Barcelona desActiva, segona part
Fa una setmana, pel dia internacional de les resistències digitals, vaig escriure:
Barcelona desActiva, deContruint en femení
Després de la contundència del placatge:
Al programa es fa servir un programari no respectuós i hauries de acceptar-lo per participar. Sentim no poder ajudar-te més
... doncs ja no m'esperava més.
Res non verba (Fets, no paraules)…
Doncs resulta que ahir em van tornar a escriure de Barcelona Activa:
T’escrivim des de l’equip que coordina aquest programa. Gràcies pel comentari, en prenem nota. Divulgar i fomentar ús d’eines lliures i respectuoses amb la protecció de dades, en coherència amb els valors de l’ESS és una línia que intentem promoure (de fet, fins fa poc teníem el programa La Comunificadora ara inactiu i aviat farem alguna sessió sobre eines de teletreball tecnoètiques) però desgraciadament a vegades ens veiem limitats/des pels canals que ja utilitza Barcelona Activa o altres restriccions. Tot i així, pel que respecta a documentació en sí del programa ho tindrem present. I t’enviem en adjunt o cos de mail el formulari perquè el pugis omplir Moltes gràcies
La meva resposta
Allà no hi havia cap adjunt ni res al cos del text… Tot i que començo a pensar que, tant l’Administració com l’ESS es mofen de mi, he respost amb tota la no-violència que he estat capaç de redactar. Em cito a mi mateixa:
No veig cap adjunt ni tampoc res al cos del correu… Igualment, suposo que, més enllà de la inscripció, per participar hauria de fer servir programari privatiu. I no vull, perquè usar programari lliure és el criteri més bàsic per començar a defensar drets digitals.
M’hagués agradat proposar un projecte integral de cultura lliure, en la línia d’Aprenentatges Tecnoètics, un projecte que justament Barcelona Activa va desestimar al 2019, i que havia de ser la continuació d’Equipaments Lliures: https://equipamentslliures.cat/ Però em feu triar entre drets i oportunitats…
Em dol llegir documents del vostre portal de transparència (com “el codi ètic” o “el Green Deal”) on es parla de drets i empoderament quan, en realitat i amb diner públic, s’obliga a usar programari privatiu. I només desitjo que us preneu seriosament el tema i que es comenci a treballar en aquest sentit per donar oportunitats a gent empobrida com jo, i no a multinacionals multimilionàries que, amb el vostre beneplàcit, impedeixen una transformació digital qualitativa. Mercès pel vostre temps.
En fi… Potser sí que, tot i que quedi en paper mullat, hauria d’adreçar una instància a l’Ajuntament… Almenys perquè quedi constància d’aquesta abismal i desesperant incoherència que lluny d’empoderar, ensinistra a la població…