Història cultural de l’audiovisual 2
Història cultural de l’audiovisual. Víctor Amela
Primers mitjans de comunicació
Escriptura, alfabet, impremta, internet
Representació del món i recreació : Història de la C, codis i mitjans
Evolució humana en relació als mitjans d’info i C societat masses
Els mitjans que van fer de mitjancers
Parla i escriptura
Fabricació objectes lítics-cops-seqüència-so-
transmissió oral at memoria que es relega en l’ús tecnologies
Seqüències Natura: cicles lluna, gestació, estacions
Escriptura=conjunt organitzat de signes i símbols que permeten plasmar el que es pensa o sent o sap i a un altre d’entendre-ho
Primer mitjà globalitzador d’idees
Neix la història
Suports: argila, pedra, papir, cordill, cera, cuir, rotlles
Egipte-papir-jeroglífica
Mesopotàmia-argila-cuneïforme
Alfabet: 1500ac Fenicis. 22 caràcters: hebreu, àrab, grec i llatí
Democratització de l’escriptura
Llegir lleis, participar en política
Rememorització i, en conseqüència, creació
Pergamí i paper (còdex)
Tecnologia i cultura
Suports i difusió limitada fins impremta i paper
Missatgers i copistes
Monestirs-burgesia
Pregoners-llegir a través de l’oïda
Lectura com a acte físic d’efecte tònic espiritual
L'imprès
Impremta 1450
Guttenberg-impremta: impressió en sèrie
Del llibre joia al llibre útil (del medieval a la modernitat)
Lectura individual, en silenci
Reforma protestant
Textos en llengua vernacle: tradició cultura singular (nacionalismes)
Enciclopèdia XVIII: difon racionalisme, il·lustració
Premsa. Tirades nombroses. Massiu. Més lectors. Eina de propaganda
Desplaça el pulpit. Intimitat lectura
Connecta individus intel·lectualment no físicament
Baròmetre social
Dibuixos impresos i còmics
Tradició medieval llibres il·lustrats, baix relleus egipcis, còdex precolombins
Sàtira política; premsa groga, cinema, fotoperiodismo
Cartells i fotografies
Jules Chénet XIX. Carles Fontserè
Art en la impressió comercial i industrial
Foto com a comunicadora d’emocions i idees
Influència de l’art pictòric
Retrat realista de la natura
La pintura
Coves i tombes
Representar l’entorn: símbols, pintures, escrits
Pintura en moviment: seglar 8 potes
Frescos egipcis, vil·les romanes
Educació visual
Rostres de Déu
Conèixer a través de la representació. Proximitat
Divinitats antropomòrfiques i animals a Egipte
Noves deitats: star system, TV. Encarnació valors
Pintura “reality show”
Vida quotidiana, relacions sexuals
Cristianisme: art sacre, rostres nobles
Renaixement: gent del poble; nous pigments: més llum
Instants de vida capturats : Las Meninas
Intenció costumbrista: Millet
La foto i el cinema fan de la pintura un mitjà d’expressió experimental ja que es pot alliberar del realisme en la seva representació de la Natura
Història a pincellades
Fixar la història: esdeveniments a recordar
XIV Cròniques de Croissant
XIX Goya, Delacroix
XX Guernica
Les tres dimensions
Dolmens i pirámides: astronomia, funerari
Arquitectura: sentiments i poder
Connexió faraons amb lo sobrenatural
NO-DO en pedra: narren batalles
Arquitectura comunicativa (arc Tit, columna Trajana)
Temples on Déu parla: funció sagrada.
