Sobre la poma de la discòrdia

2014-03-26

Per tots és conegut que el fruit de l’arbre prohibit era la poma… O no?

La Bíblia

Poma amunt, poma avall… Diu el Gènesis (Gen. 2:17):

16 Llavors Jahvè Déu va donar a l’home aquest manament: «Pots menjar de tots els arbres del jardí, 17 però de l’arbre del coneixement del bé i del mal, no en mengis; si un dia en menges, no t’escaparàs pas de la mort»7.

I segueix una mica més avall (Gen. 3:3):

1 La serp era el més astut de tots els animals salvatges que Jahvè Déu havia fet14. Digué a la dona: «¿Així Déu ha dit que no mengeu de cap dels arbres del jardí?»

2 La dona li respongué: «Podem menjar fruits de tot, els arbres del jardí, 3 però del fruit de l’arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit que no en mengem ni el toquem, perquè moriríem». 4 La serp replicà a la dona: “I ca! No morireu pas”.

Doncs bé, a La Bíblia hi ha fruit, hi ha arbre però… i la poma? Doncs no n’hi ha cap. I què ha passat?

Fins al Renaixement es representava ben diferentment a Adam i Eva en el seu Jardí. Veiem, per exemple, un recull d’art romànic on, enlloc de pomes, hi surten figueres o parres, però no pomeres. Al capitell del Museu Cluny (d’artista català i tallat en pedra el segle XII) el fruit prohibit seria el raïm. Altres il·lustracions mostren un arbre sense fruit definit, simplement rodó. I altres, el fruit prohibit és l’amanita muscaria, un bolet conegut en moltes cultures i usat, ancestralment, per a rituals sagrats.

adanes evas romanico

La poma, la manzana i la literatura eròtica

Del plural “pomum” en llatí, que vol dir fruit amb os i llavors. A més, “Pomus” era la paraula usada per a definir un fruit en general. Tant un com l’altre també volen dir “arbre de fruites”. En francés, a la poma, se’n diu “pomme”, com també usen les “pommes de terre”, les patates. Però, en castellà, en diem “manzana”, que té dos orígens:

  1. De Almatý, antiga capital de Kazajistán, que és la forma adjectivada del sustantiu “Manzana” segons la wiki. Certament, l’origen de les pomes se situa en aquests paratges…

  2. De Caius Mattius, agrònom i botànic romà (a més d’amic de Juli Cèsar) que va crear una varietat de “malus”, que tècnicament és un gènere d’arbres i arbustos, com la pera, el codony, les peres i nespres. La varitat, que es va fer molt popular, va ser denominada “malus mattianus” o “mala mattiana”. En castellà antic se’n deia “matsiana” o “maçana” o “mazana”, en gallec “mazá” i en portuguès “maça”.

Remarcar que, en llatí hi havia certs tons que feien de matís entre paraules, com el xinès. Hi havia per exemple “malus” (pomer) i “malûs” (dolent). Aquests tons van acabar desapareixent i, durant l’escissió de les llengües vernacles del llatí, si bé el català i el francès es van quedar amb el nom pel fruit rodó, “pomus” (i d’aquí també “Pomona”), en castellà es va fer una adaptació del nom del botànic romà i del seu derivat “mazana”, sembla ser. O d’alguna manera sabien sobre Almatý, també… Els italians, però, en van adaptar “melo” per distingir el “malo”.

Tot i que l’Edat Mitjana i la seva religiositat imperant no feien proliferar la literatura eròtica, a Itàlia i França, durant el segle XV, va cobrar certa importància. Al 1353, per exemple, Boccaccio escriu el seu Decameró i hi haurà altres obres de literatura eròtica durant aquest segle. A Espanya, durant el segle XIV l’Arcipreste de Hita va gestar El libro del buen amor i, al segle XVI, dos religiosos, San Juan de la Cruz i Fray Luis de León van popularitzar El cantar de los cantares de Salomón, un text bíblic conegut i polèmic per la seva alta càrrega eròtica. Resulta que el dichós pomer hi surt més d’un cop. Per exemple, al capítol II, trobem:

Com un pomer entre els arbres del bosc,
és el meu estimat entre els joves.
Glatia per seure a la seva ombra,
i el seu fruit m’és dolç al paladar.
Retorneu-me amb panses,
conforteu-me amb pomes,
que estic malalta d’amor!

És més que probable que la influència d’aquesta literatura eròtica influís en les representacions pictòriques que es van fer a partir del segle XVI.

adanes evas renacimiento

Recuperant els clàssics grecollatins

Durant el Renaixement, tan capficats com estaven amb els clàssics, probablement van acabar mesclant tradicions. Durero va viatjar en dues ocasions a Venècia. Quan va tornar del seu segon viatge, al 1507, va pintar la seva versió d’Adam i Eva, que és la primera, que jo hagi trobat, on hi surti una poma. Que ho és, oi?

Altres artistes, durant el mateix segle, com Cranach (1528) i Tiziano (1560), també representaran la poma als seus quadres, però, curiosament no ho farà Miquel Àngel (1512) a la Capella Sixtina.

Per aquelles èpoques es van recuperar, doncs, els clàssics, les seves obres i relats, la seva mitologia. Un dels temes més famosos és el de la Guerra de Troia: les aventures d’Odisseu, les d’Enees… i l’origen de tot plegat: la famosa historieta de la poma de la discòrdia. A partir del Renaixement, hi haurà un àuge de representacions mitològiques, entre elles, una ben famosa és El Judici de Paris, de Rubens, 1639, per exemple.

Culebrot mitològic

Tots els déus van ser convidats a la boda de Tetis i Peleu (pares d’Aquil·les, el famós guerrer troià) menys Eris, la deessa de la discòrdia, que es va emprenyar tant que es va plantar al “bodorrio” i, amb despreci, va llançar sobre la taula del convit, una poma d’or del Jardí de les Hespèrides amb la inscripció: “Kallisti” (per a la més bella).

Hera, Afrodita i Atenea van entrar en conflicte i Zeus va determinar que fos el mortal Paris el que decidís qui era, de les tres, la més bella. En un intent de xantatge emocional, Hera li va oferir a Paris poder; Atenea, saviesa; i Afrodita, la més bella de les mortals.

Paris va triar Afrodita i va elegir a Helena i la deessa va fer que la mortal troiana s’enamorés de Paris, que es va endur a Helena de Troia. I d’aquí el merder de la Guerra de Troia que va durar 10 anys.

I així, en una mena de remix, fou com els artistes, a partir del Renaixement van començar a representar la poma com si del fruit prohibit es tractés.

Mini repte Barrabum!

He creat un petit audiovisual amb moltes pomes :)

Apple game