Àgores en perspectiva

2025-01-31

En els darrers deu anys, m'he registrat en una desena d'àgores de participació. Examino les cinc públiques on més he aportat i que encara són dempeus.

Medologia

Buscant observar una participació qualitativa, he entrat a cada àgora i he mirat:

  • El nombre total de comptes creats fins al moment.
  • Si aquests comptes han entrat per llegir alguna publicació.

Per fer el càlcul del percentatge de participació, he fet una simple regla de tres. Exemple: si hi ha 100 comptes i 10 participen de forma més activa, la participació seria d'un 10%.

Les dades han estat recollides el 30 de gener de 2025.

Anàlisi

Per data de creació:

  • 2020, Anartist: 101 comptes, 20 dels quals han participat darrerament.
  • 2020, Fedicat: 51 comptes, 12 dels quals han participat darrerament.
  • 2021, Moneda Libre: 589 comptes, 15 dels quals han participat darrerament.
  • 2021, eXO: 38 comptes, 8 dels quals han participat darrerament.
  • 2023, Komun: 104 comptes, 20 del quals han participat darrerament.

Rànquing

Percentatge de participació:

  1. Fedicat 23,52%
  2. eXO 21,05%
  3. Anartist 19,80%
  4. Komun 19,23%
  5. Moneda Libre 2,54%

Conclusions

M'ha sorprès molt positivament que la més participativa hagi estat Fedicat. M'he quedat flipant amb la de la eXO: tenia la percepció que s'hi participava poc. Anartist no em sorprèn que tingui podi però, a cegues, l'hagués posat en primera posició. La de Komun és la més jove i, per tant, crec que tindria podi si a l'anàlisi es contemplés una variable temps. A més, s'estan debatent fluxos de la informació per millorar la comunicació, amb el que intueixo si torno fer aquest anàlisi d'aquí un any, tindria podi.

La que menys m'ha sorprès és la de la moneda lliure i crec que és perquè la missatgeria està tant ancorada al col·lectiu que l'àgora es concep més com un racó d'anuncis que no pas com a una eina d'organització documentable. El que també passa de vegades és que, enlloc de debats públics i organització privada, hi ha qui l'usa com a via d'escapament i hi trasllada problemàtiques sorgides a la missatgeria.

Però amb les altres àgores no passa: s'usen bastant saludablement de forma pública i privada en funció de l'activitat. En una anàlisi més profund es podria intentar mirar perquè unes àgores serveixen a unes persones i no a altres, o si realment és l'ús indiscriminat de la missatgeria la que, d'alguna manera, interfereix en la capacitat organitzativa de les personetes. O són els dispositius en sí mateixos per disseny?

També és curiós que, essent del mateix any, l'àgora de la eXO tingui només 38 comptes i un percentatge de participació del 21,05% i la de la moneda lliure en tingui 589 que participen al 2,54%. Menys és més :)

En fi, un intent més de conceptualitzar una participació més qualitativa...