Projecte amb Snap!: Un altre Sant Jordi...

2017-04-21

He pensat que estaria bé anar escrivint al blog les activitats que vaig fent a les escoles, així que explicaré què hem fet avui a un dels extraescolars. El grup en qüestió és heterogeni: els de sisè (una noia i tres nois), és el segon any que els tinc i ja en saben una miqueta més; els de cinquè (dues noies i tres nois), en saben menys perquè tot just aterren.

Alguns publiquen al seu compte de Scratch (que tenen perquè han demanat permís als pares). Sempre els animo a que ensenyin a casa el que fem a classe, però no sé si em fan cas… Aviam, al lio! ;)

Aprofitant que diumenge és Sant Jordi, hem creat un projecte amb aquesta temàtica. Així que hem fet triple feina: abans de crear el projecte, hem reflexionat sobre els processos creatius i el tractament del contingut digital: planificació, disseny, programació, compartició… I, a més de la part tècnica, hem parlat del contingut, de la història en si de Sant Jordi, el drac, la princesa i tota la pesca. Rols, gènere, etc. Molt complet, tot plegat. Ha estat una classe per recordar!

Projecte

De l’hora que dura la classe, els 5 primers minuts els hem dedicat a mirar el projecte que he programat expressament per la classe: “Un altre Sant Jordi”.

Projecte “Un altre Sant Jordi” a Snap!

1 de visualització i 4 de mostra dels blocs programats, vestits, etc. El projecte l’he fet en una hora i ha sigut tot un repte perquè jo sóc lenta, lenta, i fins que no ho veig clar ja s’ha fet fosc… A més, mentre anava creant, per primer cop a la meva història, he anat apuntant, esquemàticament, el que feia pas a pas.

Si us plau, clica primer a l’enllaç del projecte i fes-li una ullada… [Temps per veure el projecte. Ja estàs? No? Ok, un minut… Ja? Sí? Genial, seguim. SPOILER ALERT. A partir d’aquí assumeixo que ja has vist el projecte].

Idea

He dedicat 20 minuts a explicar com he tingut una idea i l’he dut a terme. La veritat és que no volia que l’explicació fos tant llarga però estaven molt atents i, a més, alimentaven l’explicació amb preguntes, així que ho he anat deixant fluir.

A l’explicació, els deia que primer de tot, he tingut una idea: crear un projecte per Sant Jordi amb Snap! Però què, exactament? Perquè hi ha moltes possibilitats: videojocs, historieta interactiva, animació… I m’he decidit per historieta interactiva. Si t’estàs preguntant quina diferència hi ha entre animació i història interactiva, et diré que, al meu parer, l’animació és totalment passiva i la persona que visualitza el projecte només “li dóna al play”. Però no fa res més que mirar com uns personatges es mouen o parlen o el que sigui que vulguem que facin. Que mola també però jo volia una mica d’interacció…

La historieta interactiva implica una mica més l’usuari que, a més de veure com parlen o es mouen els personatges, ha de fer alguna cosa més: clicar un personatge o, com és el cas, fer-lo moure amb les fletxes del teclat. I l’usuari té un paper actiu perquè, per poc que sigui, interactua amb el projecte.

Història

Estava claríssim que no anava a fer una princesa que hagués de ser rescatada; ni a un cavaller valent i fort que fa un ús violent de les armes; ni a un pobre drac, que segur que era vegetarià, com deien els alumnes d’en Frank Sabaté al “Teatre de Titelles Robot”. Comença així el gag (minut 03:55 del vídeo):

• Sant Jordi: “Drac, escolta’m bé que et vull dir una cosa molt important!“.
• Drac: “Què vols cavaller? Per què em despertes? Estava fent una petita migdiada de 32 hores“.
• Sant Jordi: “Vull lluitar amb tu per salvar el poble“.
• Drac: “Però que dius tu ara? Si jo sóc vegetarià!“.

Em pixo de riure cada cop que ho recordo, així que he començat per aquí i pensant que una idea no és realment nostra. Simplement, tenim tal batibull mental que no fem l’esforç de veure d’on surt tot allò que pensem o imaginem… I si ens aturem una estona, veure’m que allò que creem, no només s’inspira d’altres persones si no que, a més, són extrapolacions, materialitzacions de nosaltres mateixos, de les nostres idees, inquietuds, anhels, mancances…

Un cop tenia la història, he pogut assenyalar els protagonistes, és a dir, els sprites o elements o personatges del meu projecte.

