El malson de Heidi
Documental de 53 minuts. Títol original: Heidis Alptraum. Dirigit per Anita Hugi al 2022. Visualitzat a arte.tv l'agost de 2025.
Introducció
L'obra de Heidi tracta de la història d'una nena òrfena que és confiada al seu avi, un ancià solitari que viu a les muntanyes dels Alps suïssos.
Amb 50 milions d'exemplars venuts a tot el món i innumerables adaptacions a petita i gran pantalla, Heidi s'ha convertit en l'aparador de Suïssa. Però, qui s'amaga rere aquest inoblidable personatge? Aquesta icona de la literatura infantil va néixer a finals del segle XIX de la ploma de Johanna Spyri (1827-1901) i en aquest documental es recorda la vida i obra de la desconeguda escriptora suïssa.
L'autora
Tenim poca informació de Johanna Spyri. D'ella es conserva la seva obra, la seva ploma, un tinter buit i algunes fotografies i cartes. En una d'elles, del 15 de maig de 1881, explica amb desconcert que hi ha una persona d'Hamburg que li insisteix perquè accedeixi a fer la seva biografia però ella se sorprèn d'aquest interès i declina l'oferta. I la persona persisteix perquè vol incloure-la al seu recull de biografies d'escriptores contemporànies i només falta la seva per concloure l'obra.
Se sap que el seu pare era cirurgià i psiquiatra, i que la seva mare, Meta Heusser, era poetessa de textos religiosos i va estar bastant absent. Al seu poble natal, Hirzel, la mare de Johanna és igual o més coneguda que la seva filla.
Nascuda com a Johanna Louise Heusser al 1827, corre pels prats de Hirzel amb els seus cinc germans i germanes. Quan es casa amb un clàssic burgès de l'època, adopta el cognom del seu marit, amb qui té un fill malaltís que morí als 29 anys. Poc després de perdre el fill, perd també el marit. Potser per això, a la seva obra, hi trobem personatges malalts, com l'amiga de Heidi, Clara.
Provinent d'un entorn rural, conservador i religiós, un cop casada i instal·lada a Zúric, no troba el seu lloc i no és feliç. La literatura, per Spyri, esdevindrà un refugi des d'on parlar també d'enfermetat i mort, de la pobresa que veia en els pacients del seu pare: cosidores i altres treballadores del tèxtil, obrers en general. Una cosa que es podria considerar exòtica per l'època és el fet d'encaixar en una obra infantil i de forma realista les desigualtats socials del moment.
En aquells temps, a Zúric, les dones podien estudiar però estava mal vist. Al 1885 la neboda de l'autora, Emilie Kempin-Spyri, començarà els estudis de dret i esdevindrà la primera advocada d'Europa. Deu anys més tard, es crearà la primera associació suïssa pel drets de les dones. Si bé a l'època una dona no tenia molta opció, Johanna Spyri va poder triar el retir, el silenci i l'escriptura com a refugi de cos i esperit.
L'obra
La novel·la d'Spyri va ser un èxit des de la seva aparició al 1880. L'obra original, escrita en alemany, portava per títol Heidis Lehr- und Wanderjahre (Anys d'aprenentatge i de rodar pel món de la Heidi), una picada d'ullet a Anys d'aprenentatge de Wilhem Meister, de Goethe. Al 1882 es publicà la traducció al francès, que va ser realitzada per la traductora i amiga d'Spyri Camille Vidart. La primera edició anglesa va sortir al 1884. I hi ha edicions en una cinquantena d'idiomes: indonesi, finès, àrab, mandarí, etc. En poc temps, l'obra va passar a formar part del cànon de literatura infantil.
Poc després de publicar l'obra, un altre editor alemany demana a Spyri una segona part que apareixeria al 1881 i que duria per títol Heidi kann brauchen, was es gelernt hat (Heidi pot posar en pràctica el que va aprendre). En aquesta nova obra, el pare de Heidi s'instal·la al poble i ella es fa gran i es normalitza. L'esperit lliure de la primera novel·la queda ofuscat.
A l'obra d'Spyri trobem personatges lliures i alegres sovint femenins, com Heidi, però també hi trobem la seva antítesi personificada en personatges (institutriu, tiet) que intenten domesticar aquests esperits lliures i bondadosos, i aporten tristesa, duresa i aspror a la història. Al relat topem amb la realitat de l'època, on els orfes no eren ben tractats i, fins i tot, eren venuts i posats a servir. En paraules d'Anita Hugi, directora del documental, es podria comparar al tràfic d'esclaus. En versions posteriors a 1950 es comença a donar més pes a la idealització rural que a parts més obscures relacionades amb el maltracte i l'explotació infantil.
La protagonista
La imatge que tenim de Heidi és la d'una nena amb els cabells curts, despentinada, riallera, d'ulls vius i cor dolç. Envoltada de natura, Heidi corre per les valls descalça, saltant i rient. Si bé es percep com una història positiva, el relat també mostra desigualtats i tristors de l'autora i la seva època. És un personatge amb qui tothom es pot identificar i en ell veiem el vincle amb el territori, la solidaritat, la honradesa, el respecte a la natura.
