Cicle de Rimeics: introducció
RIMEICS: Cicle de cinema de Ciència-Ficció
Del 3 al 24 d’octubre de 2009.
Al món del cinema entenem per remake una nova versió d’una pel·lícula previament realitzada. Totes les pel·lícules que presentem en aquest cicle són la primera adaptació cinematogràfica d’idees provinents de la literatura de ciència ficció i totes tenen el seu equivalent remake contemporani.
Neix el cinema
En un inici, el cinema era un entreteniment de fira: Thomas Alba Edison ni tan sols en va registrar la patent al·legant que era un artilugi sense futur comercial. D’altra banda, cal subratllar que el responsable real de la primera invenció, el kinestoscopi, va ser un ajudant d’Edison, William K.L. Dickson que ja al 1889 va aconseguir una rudimentària imatge amb so. El mèrit dels germans francesos Auguste i Louis Lumière va ser justament la intuició que Edison no tenia respecte a un cinema de masses.
El 28 de desembre de 1895 els germans Lumière projecten públicament, per primera vegada, uns curtmetratges de tipus documental: l’arribada del tren a La Ciotat; la sortida dels treballadors d’una fàbrica; l’esmorçar d’un nadó i el considerat primer film còmic de la història del cinema: el regador regat.
Degut a l’avorriment dels espectadors per la poca innovació temàtica, els Lumière acabaran abandonant la producció cinematogràfica a favor de nous talents emergents com Georges Méliès, director teatral, actor i il·lusionista francès, considerat el pare de la ciència ficció cinematogràfica.
El cinema com a instrument de cultura i entreteniment
Tant per culturitzar a les classes populars com per atraure les benestants, van començar a proliferar a principis del segle XX els anomenats Films d’art, adaptacions cinematogràfiques de peces de teatre on actuaven actors teatrals famosos. Acte seguit, es durien a terme també adaptacions de tot tipus de novel·les i finalment, a partir dels anys cincuanta, amb la millora qualitativa que aporten el so i el color, es recuperen pel·lícules anteriors, originant els primers remakes de la història del cinema.
Un dels primers remakes cinematogràfics va ser la pel·lícula The ten commandments (Els deu manaments) del director Cecil B. DeMille, gran aficionat a les superproduccions de tema bíblic. L’any 1923 en va realitzar la primera adaptació i al 1956 en va fer el remake amb Charlon Heston que va guanyar l’Òscar als millors efectes especials.
So, color, remakes i star system
Fins als anys trenta el cinema era mut i en blanc i negre. L’aparició del so al 1927 amb la pel·lícula The jazz singer (El cantor de jazz) i del color al 1935 amb Becky Sharp (La feria de la vanidad), va incentivar a refer pel·lícules ja existents per millorar-les tècnicament. Actualment, i des de fa uns anys, amb la millora dels efectes especials, els remakes estan a l’ordre del dia. Moltes de les pel·lícules que es projecten a les pantalles dels nostres cinemes són remakes, sobretot de cinema fantàstic i de ciència ficció. Sembla ser que l’ús d’una idea que ja ha estat testada dóna seguretat a les productores de Hollywood que també es recolzen en un star-system en ple auge.
Les últimes notícies sobre remakes que s’estrenaran en breu a les nostres cartelleres apunten a títols com: The thing (El enigma de otro mundo o La cosa), adaptada en dues ocasions (1951 i 1982); Robocop, Poltergeist, The Rocky Horror Picture Show(El Show de terror de Rocky) i The invisible man (L’home invisible), adaptada ja en innumerables ocasions.
Star system (de l’anglès, sistema d’estrelles); el fet de contractar actors coneguts de Hollywood per garantir l’èxit de la pel·lícula.