Claude Piron i l'afàsia sociogènica
Hi ha un autor que em fascina. Quina llàstima que ja no el puc convidar a un dinar de llarga sobretaula... Però almenys ens queda la seva obra.
Esperantistades de Claude Piron
Claude Piron (1931-2008) 1 va ser un esperantista suís, lingüista, psicòleg, escriptor i traductor de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) i de l'Organització Mundial de la Salut (OMS).
D'entre tota la seva obra, destacaré algunes peces que em semblen fascinants. Per exemple, al 1988 escriu Psikologiaj reagoj al Esperanto 2 (Reaccions psicològiques a l'Esperanto), que també està disponible en francès i anglès 3.
Al 1994 es jubila i escriu l'assaig Le Défi de Langues 4 (El repte de les llengües), una mena de psicoanàlisi de la comunicació internacional. Al 2007, sota el títol Les langues: un défi (Les llengües: un repte), es presenten deu vídeos de deu minuts on Piron explica per què creu que l'esperanto és ideal com a llengua internacional.
També del 2007, hi ha un vídeo en anglès adreçat a angloparlants que es titula The language challenge by Claude Piron. Facing up to reality. En menys de deu minuts explica la seva experiència en termes de comunicació intercultural. I és realment un goig escoltar-lo.
Curar l'afàsia sociogènica
Piron pensava que el repte de la diversitat lingüística és un problema de salut pública. I hi estic molt d'acord. Em recorda a la Fedi i tot el sarau digital, que també trobo jo que és un problema de salut pública reversible que estalvia molts diners públics.
Comenta Piron que, si bé el nostre cervell està programat per al llenguatge i és la nostra eina per a la intercomprensió, sovint, no ho sembla. Més aviat sembla que ens hagi agafat una embòlia i sofrim d'un tipus d'afàsia que ell anomena sociogènica. L'afàsia és la pèrdua de capacitats lingüístiques i es pot produir per causes físiques, com el trencament d'algun vas del cervell. Però també per coses traumàtiques podríem sofrir d'afàsia. La recuperació és difícil i, sovint, parcial.
Els símptomes d'una afàsia són parlar menys o més lentament, rumiar per buscar mots que no trobem, articular o pronunciar malament, gesticular per substituir la manca de mots, que se'ns hagi de repetir vàries vegades una frase perquè no la comprenem.
La sociogènia fa referència al desenvolupament d'un fenomen que es produeix socialment. La pobresa o el crim serien fenòmens sociogènics. I tal com es fa es desfà. Total, que Piron proposa curar l'afàsia sociogènica que suposa la comunicació intercultural amb molta voluntat política i una mica del nostre temps, exactament deu minuts al dia durant tres mesos.
A political will to promoted would cure humankind of the aphasia from which most of us suffer when we have to interact with foreigners.
(La voluntat política de promoure'l curaria a la humanitat de l'afàsia que molts sofrim quan hem d'interactuar amb estrangers).
Ten minutes, that's less that what you need to do a crossword puzzle or a sudoku, would start a snowball process, which after a while would completely change the language panorama of our planet.
(Deu minuts, que és menys del que necessites per fer uns mots encreuats o un sudoku, iniciarien un efecte bola de neu que, al cap d'un temps, canviaria completament el panorama lingüístic del nostre planeta).
Ambdues cites són del vídeo The language challenge by Claude Piron. Facing up to reality.