Sobre la Carta Catalana per als drets i les responsabilitats digitals
Drets i responsabilitats digitals
Context
La llista de correu SenseG (Sense Gamafades) es va crear al Sobtec 2020 i usa Mailman gràcies a l'Enric. Aglutina professorat i activistes catalanes per una digitalització sobirana i emancipadora, especialment en temes d'Ensenyament públic. En ella compartim informació que trobem rellevant:
- Casos inspiradors de polítiques digitals
Apps de programari lliure del govern francès
- Activitats divulgatives
- Béns comuns digitals
Campanya diner públic, codi públic
Activitat
Aquest mes, algú comenta per la llista que la Generalitat ha organitzat unes converses sobre polítiques digitals. Aquesta és la informació rebuda:
Bon dia, us reenvio el programa de converses que ha organitzat la Direcció General de Societat Digital del Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori. En concret la 3a sessió sobre els drets digitals dels infants i joves està relacionada directament amb els nostres treballs.
Amb iniciatives com la Carta catalana per als drets i les responsabilitats digitals portem a l’entorn més proper el debat global sobre com seguir defensant els drets humans en l’era digital. S’hi recullen propostes que es poden i s’han d’abordar localment, però també es posen de manifest reptes que impliquen una governança global que el Govern de Catalunya vol contribuir a definir a partir de la Carta.
En aquest marc hem organitzat una sèrie de converses entre ponents de rellevància local i internacional al voltant de diversos àmbits de drets i responsabilitats digitals. Seran en directe, en línia i en anglès, amb espai per a la participació de les persones assistents.
Per assistir a les sessions cal inscripció prèvia. Ens agradaria molt que hi poguéssiu participar.
Sessions
- Sessió 1: Digital Rights and Artificial Intelligence
16 de novembre, de 9:00 a 10:00 Werner Stengg, expert del gabinet de Margrethe Vestager, vicepresidenta executiva de la Comissió Europea. Karma Peiró, periodista experta en IA i la seva ètica, dades obertes i transformació digital.
- Sessió 2: Free Access to Knowledge and Information as a Human Right
30 de novembre, de 16:00 a 17:00 Rebecca MacKinnon, vicepresidenta de Defensa Global a la Fundació Wikimedia. Vicent Partal, president de l'European Journalism Center.
- Sessió 3: Digital Rights of Children and Adolescents
16 de desembre, de 9:00 a 10:00 Eva Lievens, especialista en dret i tecnologia al Human Rights Center de la Universitat de Gant (Bèlgica). Liliana Arroyo, doctora en Sociologia i investigadora de l'Institut d’Innovació Social d'ESADE.
- Sessió 4: Digital Rights and the Future of Work
13 de gener, de 9:00 a 10:00 Stijn Broecke, expert economista a l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), on lidera la iniciativa d'aquesta organització sobre el Futur del Treball. Albert Cañigueral, director general de Dades Obertes, Transparència i Col·laboració a la Generalitat de Catalunya. Expert en plataformes digitals.
Observacions
Crec que aquest esdeveniment:
- Blanqueja l'explotació digital humana del model publicitari
- Atempta contra la ja delicada salut de la llengua catalana
- Inhibeix la innovació social digital glocal
- Malbarata diner públic en benefici d'entitats privades
Talent i èxit: models a seguir
Quan es reenviava el correu, s'apuntava especialment a la tercera sessió sobre els drets digitals d'infants i joves. I la persona preguntava:
Què opinem sobre tot això? Ens pot ser útil per a la nostra lluita?
Jo crec que no, i així ho he transmès per la llista. Primer de tot, totes dues ponents són acadèmiques:
Eva Lievens
Profesora adjunta a la Facultat de Dret i Criminologia de la universitat de Gant, a Bèlgica. Allà lidera un grup de recerca en Legislació i Tecnologia. És membre del Human Rights Centre (Centre pels Drets Humans), the Crime, Criminology & Criminal Policy Consortium i PIXLES (Privacy, Information Exchange, Law Enforcement & Surveillance).Liliana Arroyo
Investigadora associada de l'Institut d'Innovacio Social Esade. El seu principal camp de recerca és la innovació social i la transformació digital des d'una perspectiva d'impacte social. Gràcies al seu bagatge en metodologies qualitatives i quantitatives, ha participat en diversos projectes de desenvolupament sostenible, lideratge responsable i drets humans a l'era digital.
