudònims i es poden crear tantes carteres com es vulguin, així que hi ha gent que està especialitzada en analitzar el moviment dels criptoquartos: "blockchain forensics", li diuen. Suposo que algun dia ja sortirà la sèrie. El nom, realment té molt ganxo :)

Criptomonedes i criptomercats

No totes les criptomonedes cotitzen a la criptoBorsa. Per llançar una criptomoneda al criptomercat, primer s'ha de proposar una ICO (Inicial Coin Offering) i altres formalitats. Però hi ha criptomonedes com la Juna que no hi cotitzen.

Qui voldria comprar una cosa que es dóna gratuïtament?, es pregunten algunes. Jo no ho trobo un argument: la gent fa coses pitjors. I de fet, jo he vist anuncis a gchange on es venien junes per euros. A més, seria perfectament factible que algú proposés una ICO per la Juna, especialment si es fes servir tant que ja no passés desapercebuda. Espero que no passi però no ho descarto en absolut.

La problemàtica és que no sé pas com es referenciaria el preu perquè la Juna no té vinculació a la FIAT o moneda deute. I a més, segons la regió, els preus canvien. A França, per exemple, les coses són més cares perquè circula més moneda.

La gran criptoPiràmide a Internet

És impressionant la quantitat d'estafes que hi ha al món de les criptomonedes. Però les estafes ja existien abans, només canvia la forma. Em sembla molt curiós que algú canvïi diners com euros per trossos de paper o de codi. I és clar, el sistema imperant dels mercats és que qui ja té diners, més diners pot fer. El resultat és que els que arriben primer o els que tenen més capital són qui més hi guanyen.

I ho trobo injust, i per això crec que posar una criptomoneda en un criptomercat és començar una piràmide de Pozi: la dinàmica és que més gent canvïi els seus diners per aquell invent i així fer que tingui més valor i pugi el preu. Mentre hi hagi qui hi posi diners, tot anirà bé. I es creen unes dinàmiques de FOMO (Fear Of Missing Out, o por de quedar-se enrere) que no m'agraden gens.

Total, que arribo a la conclusió que no vull participar en criptoactius susceptibles de pozificació: i una línia vermella és que s'hagi de pagar amb FIAT per aconseguir una criptomoneda. La Juna no s'ha de comprar ni hi ha la voluntat de generar junes de les junes.

La CeFi, la DeFi, el DeSo i la SoFi

Per CeFi s'entén Finances Centralitzades, que serien els bancs per exemple. Ells tenen els teus diners i si fugen amb ells, doncs et fots. La DeFi són les Finances Descentralitzades, que seria no dependre d'entitats bancàries per gestionar els teus diners. Una cosa curiosa són projectes com Celsius, que es diuen DeFi però són CeFi. Si la gent del projecte és capaç de controlar els teus diners doncs molt descentralitzat no és.

Un protocol que vol petar-ho tot a nivell de mitjans socials és DeSo (de Descentralització Social), una cadena de blocs que focalitza en la monetització de les interaccions humanes. La SoFi són les Finances via mitjans socials, és a dir, que per publicar i que et facin "m'agrades", guanyis diners. Aparentment, podria semblar bona idea pagar les creadores de contingut per les seves contribucions però tenint en compte que rere aquests projectes hi ha capital de risc, doncs molta confiança a mi no em generen.

Fa poc va sortir un projecte que proposava FediverseFi (finances fediversals), és a dir, guanyar diners a mitjans socials federats. La instància que ho promociona ha estat bloquejada per moltes fedizens perquè van aterrar molestant: seguint indiscriminadament a la gent, posant-se en converses per fer publicitat no sol·licitada, comportant-se com a bots, usurpant identitats. En fi, no comencen molt bé les finances fediversals impulsades pels criptobros.

Les CBDC i la banca privada

Central Bank Digital Currency o moneda digital de banc central. Els governs no volen perdre passada i alguns ja fa dies que treballen per tenir una moneda, amb blockchain o sense. Es diu que el Yuan digital, per exemple, no va muntat a sobre de cap cadena de blocs.

L'euro digital no sé si portarà cadena de blocs o no, però allà el tenen, modelant-l'ho. Si fins i tot als Estats Units estan mirant-se com crear el dòlar digital. Ara, és al Carib on porten la davantera en CBDC. Al ser paradisos fiscals i m'imagino que amb corrupteles com a tot arreu o més, deu ser més fàcil moure aquest tipus de projectes.

O sigui, que si un estat emet una moneda directament, els bancs privats ja no tenen massa sentit. Però els bancs tradicionals porten molt rodatge a les espatlles i fa anys que s'adapten perquè a més digitalització menys personal i, per tant, més beneficis i inversions en recerca. No desapareixeran tant fàcilment...

Altres Modernitats

Per si no hi havia prou rebombori amb les criptomonedes tradicionals, ara tenim les StableCoins (o monedes estables) que resulten ser inestables i arrasen amb els estalvis de molta gent; els NFT (Non Fungible Tokens), la gran paradoxa dels ítems que pretenen crear escassetat en un abundant ecosistema digital; la Web3, que és posar blockchains a les webs perquè tot sigui monetitzable; la Web5 que és la idea d'en Jack Dorsey per enxufar Bitcoin a Twitter ;) i el Metavers, que és la manera que té en Mark de distreure al personal de les trastades de Facebook i Instagram mentre promou un mercat inmobiliari digital.

Pel que he llegit, ja s'està patentant el Metavers. I en venen parcel·les perquè les marques hi muntin les seves botigues. Segons comenten les males llengües, en aquesta nova Internet privativa, els pobres viurem al Metavers i els rics, la vida física. Si ja era tot prou distòpic, només ens faltaven unes ulleretes per perdre el món encara més de vista.

Jo no sé quin futur ens espera però el present ja és prou aterrador.