La Heidi d'Spyri reflecteix també les vivències de l'autora: el contacte amb la natura l'allibera, la fa feliç. En una ocasió escrigué a una amiga:
Estimada Betsy. Sento que sóc una veritable filla de la terra. Em nodreixo de la terra.
Però a l'entorn urbà se sent atrapada i trista. I per aixó, un cop a ciutat, quan Heidi puja al campanar de l'església no veu muntanyes ni prats verds sinó teulades de cases apinyades i la grisor de les xemeneies fumejant. A través del personatge, l'autora escapa d'una època on les dones no tenien dret al seu propi cos. Tota experiència sensorial, tot allò que fos físic, era vetat i demonitzat: el menjar, la sexualitat, tot moviment o dansa. Gràcies a Heidi, Johanna gaudeix de la natura fins que l'envaeix la tristor de la vida urbana.
Adaptacions
Les majestuoses muntanyes i valls dels Alps suïssos són l'escenari de la novel·la i les seves nombroses adaptacions. Avui dia, Heidi ha esdevingut una vitrina comercial i, a més d'innombrables productes, també hi ha un parc d'atraccions i nombrosos visitants de tot el món visiten aquestes i altres instal·lacions relacionades amb el personatge d'Spyri.
Seqüeles franceses
Si bé l'autora va escriure només dues novel·les sobre el personatge de Heidi, altres editors i autors van veure el potencial comercial de l'obra i en van crear obres derivades.
Charles Tritten, per exemple, torna a traduir l'obra, que ja havia estat perfectament traduïda per Vidart al francès. En aquesta nova traducció, treu i afegeix el que li sembla, i prepara l'edició per noves seqüeles. D'aquesta versió de Tritten hi ha sis volums i veiem Heidi com es fa gran i té una nova vida. Va a l'orfelinat, té fills, etc. Fins i tot, es fa una edició on, de cop i volta, Heidi és rossa, convertint-se en un clixé de noia bonica rossa suïssa que permeabilitzarà en futures publicitats i al cinema.
Un altre autor, de pseudònim Rea, crea al 1946 una adaptació titulada Heidi Grand'mère (Iaia Heidi), on el personatge esdevé àvia i el context de guerra fa que l'obra tingui un to patriòtic. Segons l'autor i crític literari Jean-Michel Wissmer, totes aquestes adaptacions són una heretgia que no hauria fet cap gràcia a l'autora: hi ha dos volums lícits d'Spyri i la resta és màrqueting.
Animació japonesa
Curiosament, va ser l'adaptació japonesa de 1974 la que va retornar el significat de l'obra original. Avui dia, la imatge de la Heidi japonesa és una icona reconeguda per tot el món. Isao Takahata, Hayao Miyazaki i Yôichi Kotabe van ser els artífexs d'aquesta adaptació. El director Isao Takahata va ser contactat per la productora Zuiyo Animation per crear una sèrie de 52 capítols. I el director va contactar Miyazaki i Kotabe per realitzar junts el projecte.
Després d'un inspirador viatge als Alps, van crear una de les versions més fidels de l'obra original. Segons testimoni de Kotabe, Miyazaki era l'encarregat dels decorats però no va fer cap esbós durant tot el viatge. Es dedicava observar detalls amb deteniment com la disposició de les bigues de fusta o la manera com estaven muntades les portes.
Kotabe explica que ell sí que va fer molts esbossos abans de trobar com representar el personatge de Heidi. Quan va anar a demanar consell a Takahata, aquest li va dir que, quan Heidi conegués el seu avi, el pla seria frontal, mostrant tota la cara i no el perfil. I així, es faria evident la fortalesa del caràcter del personatge. La conversa va acabar d'inspirar Kotabe i, de retruc, va buscar una expressió característica de cada personatge per crear un univers autèntic, amb personatges plens de profunditat.
El dibuixant també comenta com primer va fer un esbós on Heidi portava dues trenetes i, al parlar amb la conservadora de l'arxiu de Johanna Spyri, aquesta li va recordar que Heidi només tenia cinc anys i que difícilment es podria fer les trenes sola. A més, hi havia poques possibilitats que fos el seu avi qui li fes les trenes cada matí. I així, Kotabe va decidir tallar-li les trenes i deixar-li els cabells curtets i desmanegats.
També comenta Kotabe que la conservadora de l'arxiu els va regalar un llibre il·lustrat que va ser una gran inspiració. Contenia petites vinyetes plenes de detall i tot el que havien trobat als Alps es trobava en aquelles pàgines.
I d'aquí, la nostra imatge mental d'una Heidi animada japonesa d'origen literari alemany.
I vet aquí una matryoshka
M'acabo d'adonar que sóc una dona escrivint sobre el documental d'una directora que tracta sobre l'obra d'una escriptora que protagonitza una nena. A més, la primera traducció de l'obra, va ser realitzada també per una dona. Més rodó, impossible!