I de què serveix l'acadèmia, en realitat? Doncs per filtrar a les persones. Si no passes pel recorregut habitual (escola, institut, cicles, formatius o universitat) i obtens titulacions, la teva existència serà més problemàtica. Probablement no siguis empleable pel sistema imperant i t'hagis de buscar projectes on encaixis o inventar els teus propis projectes. Emprenedoria, n'hi diuen... Però tampoc és per a tothom encara que es financi amb diner públic:
L'aprenentage és important però, què es vol ensenyar des de l'administració? En quin marc mental ens situem? Perquè les nostres institucions veneren la interacció público-privada i, fins i tot, posen als Estats Units com a model a seguir.
Sembla que als Estats Units és habitual que els profes tinguin una cama a la universitat i una altra cama en una empresa privada. És per això que, com a exercicis de classe, a les universitats es proposa crear aplicacions addictives per a empreses com Facebook. L'objectiu és guanyar diners i, amb aquest tipus de digitalització, els "talents universitaris" instrumentalitzen el comportament humà i converteixen en matèria prima les dades de les persones. Aquest és el model a seguir?
Si l'èxit és tenir estudis per guanyar diners explotant altres éssers humans, no li trobo la gràcia ni a l'acadèmia ni a les empreses ni a les seves aliances público-privades que imposen una transformació digital esbiaixada, deshumanitzada. Més que crear i promocionar tecnologies de moda en un context feudo-digital, trobo més adient comprendre l'ecosistema digital des d'una òptica qualitativa. I que l'objectiu sigui fomentar eines i pràctiques que apropin les persones i generin altres economies, i no pas guanyar diners amb els clics de la gent.
Comunicació exclusiva i dependent
Cal destacar que hi ha gent que no té Internet o la seva connexió encara no és prou bona per gaudir d'un debat que es realitza exclusivament en línia. En aquest sentit, el públic objectiu no seria tota la ciutadania de Catalunya, el públic és només qui té Internet o prou bona connexió per escoltar les converses.
És decepcionant que la Generalitat gasti diner públic en converses. Afortunadament, hi ha iniciatives ciutadanes que passen a l'acció, com "Cap estudiant sense Internet", un projecte que vol fer més petita l'escletxa digital fent arribar connexió a Internet a estudiants.
eXO col·labora en la Campanya #CapEstudiantSenseInternet
Una cosa són les paraules i l'altra les accions. I les Institucions només parlen mentre les accions les duen a terme ciutadanes organitzades.
Pel que respecta a les eines digitals usades per a la difusió i execució de l'activitat, queda palès que la Generalitat no és sobirana en les seves eines de producció i comunicació, ans el contrari, fomenta una digitalització privativa i signa convenis amb empreses GAFAM (Google, Apple, Facebook, Amazon i Microsoft), fomentant amb diner públic l'ensinistrament del funcionariat i de la resta de la ciutadania.
Enlloc d'usar programari lliure en servidors autogestionats, la Generalitat usa i promociona tecnologies que depenen de multinacionals estrangeres: Telegram, Twitter, Facebook i WhatsApp (propietat de Facebook). Institucions com l'Ajuntament de Barcelona s'omplen la boca amb paraules com drets digitals i sobirania tecnològica però, com la resta de l'administració, segueixen depenent d'empreses GAFAM, com Microsoft o Google, d'eines que no són ni lliures ni interoperables. I enlloc de minimitzar-les, les promocionen usant-les i fent-les usar obligatòriament a la resta de la ciutadania. És evident que hi està havent una transformació digital, però serà poc empoderadora per a la ciutadania si les administracions de Catalunya no tenen infraestructures digitals pròpies i descentralitzades ni es fan formacions en l'ús qualitatiu de les eines.