Disseny

Com no tenia temps de dissenyar massa, he optat per buscar imatges que m’agradessin. Ja tenia un drac que havia utilitzat a un altre projecte, així que l’he reciclat. I després he descarregat el Cute FairyTale Set també a Freepik. Del set, he fet servir el cavaller (que he modificat: el verd pel vermell i blanc; el nas i els ulls, els cabells…) i l’unicorn, que s’ha quedat tal qual. Per donar crèdit a l’autor, he posat el link a l’obra a dins del projecte de Snap! Però em queda per polir el so màgic i el llibre.

I tot el que vaig explicant aquí és el que els he explicat als meus alumnes de Scratch: així que una alumna m’ha preguntat què era donar crèdit i aquí els he parlat del dret que tenim tots els creadors a que se’ns valori la feina feta. Si no és domini públic, el mínim és atribuir l’obra, donar crèdit al seu autor/a. No costa gens i trobo que és tan elegant com no fer faltes d’ortografia…

Com només necessitava alguns dels personatges del set, he tractat les imatges amb Inkscape, un bon programari lliure per crear dibuixos vectorials. Jo m’ho passo pipa amb el catxarret aquest :) Amb ell, he separat tots els personatges que venien a un sol arxiu (primer descarregues, després descomprimeixes i, finalment tractes la imatge amb Inkscape, important-la des d’un arxiu nou).

I, com deia, he modificat el cavaller i he fet dos vestits per aquest personatge. El drac té tres vestits (dos de drac -amb i sense foc-, i un d’unicorn). També hi he posat la fada però al final no l’he programat. Alguns dels meus nens l’han fet servir pel seu projecte i a la propera classe m’asseguraré que han posat un comentari amb el link a l’obra original.

El títol se m’ha ocorregut al final del procés de creació i l’he batejat: “Un altre Sant Jordi”. “Perquè està tot al revés!“, m’ha dit un alumne ;)

Programació

Un cop he tingut tots els dissenys en vector, els he inserit a Snap! Si bé hi ha algun problemilla intern a Snap! amb els vectors, -que segur que se soluciona aviat-, em resisteixo a posar .png o .jpg: no es veu prou bé i només els fico si no tinc més remei, com amb les tipografies per exemple.

Per inserir una imatge (o so) a Snap!, només has de minimitzar la pantalla i arrossegar la imatge des del teu ordinador a l’àrea de treball del projecte. Per més informació de l’entorn, visita el tutorial de Snap!, que és com un de Scratch però amb alguns blocs més ;)

La programació és senzilla i es pot fer abans del disseny, simplement hem de ser més abstractes i posar qualsevol cosa que representi un personatge en qüestió: després de la programació podem afegir el disseny que toca a cadascun. Ho dic perquè en aquest cas no perquè anava a contra-rellotge però, normalment, ara dissenyo ara programo i vaig fent en funció del que em ve més de gust. En aquest cas, he tractat imatges primer i he programat després.

Al tractar-se d’un petit projecte interactiu, no ha requerit massa cosa: una mica de control, moviment i aparença; i un xic de sensors, so i llapis. Molts missatges, això sí.

Compartir

A diferència de Scratch, Snap! encara no té comunitat (però vaig veure en viu i en directe una primera galeria i em va caure molt la baba). Per compartir projectes, en el meu cas, faig servir xarxes socials, on poso el link directament al projecte; o bé faig servir el meu bloc, que per això el tinc, per compartir cosetes.

Compartir projectes a Snap! és fàcil: només hem de posar-li nom i desar-lo; i després, compartir-lo. Al fer-ho, es genera una URL que fa que els altres puguin accedir a una còpia modificable del teu projecte. Ara bé, com em preguntava un altre alumne: no, al igual que Scratch, a Snap! pots modificar una còpia del projecte d’algú altre però mai l’original. L’arxiu original només el té l’autor/a de l’obra, una obra que, en aquest cas concret, es projecta en forma de contingut digital.