C amb Déu: identitat, vincles
Partenó=símbol dels principals valors de la civilització grega; XIII catedrals gòtiques: univers simbòlic, missatges
Estàtues : Venus prehistòriques (fertilitat), col·losals Antic Egipte (poder), Col·los de Rodes (talassocràcia grega) en relació a l’estatua de la llibertat (Delacroix)
Torres: Babel (actitut humana a la construcció), fars (perill), campanars (missatges tons: hores, angelus, morts, casoris, alarma); XIX prosperitat, progrés (Eiffel) ; XX icona poder capitalista (gratacels i King Kong)
D’Epidaure (350 ANE; 13000 pax) al club de la comedia
Teatre com espectacle de masses: cohesiona esperits, dóna valors i crea una identitat cultural i social
Màscares de les persones
Canvi de les formes teatrals amb l’època (del teatre sagrat al psicodrama)
Pessebres vivents, pastorets, passió
TV i cinema
La cultura de masses
Cinema i ràdio
Imatges en moviment
Reproducció mental del món a través d’imatges (i so)
Materialització capacitat innata de crear virtualitat
Prótesis vista i memòria
Concepció de la vida com cinema i com aquest modela actituts i entra en la quotidianitat
Documentar; explicar històries, commoure
Efectes especials, films d’art i star system
Vocabulari d’altres arts: pintura, teatre, foto, literatura, música
Muntatge Eisenstein; decorats pintats, arquitectura
Art viu en continua transformació
Art i indústria
Universalització cultura-art de masses
Cultura AV global
Cinema com a arma ideològica i fàbrica de somnis que convergeixen en patrons estètics, de conducta, de pensament per tal de modelar la societat i unificar-la sota un mateix paraigües globalitzador
Cinema com a mirall d’una societat
El relat cinematogràfic
Ritme modes i avenços tecnològics: mut, sonor, color, 3D
Influència literatura i pintura i fotografia i reciprocitat
Influència del cinema en l’estètica i el ritme literari
Cubismo i expressionisme Alemany
Griffith (muntatge): pàtria, KKK, Intolerancia 1916 (rev.rusa)
Welles: informació fragmentària que implica a l’espectador
Imaginari col·lectiu del segle XX
La radio
L’aire parla i transporta la veu humana i evoca imatges
Popularització anys 20 i C de masses
Informar, emocionar (radionovel·les “soap opera”)
1938 War of the Worlds Welles (panic-primer mani cult masses)
Pròtesi C oral
Arma de guerra-propaganda
1981 “la nit dels transistors”
TV: el mitjà total
De Baird (1926) a la lluna (1969)
Pròtesi òptica
TV europea (model públic) i TV EUA (model privat)
Esport com a espectacle de masses
Totalitarismes
TV Espanya
Franquisme. Família=cèl·lula bàsica sistema polític i religiós
TVE serveix a Dios y a la Patria
Transició-TV autonòmiques
TV pública
Monopoli Estat. Informació imparcial. Limitació Estat.
Llibertat expressió no sotmesa econòmicament
Programació cultural més que comercial
TV privada
Pluralitat-llibertat informació i competència
Rebaixa costos a l’Estat; varietat de continguts
Expansió i avenços tecnològics i deformació
Interessos polítics i comercials
Veinatge global: cohesió cultural (Eurovisió, esports…)
TV ha fet de la informació una branca de l’espectacle
Primers programes: concursos (heroi clàssic); intenció educadora
Trampes per captar espectadors (pèrdua innocència)
La ficció: el telefilm
De la sèrie B a la teleserie
Fulletó o telenovel·la com a antecedents
Radio ’30 fa que hi hagi menys espectadors al cine—doble programa
Sèrie B: baix pressupost, reciclatge materials, rapidesa, menys qualitat i èxit al medi rural americà per menys sofisticat (popularització personatges); omple hores televisives amb teleseries
Cine i TV: amor-odi
Sèrie B alimenta TV i aquesta l’acaba matant
Cine en color, pantalla gran, idea espectacle-Gone with the wind
Protagonistes serie B a la TV als 30 i 40
TV explota western (sèries)
Hitchcock-serie terror: possibilitats TV
Teleseries com a baròmetre social
’50 comèdies i a finals: twightlight zone i Bonanza
’60 GF: espies, cursa espacial; telecomèdies domèstiques edulcorades; època magnicidis i herois pacífics (metges)
’70 Post-Vietnam. Hippies. Antibèl·lic (Mash, Kung fu), telecomèdies realistes i de reflexió social; sèries d’acció
’80 Sèries documentals (Hill Street)
’90 Friends, X files, Twin Peaks
Telecomèdia o “sitcom”
Peça teatral; realització senzilla; plans curts i generals
Més diàleg que acció física: gags verbals, rapidesa
Passar l’estona. 30 minuts. Aillat i autoconclusiu
Familiarització personatges i arrencada amb gag per atraure
Miniserie i fulletó
Fulletó: herència literaria i radiofònica. Molts episodis, es complica
Miniserie: creixement linial, una historia, realització poètica: llum, músic
Culebró=visió sudamericana del fulletó; públic femení
Necessitat de compartir emocions
Societat inhibeix desig i la sèrie actua com a catarsis del desig desinhibit
(viu el que no viu)
Homes: esport i pornografia
Accentua la diferència de sexes i reforça els prototips
Remakes: Todd Gitlin “cultura de la recombinación”