I és per això que crec que la Generalitat, a través d'aquesta activitat, està blanquejant l'explotació digital humana i no va a l'arrel del problema. Quan, en realitat, és molt i molt fàcil: "Diner públic, Cultura Lliure". Un criteri zero seria que, quan es fa ús de diner públic, programes i continguts han de ser completament lliures, és a dir, Copyleft. Per tant, l'administració crea i fomenta el programari lliure per donar exemple. I fins que no sigui així, no podré confiar en que cap administració vulgui realment empoderar la seva ciutadania digitalment. Menys converses i més fets...
Públics i gestió de la glocalitat
Internet és global i, per tant, implica persones de molts racons del món, cadascuna amb la seva cultura pròpia. I en nom de la societat catalana, la Generalitat proposa unes converses en anglès... Comencem malament, com si no hi hagués ningú que, en català, pogués aportar a les converses sobre una "carta catalana" que diu portar "a l’entorn més proper el debat global sobre com seguir defensant els drets humans en l’era digital". Apropar a qui? Quin és exactament aquest "entorn proper"? Qui és el públic objectiu d'aquesta activitat?
Elegir l'anglès farà més difícil que la ciutadania catalana s'informi i adquireixi pensament crític en polítiques digitals. Excepte per l'elit acadèmica, és clar, que sol usar l'anglès com a llengua vehicular a les Internets. Però a Catalunya parlem català i és evident que si les converses fossin en català, les entendrien més catalanes i catalans. I així dedueixo que el públic objectiu d'aquesta activitat no és la societat catalana que aporta el diner públic que costa l'activitat, si no l'elit acadèmico-empresarial que s'enriqueix directa o indirectament amb els clics d'altri.
D'altra banda, i seguint amb les imposicions lingüístiques habituals, l'anglès és avui l'idioma comercial de moda, com ho va ser el llatí, el grec i tantes altres. I així, com es depèn de les modes tecnològiques de la indústria, també es depèn del seu llenguatge comercial imperant. Tenint en compte que, en una societat respectuosa amb la diversitat, cap cultura hauria de ser superior a cap altra, la intercomunicació ha de ser neutra. I, per tant, el llenguatge vehicular ha ser ser una llengua auxiliar, un enginy que és de tothom perquè no és de ningú; una idea que fa realitat la justícia lingüística i permet comunicar globalment i en igualtat de condicions.
Després de més de 130 anys d'experiència comunicativa intercultural, l'esperanto demostra ser, de moment, l'única eina eficaç per garantir una justícia lingüística global. Lernu esperanton!
Per gestionar aquesta diversitat cultural és necessari tenir en compte el procés comunicatiu en la seva integritat: context, emissor i receptor, canal, codi i missatge. En un context de capitalisme cognitiu, la llengua auxiliar és inexistent perquè la confusió de les persones permet la capitalització de les seves dades a través de tecnologies opaques. En un context de cultura lliure, les eines i les persones tenen protocols comunicatius, llenguatges per a les màquines i per a les persones que garanteixen una participació glocal qualitativa.
Però el fet és que l'activitat es fa en anglès a través d'eines privatives.
Conclusions
Fum, fum, fum... La Generalitat pretén que la ciutadania catalana escoltem com es parla en anglès sobre una cosa d'importància vital per al nostre futur. Sembla una broma...
Crec que, si realment hi hagués interès en fer participar la ciutadania catalana, es plantejaríen altres activitats (com sessions o cicles de divulgació als barris i pobles) i no pas aquest fals enginy conversacional.
Després d'aquesta pandèmia queda més que demostrat que les Institucions actuals no donen la talla: no responen al moment, van tard, quatre anys i una papereta és grotesc, la corrupció prospera i es legisla insuficientment sota pressió dels lobis. Que sigui legal no vol dir que sigui just i els lobis descafeinen tot el que poden. Les governances actuals són ineficients i es malbarata el diner públic en converses exclusives i idees pirotècniques que només beneficien una part ja privilegiada de la població catalana.
Millor organitzar-se glocalment: a nivell de pobles i barris, a escala humana però global al mateix temps. Les Internets són una altra capa existencial que no es desvincula del món físic, sino que el complementa. Entendre aquesta doble naturalesa humana actual ens permetrà ser més conscients de les nostres accions per construir un món millor. No és hora de conversar, és hora d'actuar! Ni un clic a les GAFAM!
Cultura lliure, societat lliure :)