Continguts

Més que del digital, -que ja n’hem parlat prou-, parlem del contingut ideològic, iconogràfic, dels rols o papers dels personatges de la història. Tenim un home que és el fort (protagonista), un drac ferotge (antagonista) i una dona dèbil (recompensa). Sincerament, reconec i em fascina el viatge de l’heroi: gràcies, Campbell. Però els temps canvien i les dones, per fi, prenen protagonisme fins i tot a Hollywood, com remarcava un alumne amb el tema Star Wars. Equitat, per favor, que no costa tant…

Després de parlar una estona, -en total, hem invertit 30 minuts-, els he posat el repte de crear una petita historieta, reciclant o no, els ninots que jo havia fet servir. Alguns han exportat la imatge a l’ordinador, i després l’han importat a Snap! A vegades es fan una mica d’embolic amb això; normal, d’altra banda. El que era més important no eren ni el personatge ni el fons: era la història. Què volíem explicar? Ens agrada la tradicional o la volem canviar? Com? Què passa a la nostra història?

Resultats

I ha estat divertit perquè el procés creatiu dels meus alumnes ha estat realment divers: un, que té certs problemes d’atenció però és un crack, m’ha demanat si podia començar amb la història tot just després de veure la meva, així que ha passat olímpicament de la meva explicació i del debat que estàvem tenint sobre contingut. I clar, ha tingut tota l’hora i ha creat una història amb diferents escenes narrant el conte tradicional a la seva manera. Li ha quedat genial!

Dos alumnes s’han quedat completament bloquejades i no sabien quina història programar… Els he dit que parlessin entre elles dels personatges: què fan? com són? adjectivant i compartint fem una pluja d’idees! Efectivament, en res, una em crida que ja ho té però no sap fer un foc: li ensenyo a fer anar els vectors a Scratch i fa uns focs xulíssims! Resulta que la ciutat es crema. En Sant Jordi veu un drac i el vol atacar però el drac no és dolent, en realitat, no tira foc si no aigua i està intentant ajudar. El drac-bomber! M’encanta!

La que no tenia massa idea de què fer, l’he ajudar a fer efectes als personatges. Cada cop que en cliquem algun, fa un efecte diferent. Si es pot, millor que cadascú vagi al seu ritme. Una altra alumna s’ha passat dissenyant tota l’estona: és molt perfeccionista i li apassiona dibuixar hàmsters: n’ha fet un de molt xulo amb espasa i escut! Ara, programar, zero… Un no es trobava massa bé però és dels que en sap més, així que ha estat ajudant als que no sabien tant i jo he notat que se sentia molt útil: aquest va per profe! ;) I els altres han anat fent, alguns en parelles.

Conclusions

Fer el que a un li agrada és un gust! I a mi, m’agrada aprendre, crear i compartir cosetes. I és un luxe tenir classes com les d’avui, on la tecnologia és un mitjà d’expressió que permet un aprenentatge transversal. A més de fer cerques per Internet per buscar les imatges, hem de tractar-les amb software especialitzat (i lliure!) per després inserir-les als nostres projectes, que programem amb un llenguatge de programació visual.

Hem d’importar i exportar projectes; i hem entès que és millor nombrar bé els objectes/sprites. Jo no he tingut temps i després no sabíem a quin corresponia l’sprite2 o 3. Si es diu drac o fada es troba més ràpid un cop el desem… A més de la part tècnica, hem experimentat black-outs creatius que hem solucionat tot compartint, parlant, adjectivant, recordant altres històries per inspirar-nos… I abans, hem reflexionat sobre les històries que ens expliquen, sobre quin paper tenen els homes o les dones en aquestes històries, i en si ens sentim a gust o no amb elles. I, amb tot, hem treballat valors, rols, etc…

El meu missatge ha estat que, per mi, la vida és diversitat i, amb respecte, cadascú hauria de ser lliure de ser un/a mateix/a. En fi, que així, amb un encanteri, he volgut celebrar aquest Sant Jordi: amb un drac que, en realitat, és un unicorn; amb un cavaller que, en veritat, és una princesa que llegeix molt, com en Quijote; amb una fada que hi és però no es veu; i amb uns alumnes que valen més que qualsevol castell de conte de fades.

Bon Sant Jordi!