Les postals dels nadons

2014-06-23

Babies (2010) Thomas Balmès. Pràctiques per a la Revista DeCine.

Babies és un pseudo-documental basat en un seguit de postals costumistes que ens narren la vida d’uns nadons des del ventre matern fins a l’any d’edat. Els nens mostrats al documental pertanyen a àrees geogràfiques ben allunyades entre sí: Namíbia, Mongòlia, Japó i Estats Units.

La cinta pretén certa mirada innocent del desenvolupament infantil i un apropament a la cultura de les diferents societats proposades, acostant-se, desigualment en cadascun dels casos, a temes com: l’embaràs, el part, els primers aliments, els jocs i, resumint, en el descobriment i la interacció de l’infant amb el món per finalitzar amb les seves primeres passes. La pel·lícula es un compendi d’imatges dels nens sense intervenció de cap narrador ni diàleg i el muntatge alterna les quatre històries. La presència dels pares i familiars és desigual en les diferents històries i, en general, poc intrusiva.

A part de les boniques imatges de saludables infants del món, no sé fins a quin punt els nens retratats són representatius dels seus llocs d’origen. La tribu dels Himba, del nord de Namíbia, representen un ínfim tant per cent dels dos milions de namibis i la nena americana creix entre cançons d’amor a la mare natura que, pares « neohippies » americans, canten en comunitat picant de mans. La gràcia de la seqüència radica en que la pobra criatura es dirigeix vers la porta de la sala i intenta obrir-la desesperadament sense èxit.

Per desgràcia, la pel·lícula no aporta res més que boniques imatges i alguna gracieta que altra dels nens. La sensació que transmet la cinta és la d’estar visionant un documental de cadells del món, amb l’única diferència que els cadells humans triguen un any a caminar.

Com a curiositat, la cinta està portant maldecaps a Balmès, ja que a Califòrnia hi ha una llei que regula la filmació dels infants, que han de tenir com a mínim quinze dies de vida i una autorització del metge; que no poden ser filmats més de vint minuts al dia i que han de tenir a la seva disposició una infermera i un professor. Resumint, si us agraden les fotos de nadons guapos i feliços, aquesta és la vostra pel·lícula.