Rimeics desestimats: La guerra de los mundos
RIMEICS: Cicle de cinema de Ciència-Ficció
Rimeics desestimats
La guerra de los mundos (1953)
Títol original The War of the Worlds
Dirigida per Byron Haskin.
Al 1898 H.G. Wells publica The War of the Worlds, primera descripció coneguda d’una invasió al·lienígena a la Terra i al·legoria de l’Imperialisme regnat a l’època victoriana.
Una espècie de meteorit impacta a Londres i sorgeixen del terra una sort de trípodes metàl·lics autònoms de trenta metres que desintegren la gent amb rajos calòrics. El caos és general, la gent fuig i l’exèrcit intenta combatre´ls.
H.G.Wells fou un personatge dedicat a la lluita contra les desigualtats i la pobresa a través de l’educació i el seu compromís en el futur de la humanitat. L’Anglaterra victoriana de la seva època, avançava imparable en una carrera imperialista que fa arribar al clímax el sistema capitalista modern i les desigualtats que aquest comporta.
A partir de l’era moderna, cap al segle XV, amb la millora tècnica dels vaixells i de les armes de foc, l’expansió europea s’estén a ultramar, on es pretén conquerir territoris per tal d’engrossir les arques de l’Estat: l’exemple paradigmàtic és la descoberta d’Amèrica, on l’excusa principal, en aquest cas, és evangelitzar als pagans de les terres conquerides.
Al segle XVIII s’inicia a Anglaterra la Revolució Industrial, on conflueixen factors socioeconòmics i tecnològics. Amb la Revolució Industrial es creen fàbriques on s’empleen màquines que faciliten i augmenten la capacitat de producció. La gent es trasllada del camp a la ciutat, les ciutats creixen i s’imposa el model capitalista amb la conseqüent diferenciació entre patró i proletari. D’altra banda, amb l’augment de la producció es busquen altres mercats on poder comercialitzar els productes i els britànics es llancen a una expansió territorial d’ultramar que representa un acte de patriotisme beneficiós per Anglaterra. Els anglesos consideraven que també seria beneficiós per les poblacions conquerides ja que podrien ser cristianitzats, a més d’aprendre sobre els avenços tecnològics i sobre el correcte model de civilització.
L’època en què Wells escriu el llibre, al 1898, és el moment d’expansió més important d’Anglaterra, que configura un imperi sense precedents amb colònies a Àfrica, Australia, Índia i Canadà. Al 1859 Charles Darwin, naturalista anglès, publica L’orígen de les espècies, creant una gran polèmica al món científic; al 1865 les Lleis de Mendel inicien els estudis de genètica i es produeixen descobriments en medicina, antropologia, biologia i botànica, entre altres.
En un inici, els viatges dels exploradors es fan per motius religiosos o científics i les despeses corren a càrrec d’organitzacions privades. Cap al 1880, comencen a ser subvencionats pel govern anglès que veu una possibilitat de colonització dels territoris explorats. Els avenços químics i tecnològics com l’ús de la quinina contra la malària i la millora tècnica de les armes foc van ser dos dels condicionats que determinarien l’èxit de la colonització anglesa.
La pel·lícula ens parla d’una colonització per part d’uns extraterrestres que tenen una tecnologia més avançada i que pretenen conquerir la Terra. Si bé la primera adaptació cinematogràfica de la novel·la és del 1953, la versió de 2005, dirigida per Steven Spielberg i protagonitzada per Tom Cruise, és més fidel a la novel·la en el sentit que incorpora l’herba vermella, una planta al·lienígena que s’estén pertot i els trípodes metàl·lics autònoms, que a la primera versió són naus espacials. Alguns elements que no apareixen al llibre, han estat afegits a les adaptacions cinematogràfiques: a la primera versió, dins el context de la Guerra Freda dels anys 50, s’intenta eliminar els extraterrestres (a l’època alegoria del sistema comunista) explosionant una bomba atòmica i a la segona del 2005, un pare poc exemplar es reforma intentant salvar els seus fills de l’amenaça invasora que pretén destruir el model social establert i concretament, el sistema de vida americà.
Les influències d’aquesta obra són nombroses. La de major impacte va ser la retransmissió radiofònica de La guerra de los mundos per Orson Wells al 1938. En una època on la gent no tenia televisió i tothom escoltava la ràdio, l’adaptació de Wells retransmitida en forma de noticiari, va crear un pànic generalitzat als Estats Units, on aproximadament un milió de persones van creure que els marcians estaven envaïnt el seu país. Es va causar tal revol que la policia es va plantar a la ràdio i, fins i tot, va haver de sortir el president dels Estats Units per dir que allà no passava res, que tot era una broma.
Al 1949, una ràdio de Quito, Equador, fa una versió de la d’Orson Wells que provoca la ràbia de la gent de la capital equatoriana que, sentint-se enganyada, acaba incendiant l’edifici de l’emisora de ràdio. La novel·la ha tingut adaptacions teatrals, cinematogràfiques, televisives, radiofòniques i inclús la seva influència ha arribat al món del còmic i dels videojocs. Més enllà, La guerra de los mundos d’H.G.Wells va inspirar a Robert Hutchings Goddard, pioner de l’astronàutica, que demostrà a principis del segle XX la viabilitat dels viatges interplanetaris.
Wells volia crear una societat més justa a través d’un sistema polític que corregís els excesos tant del capitalisme com del comunisme. Va dedicar la seva vida a donar conferències i a escriure articles periodístics i inclús es va entrevistar amb el líder del comunisme rus, Stalin i el president dels Estats Units, Roosvelt. Tot i així, l’arribada de la Segona Guerra Mundial va tirar per terra totes les seves esperances conciliadores i les seves dues últimes obres, de 1939 i de 1945, estan tenyides del pessimisme que representava veure el seu somni frustat. Moria al 1946.